Fixar una edat per aprendre a llegir pot frustrar els nens

La professora de la UOC, Amàlia Gordóvil, assegura que no hi ha una edat ideal per aprendre a llegir, que cada nen té la seva
Fixar una edat per aprendre a llegir pot frustrar els nens

Fixar una edat per aprendre a llegir pot frustrar els nens

La professora de la UOC, Amàlia Gordóvil, assegura que no hi ha una edat ideal per aprendre a llegir, que cada nen té la seva
Redacció

Fa dècades que hi ha un debat intens sobre quina és la millor edat perquè els nens aprenguin a llegir. D'una banda hi ha els partidaris que comencin com més aviat millor, a partir de 3 anys. Molts centres d'ensenyament infantil, que volen oferir a les famílies un nivell d'excel·lència, arriben a garantir-los que els nens arribaran a Primària sabent llegir perfectament.

I de l'altre hi ha els que opten perquè aquest aprenentatge es faci a partir de 6 anys, un cop la maduració neurològica dels nens està més avançada i garanteix millor l'aprenentatge. El cert, però, és que es pot dir que cap de les dues opcions és la bona, perquè cada nen té el seu ritme de maduració cerebral i d'aprenentatge, de manera que no hi ha cap fórmula que es pugui aplicar a tots per igual.

És el que defensa l'especialista en psicoteràpia infantil de la UOC Amàlia Gordóvil. Segons assegura, el pitjor que es pot fer és cedir a la pressió d'expectatives massa altes o, fins i tot, a les que es consideren més normals:

"Hi ha nens que a l'edat de cinc o sis anys encara no estan preparats per iniciar-se en la lectura, i això no hauria de representar cap problema."

Gordóvil afirma que esperar que tots els nens sàpiguen llegir als sis anys és contribuir a la frustració i al desinterès dels que tenen un ritme de desenvolupament més lent. La pressió social, però, massa sovint fa que aquests nens quedin estigmatitzats.

Llegir, però també dibuixar i pintar

La comprensió lectora, a més, depèn de capacitats molt complexes que es desenvolupen millor si els nens s'exerciten en activitats artístiques, com dibuixar, pintar o modelar. És el que indiquen alguns estudis neurològics, que, segons afirma el neurocientífic Diego Redolar, mostren que el raonament abstracte es basa molt en la vista:

"Només el 15% dels estudiants assimila bé els continguts escoltant-los. En canvi, l'aprenentatge via visual és el predominant en almenys el 40% dels alumnes."

L'ús de les imatges en casos de dislèxia

També aposta per l'ús de les imatges Andreu Llorenç, expert en trastorns del llenguatge de la UOC. Segons Llorenç, en alguns tipus particulars de dislèxia, com la de superfície, els nens tenen dificultats per retenir l'ortografia de les paraules. En aquests casos és recomanable associar les paraules amb imatges que representin el significat.

En tot cas, Llorenç afirma que les imatges sempre ajuden a tothom a retenir en la memòria els continguts educatius, i que cal aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies:

"En l'era de la imatge és clau ensenyar amb un suport visual, perquè si no l'interlocutor perd una oportunitat extraordinària de comprendre millor el que se li està explicant."

El joc, la base de l'aprenentatge

De tota manera, tots els especialistes reiteren que totes aquestes activitats s'han de relacionar amb el joc, perquè és jugant que els nens aprenen. Segons recorda Amàlia Gordóvil, "el joc ha de ser la prioritat" i per fer-ho cal treure totes les pressions que l'espatllen:

"Mai no s'ha de forçar una maquinària que encara no està a punt."