Forcadell va afirmar al Suprem que el 27 d'octubre "no es va proclamar res"

Paral·lelament a les negociacions per a la investidura, en les últimes hores s'estan filtrant les declaracions davant del Tribunal Suprem dels diferents encausats. L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va afirmar que la declaració d'independència del Parlament del 27 d'octubre va ser "simbòlica, política i sense efectes jurídics ni pràctics".

En la seva declaració del 9 de novembre davant del jutge Pablo Llarena, avançada per "La Vanguardia", Forcadell va atribuir a l'actual president del Parlament, Roger Torrent, aleshores portaveu adjunt de Junts pel Sí, la petició de llegir la declaració votada al Parlament, "una petició com moltes altres vegades hi ha hagut" a la cambra:

"- Li ho va demanar concretament el senyor Torrent?

- Sí, senyoria.

- Que la presidència, donada la transcendència d'interès de la resolució que s'havia de votar, procedís a la lectura concreta?

- No, entenc que va ser una petició com moltes altres vegades hi ha hagut peticions en aquest sentit, senyoria.

- Es va fer i vostè la va llegir?

- Sí.

- Va proclamar vostè aprovada en votació la proposta, les dues propostes: la número 1 i la número 2?

- No vaig proclamar res, senyoria. Vaig dir si havien estat aprovades o suspeses, com altres vegades faig: 'la proposta tal ha estat aprovada o suspesa.'"

Política dins de la Constitució

Joaquim Forn va negar davant del jutge Llarena que des del govern Puigdemont se li demanés utilitzar els Mossos com a força armada per aconseguir la independència.

"Ni he jugat als soldats, ni he jugat a fer exèrcits, ni res de res."

En la mateixa declaració, Forn assegura que, si hi va haver descoordinació policial l'1 d'octubre, va ser perquè el coronel Pérez de los Cobos no va assistir a les reunions prèvies amb els Mossos d'Esquadra i els va deixar plantats.

En altres declaracions, els membres del govern Puigdemont han assegurat que les seves reivindicacions encara tenen recorregut dintre de la Constitució.

Oriol Junqueras va defensar que hi ha marge per al sobiranisme dins la Carta Magna:

"Estem convençuts que hi ha recorregut ampli, fins i tot en l'àmbit de la Constitució, i de les seves possibles interpretacions."

Josep Rull:

"La voluntat política d'una part del poble de Catalunya pot canalitzar-se a través del marc juridicopolític vigent."

Carles Mundó:

"He manifestat clarament que la meva opció no és la via unilateral."

Raül Romeva:

"És evident que hi ha molt marge per poder, dins d'aquest àmbit juridicolegal, poder fer el que plantejava, és a dir, buscar pactes i acords."

Jordi Turull també va acceptar la legalitat vigent; però, a més a més, va qüestionar que es pugui governar des de Brussel·les:

"Com que jo no tinc cap intenció d'exercir l'acta de diputat des de Brussel·les... quan fas de diputat ho fas des del Parlament de Catalunya."

En una altra de les declaracions, Jordi Cuixart va dir al jutge que a Catalunya hi ha d'haver un govern que governi i que intenti pactar amb l'Estat un referèndum.

"En tota aquesta legislatura de quatre anys, el que s'ha de fer és intentar fer un govern que governi i, després, que dialoguin entre ells i si es pot aconseguir algun referèndum o algun tipus de cosa, sempre haurà de ser amb el concurs del govern d'Espanya."