França estudia enviar una força de pau internacional a Haití, on la guerrilla s'està fent forta

Després d'un cap de setmana de calma, la tensió ha tornat a l'illa en les últimes hores després de l'assassinat d'un comandant local de policia. De moment, els rebels controlen l'àrea de Gonaives, on va començar la revolta, i han pres la ciutat de Hinche, al nord-est del país. Les informacions, però, són confuses. L'ONU començarà a distribuir ajuda alimentària entre els dones embarassades i els nens. La situació sanitària també és dolenta. Per què aquesta revolta? La revolta d'Haití ha atret l'opinió pública després de dues setmanes de violència als carrers protagonitzada per opositors i forces del president Jean Bertrand Aristide. Però té un rerefons social. Aristide, un sacerdot catòlic defensor dels pobles, va arribar al govern com la gran esperança del poble caribeny després d'un llarg període de dictadura amb la saga dels Duvalier. Va ser l'any 90, en les primeres eleccions democràtiques al país. Després d'un exili forçat amb un cop d'Estat, va tornat al poder l'any 94 i va esgotar el mandat. Però en lloc de retirar-se com li marca la llei, va decidir tornar al poder l'any 2000 en unes eleccions fraudulentes. Aristide ha estat el líder del país durant els últims 15 anys i el seu currículum d'accions no l'afavoreix gaire. La seva tornada irregular al poder l'any 2000 va provocar la congelació d'ajuda internacional. La seva gestió ha portat els haitians a la misèria amb les exportacions tradicionals de cafè reduïdes a la mínima expressió. En els últims anys només ha crescut el tràfic de drogues i les epidèmies de sida han deixat l'esperança de vida als 49 anys. Així, el 60% de la població sobreviu amb menys d'un euro al dia. Aristide també ha suprimit totes les llibertats i amb l'ajuda de les milícies paramilitars ha sembrat el terror. Un còctel que ha desembocat en la revolta actual. Qui hi ha a l'oposició? L'oposició està formada per una coalició coneguda com "el grup dels 184", una xifra que comprèn partits polítics, societat civil, sindicats i associacions empresarials. Protesten pel fosc retorn d'Aristide al poder l'any 2000 i ho han fet fins ara amb accions menys violentes, com un boicot al congrés, i amb l'oposició a cooperar en qualsevol iniciativa governamental. També es neguen a unes noves eleccions amb Aristide presentant-s'hi.