Filmin tria 31 pel·lícules que "avui serien delicte"

La plataforma de cinema online destaca pel·lícules que, potser avui, ningú s'atreviria fer per l'actual "correcció política i moral"
Filmin tria 31 pel·lícules que "avui serien delicte"
Barcelona

Filmin tria 31 pel·lícules que "avui serien delicte"

La plataforma de cinema online destaca pel·lícules que, potser avui, ningú s'atreviria fer per l'actual "correcció política i moral"
Redacció Actualitzat

Quatre de les 31 pel·lícules que formen part de la col·lecció "Avui serien delicte"

El segrest judicial de "Fariña", la condemna a presó pel raper Valtonyc, la retirada d'Arco d'una obra sobre presos polítics... Tot, en poc més de 24 hores, que han sacsejat el debat sobre la llibertat d'expressió a Espanya, a les xarxes, al carrer, entre els polítics o el món cultural.

També s'hi ha sumat la plataforma de cinema i sèries online, Filmin, amb una tria de pel·lícules que "Avui serien delicte". 31 títols destacats de fa anys sota un títol provocador que, amb el corrent actual de "correcció política i moral" i la "creixent limitació de la llibertat artística", potser no serien viables, ni a Espanya ni en altres països.

Ho reconeix Jaume Ripoll, cofundador i director editorial de Filmin, que en una entrevista telefònica explica que feia setmanes que tenien aquesta col·lecció destacada al portal. La idea feia mesos que els rondava pel cap arran de polèmiques com la generada durant el Festival de Sant Sebastià per "Fe d'etarres" i la seva pomoció, una comèdia sobre ETA que es va anunciar amb un cartell on apareixia un "Soc espanyoool" guixat amb vermell. Els últims esdeveniments, però, els han fet replantejar el nom.  

Sota l'antic títol "Es rodarien avui?" s'agrupen cintes com l'apologia del Ku Klux Klan a "El naixement d'una nació" (1915); el retrat dels desitjos sexuals dels feixistes en la Itàlia de Mussolini, a "Salò o els 120 dies de Sodoma" (1976); tortures, vexacions i agressions a "Cartes d'amor a una monja portuguesa" (1977), o la sàtira sobre el cristianisme de "La Vida de Brian" (1979). En aquest últim cas, Ripoll creu que seria "molt difícil" de fer avui perquè "ningú assumiria el risc de quedar-se amb la "pel·li" sense distribució".

La iniciativa ha estat aplaudida a les xarxes socials i ha fet "augmentar la visibilitat" d'aquestes pel·lícules. En un futur, Ripoll espera no tenir "més raons per ampliar" la col·lecció, que mantindran, però amb menys visibilitat, perquè "les coses van a més".

TEMES:
Llibertat d'expressió Cinema