Forn: "Ni oblit ni perdó? No hem d'oblidar, però sense perdó és impossible avançar"

Què li semblen les penes que demanen la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat? Com valora l'actuació del govern espanyol?

Imaginàvem que la fiscalia es mantindria en el delicte de rebel·lió. Després de tants mesos construint un determinat relat, era evident que no farien un canvi substancial en l'escrit de conclusions provisionals. La fiscalia segueix defensant que hi va haver fets violents, i pels testimonis que sol·liciten al judici s'entreveu que aquesta serà la seva principal línia d'acusació.

L'Advocacia de l'Estat preveu un delicte de sedició, amb penes més baixes, però manté el delicte de malversació, quan el mateix ministre Montoro va dir al Congrés de Diputats que no s'havia gastat un sol euro en el referèndum. Hi ha prou arguments jurídics per desmuntar els delictes que se'ns imputen, el govern espanyol ho sap, però és un govern feble que no aguanta la pressió del PP, de Ciutadans i d'alguns mitjans de comunicació espanyols. Davant la injustícia que estem patint, prefereixen mirar cap a una altra banda.

El president Torra diu que ha d'haver-hi una resposta contundent si hi ha sentència condemnatòria. Com creu vostè que s'ha de concretar aquesta resposta?

Falten molt mesos per saber la sentència. Ara mateix estem treballant en la preparació del judici. Tenim la moral alta i el convenciment que amb el codi penal a la mà hauríem de ser absolts dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Una gran majoria de la societat catalana està en contra del nostre empresonament. Una sentència condemnatòria generaria indignació i caldrà canalitzar-la.

Qualsevol resposta ha de ser pacífica, aquesta és la nostra força, l'actiu més gran que tenim i que no podem perdre. Les bones respostes seran aquelles que siguin secundades per la majoria de la ciutadania.

"Una sentència condemnatòria generaria indignació i caldrà canalitzar-la. Qualsevol resposta ha de ser pacífica, aquesta és la nostra força, l'actiu més gran que tenim i que no podem perdre."

Preveu l'indult si hi ha condemna?

No contemplo l'indult. Ara mateix només puc contemplar l'absolució. Si contemplés l'indult estaria acceptant la meva culpa. No hem comès cap delicte, posar les urnes perquè la gent exerceixi el dret de vot pacíficament no és delicte.

Què pensa quan alguns demanen "ni oblit ni perdó"?

Jo no comparteixo aquesta idea. Ho dic des de la presó, quan algú podria considerar que estic legitimat per sentir rancúnia contra algú, que estic legitimat a no perdonar. No és el meu cas. Malgrat la meva situació, no sento cap odi, cap rancúnia contra ningú.

Estic d'acord amb la primera part de l'enunciat, ni podem ni hem d'oblidar, però per què no hauríem de perdonar? Per mi, el perdó no és un senyal de debilitat, al contrari, associo el perdó a la grandesa, a la fortalesa.

Comparteixo la indignació de molta gent, però sense perdó és impossible avançar i construir el país que volem.

"Malgrat la meva situació, no sento cap odi, cap rancúnia... Ni podem ni hem d'oblidar, però per què no hauríem de perdonar? (...) Sense perdó és impossible avançar i construir el país que volem."

Vostè va entrar a la presó amb Rajoy i serà jutjat amb Sánchez. Com valora el canvi al capdavant de La Moncloa pel que fa a la seva resposta al que passa a Catalunya?

Ara per ara té una nul·la traducció pràctica. Ens movem en el terreny declaratiu. El president Sánchez ha dit que no veu rebel·lió per enlloc, la vicepresidenta i altres ministres han manifestat que no té sentit allargar la presó provisional. El president Sánchez també ha declarat que Catalunya necessita solucions polítiques i no judicials. El cert és que a hores d'ara no sabem quina és la proposta política de l'Estat per a Catalunya.

Mentrestant, la meitat del govern està empresonat i l'altra meitat és a l'exili. És hora que passem del discurs del diàleg a la concreció política. Caldrà acceptar que només votant podem trobar una solució al conflicte que tenim.

Veu bé que s'hagi plantejat la situació dels presos com a condició per a la negociació dels pressupostos generals de l'Estat?

Som molts els presos que hem demanat no ser moneda de canvi en el debat pressupostari. Són dos debats diferents. Pel que fa a la nostra situació, hi ha prou arguments jurídics perquè la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat abandonin les seves tesis acusatòries. No només ho diem nosaltres, sinó que hi donen suport juristes espanyols de prestigi i així es va manifestar el tribunal de Schleswig-Holstein. Hi ha arguments jurídics sòlids perquè nosaltres no continuem a la presó.

Vostè, juntament amb la resta d'exconsellers del PDeCAT que són a la presó i a l'exili, ha demanat la implicació dels militants del partit a la Crida. El moviment polític és una nova refundació de l'espai convergent? Què és la Crida?

No és cap refundació de l'espai convergent perquè el PDeCAT continuarà existint. La Crida és un instrument excepcional per a un moment excepcional, un moviment que vol superar les costures dels partits tradicionals i que té una data de caducitat. La Crida deixarà d'existir en el moment en què s'hagi fet efectiu el mandat de l'1-O. Ara ens cal la màxima unitat política, superant la lògica dels partits. La gent, a les seves cartes, ens reclama unitat i visió de país, això és el que vol la Crida.

"Ara ens cal la màxima unitat política, superant la lògica dels partits. La gent, a les seves cartes, ens reclama unitat i visió de país, això és el que vol la Crida."

La Crida es presentarà a les eleccions municipals del maig del 2019?

No s'hi presentarà. La Crida no es presentarà a les eleccions municipals. Soc membre del Comitè d'Enllaç del PDeCAT i aquesta decisió està presa.

Li agradaria ser candidat a l'alcaldia de Barcelona? De què depèn que s'hi acabi presentant?

Sempre he estat disponible. En una situació de normalitat hauria optat a unes primàries. Conec Barcelona; fa molts anys que treballo per a la meva ciutat; tinc una experiència i uns coneixements que m'agradaria compartir. També és cert que haig de fer front a una situació jurídica difícil. El que és segur és que ajudaré i que m'agradaria molt fer-ho en una llista unitària.

"Sempre he estat disponible. (...) També és cert que haig de fer front a una situació jurídica difícil. El que és segur és que ajudaré i que m'agradaria molt fer-ho en una llista unitària."

ERC ja ha presentat el seu candidat a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall. Vostès mantenen l'esperança en una candidatura unitària de l'independentisme a la capital catalana?

Jo no perdo mai l'esperança. Quan tens una idea clara, quan veus la bondat del que defenses, no hi pots renunciar a la primera de canvi. Ens hem de fer dues preguntes: és bo per al sobiranisme governar Barcelona? És més fàcil ser la llista més votada si anem junts? Si les dues respostes són afirmatives, és la nostra obligació lluitar per aconseguir aquest objectiu. Les sigles no poden ser més importants que el projecte. En aquest sentit, també hem d'estar disposats a parlar de tot, fins i tot qui encapçala la llista, però el primer que hem de saber és si compartim aquest objectiu. Molta gent no entendria que podent guanyar a Barcelona renunciem a fer-ho.

I a les europees? També creu que encara és possible negociar amb ERC una candidatura unitària amb Junqueras com a cap de llista?

La resposta que donava per a Barcelona també serveix per a les europees. Si mirem Europa, si ens adrecem a Europa per demanar una mediació, si confiem en els tribunals europeus per denunciar la vulneració dels nostres drets, no seria lògic que donéssim un missatge d'unitat? No seria bo que tots els partits que estem compromesos amb la llibertat, els drets civils, la democràcia, els partits que defensem l'esperit i el mandat de l'1 d'octubre anéssim tots junts?

Crec que seria un gran missatge per a Europa i per a Espanya i per als que desitgen veure'ns barallats i desunits. També seria un bon missatge per a tota la gent del món sobiranista que ens reclama unitat.

Si compartim aquests principis, segur que una candidatura unitària encapçalada per Oriol Junqueras no seria cap obstacle.

Com valora les crítiques que ha rebut el seu successor en el càrrec, Miquel Buch, per l'actuació dels Mossos en les càrregues contra manifestants independentistes que volien evitar una marxa a favor de l'actuació policial l'1-O?

No hi ha cap conseller d'Interior que no hagi rebut crítiques. El Departament i els Mossos viuen en un estat de tensió molt gran. Tothom se'ls mira amb lupa i fins i tot alguns partits espanyols no amaguen la seva voluntat de fer desaparèixer el cos o intervenir-lo per l'aplicació del 155. Tots els que ens sentim orgullosos de la nostra policia, que és una majoria de la societat, hem de facilitar i reconèixer la seva tasca, sense perdre l'exigència.