Fi del litigi per l'estafa en l'herència d'un príncep saudita a Catalunya

El tribunal ha condemnat la dona de l'apoderat del príncep, mort abans del judici, per beneficiar-se de l'estafa
Fi del litigi per l'estafa en l'herència d'un príncep saudita a Catalunya
Barcelona

Fi del litigi per l'estafa en l'herència d'un príncep saudita a Catalunya

El tribunal ha condemnat la dona de l'apoderat del príncep, mort abans del judici, per beneficiar-se de l'estafa
Redacció Actualitzat
Castell de Rocabruna a Santa Maria d'Oló

Castell de Rocabruna a Santa Maria d'Oló (ACN)

El judici per l'estafa milionària a Catalunya als hereus d'un príncep saudita ja té sentència 14 anys després. L'Audiència de Barcelona ha condemnat l'esposa de l'apoderat del príncep per beneficiar-se de l'estafa perpetrada pel marit, que va enriquir-se amb la venda de propietats de luxe d'aquest membre de la família reial saudita. El principal acusat va morir l'any passat, abans de l'inici del judici.

El tribunal ha condemnat la dona a pagar 47.000 euros i a tres mesos de presó per un delicte continuat d'encobriment i per haver fet servir diners procedents de l'estafa, xifrada en prop de 7 milions d'euros.

El principal acusat, l'exdirector de l'hotel on s'allotjava el príncep

L'inici de l'estafa es remunta a finals dels anys 70, quan el principal acusat, Agustín G.F., i el príncep Saad bin Abdukaziz bin Abdulrrahman Al-Saud es van conèixer. Els dos homes van teixir una bona relació arran de les estades del príncep saudita a Barcelona, mentre s'allotjava a l'hotel que dirigia el principal acusat.

Degut a la seva relació d'"amistat i confiança", el membre de la família reial saudita va donar l'any 1989 plens poders a l'acusat sobre vuit finques. Entre les propietats hi havia els castells de Rocabruna i Rocafort, a Santa Maria d'Oló, al Moianès. Els poders, però, "van quedar extingits" el 1993 amb la mort del príncep saudita.

 

Sabia que ja no tenia poders

Malgrat això, el principal acusat va signar la venda de quatre propietats sense informar als hereus ni advertir als compradors que representava una persona que havia mort. Segons la sentència, l'home les va vendre per obtenir un "il·lícit benefici patrimonial" i sabent que "ja no tenia facultats per representar-lo".

En concret, va embutxacar-se 1,3 milions d'euros per la venda de dos pisos de l'avinguda Pearson de la capital catalana i 5,4 milions per diverses finques i castells, uns diners que va ingressar en un compte bancari.

L'acusat va autoritzar la seva dona, María Antonia R.T., perquè pogués fer servir el compte i aquesta va acabar apropiant-se de 47.000 euros. Segons la sentència era coneixedora de les vendes "fraudulentes" del marit, que va morir l'any passat, als 92 anys. L'home, però, ja havia estat absolt el 2016 perquè tenia demència senil.

Segons la sentència, un cop va conèixer la denúncia, la dona va ingressar al compte 123.237 euros. De fet, en la seva declaració es va desvincular dels negocis del marit i va mantenir que els diners que va rebre eren en concepte de préstecs i que els va retornar.

La sala ha absolt els altres tres acusats, entre ells el fill del matrimoni, una de les compradores de les finques i un treballador d'aquesta. La sentència ha arribat 14 anys després d'iniciar-se la instrucció del cas i després de diverses suspensions del judici.

TEMES:
Judicial