La fiscalia manté l'acusació de terrorisme en el cas d'Altsasu tot i les noves proves

Considera que va haver-hi una agressió "planificada i organitzada"

RedaccióActualitzat

La fiscalia manté l'acusació per delictes de terrorisme per als joves d'Altsasu, que s'enfronten a penes d'entre 12 i 62 anys de presó.

En l'exposició de les conclusions, el fiscal de l'Audiència Nacional ha mantingut les acusacions tot i una de les proves afegides en la fase final del judici: un vídeo que contradiria la versió d'un dels guàrdies civils implicats en la baralla.

La defensa dels acusats ja va presentar unes fotos per rebatre els agents. Es veu Adur Ramírez de Alda vestint un jersei fosc en un sopar aquella nit. El tinent, però, el recorda de vermell "ataronjat". El jove, a més, va negar haver estat al bar aquell 15 d'octubre de 2016 .

Notícia relacionada: Quin és l'origen del cas Altsasu: els advocats ho analitzen

"Finalitat terrorista d'expulsar-los" i "feixisme en estat pur"

El ministeri fiscal considera que va haver-hi una agressió "planificada i organitzada" contra dos guàrdies civils amb la "finalitat terrorista d'expulsar-los" de la localitat navarresa. Hi afegeix que l'actitud dels joves acusats demostra el pitjor de la naturalesa humana i els titlla de "supremacistes abertzales". 

"Estem veient, a l'Espanya al segle XXI, com uns volen fer fora del poble els agents, això és xenofòbia, racisme, feixisme en estat pur."

Per a Ohian Arnanz demana 62 anys i mig de presó per quatre delictes de lesions terroristes i un d'amenaces terroristes. Per a Jokin Unamuno, Adur Ramírez, Jon Ander Cob, Julen Goicoechea, Aratz Urrizola i Iñaki Abad, 50 anys de presó per quatre delictes de lesions terroristes. I per a Ainara Urquijo, 12 anys i mig per un delicte d'amenaces terroristes.

Unamuno, Ramírez i Arnanz són a la presó provisional des de fa més d'un any i mig, i han negat que agredissin dos guàrdies civils fora de servei i les seves parelles.

 

A judici de la fiscalia, Jokin Unamuno i Adur Ramírez "van aconseguir que es reunissin a l'interior del bar Koxka i a l'exterior unes 50 persones que van fer seu el carrer alterant greument la pau pública de la localitat".

"No va ser una baralla de bar"

En les conclusions finals del judici, el fiscal José Perals ha exposat que "hi ha proves suficients per considerar" que el que va passar a Altsasu "no va ser una baralla de bar". Segons ha dit, l'objectiu era "inferir temor als que no pensen com ells" a la localitat. 

José Perals creu que "encara persisteix una herència de terror al País Basc i Navarra que no és més que una prolongació del terrorisme que s'ha viscut a Espanya durant 50 anys. ETA no era una simple organització de pistolers", ha conclòs.
 

 

La fiscalia emmarca l'agressió als agents en delictes terroristes en relacionar-los amb el moviment Ospa (Fora), que persegueix l'expulsió de les forces de seguretat de l'Estat del País Basc o Navarra, i que els perits de la Guàrdia Civil van relacionar amb l'estratègia d'ETA.

Notícia relacionada: La veu de les mares d'Altsasu: "Van parlar de cadells d'ETA. És una barbaritat"

Per tot plegat , considera que "la prova aportada" durant el judici, que va començar el 16 d'abril a l'Audiència Nacional, ha demostrat que "no és un judici de faltes".

ARXIVAT A:
AltsasuTerrorisme
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut