Familiars i amics recorden l'aposta de Lluch pel diàleg en un homenatge a Sant Sebastià

Familiars i amics d'Ernest Lluch han recordat l'exministre socialista assassinat per ETA a Barcelona el 21 de novembre del 2000, en un acte a Sant Sebastià en el qual s'ha subratllat l'aposta del polític català pel diàleg com a fórmula per superar els conflictes.
Familiars i amics recorden l'aposta de Lluch pel diàleg en un homenatge a Sant Sebastià
Sant Sebastià

Familiars i amics recorden l'aposta de Lluch pel diàleg en un homenatge a Sant Sebastià

Familiars i amics d'Ernest Lluch han recordat l'exministre socialista assassinat per ETA a Barcelona el 21 de novembre del 2000, en un acte a Sant Sebastià en el qual s'ha subratllat l'aposta del polític català pel diàleg com a fórmula per superar els conflictes.
L'alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, i els representants de la Fundació Lluch al País Basc, Jesús Astigarraga i Jon Arrieta, han homenatjat Ernest Lluch a l'Ajuntament donostiarra en un acte al qual ha assistit la companya de l'exministre, Montserrat Lamarca, la filla de tots dos, Mireia, la seva neboda Núria, i Felip, fill de Montserrat.

El ponent constitucional i amic personal de Lluch Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón no ha pogut acudir a l'homenatge "per consell mèdic", segons que ha explicat Elorza, encara que ha enviat un escrit per aportar la seva reflexió sobre la figura de l'exministre en una cerimònia celebrada sota l'epígraf "Cinc anys sense Ernest Lluch".

Entre el públic hi havia la portaveu del govern basc, Miren Azkarate; el diputat general de Guipúscoa, Joxe Joan González de Txabarri; el Defensor del Poble Basc, Iñigo Lamarca; el secretari general del PSE/EE de Guipúscoa, Miguel Buen, i el físic navarrès Pedro Miguel Etxenike.

Elorza ha assegurat que li hauria agradat comptar amb la participació de Lluch en un moment en què Euskadi es troba "a les portes de temps nous, diferents" en els quals ha confiat que la pau "sigui possible" des de la "fortalesa de la democràcia".

L'alcalde donostiarra ha declarat als periodistes que hauria desitjat poder sentir les opinions de Lluch sobre la reforma d'una Espanya "més plural i més federal", des de la seva concepció de la Constitució com un "instrument útil per resoldre conflictes" i no com "una cosa dogmàtica", sobre la reforma de l'Estatut català o sobre la possibilitat d'aconseguir la pau a Euskadi. "Avui recordem el seu esperit de diàleg, l'home pont', investigador, intel·lectual al qual, amb certesa, trobem a faltar moltíssim", ha afegit.

Elorza ha llegit la carta d'Herrero de Miñón, en la qual el ponent constitucional subratllava l'"optimisme històric" de Lluch, així com la tenacitat del polític català, que li va permetre entendre "l'arrel identitària del problema basc", "els problemes personals que bategaven sota el drama de la violència" i "l'arqueologia del conflicte, que sense aclarir-la i tractar-la, els intents de solució resultaven estèrils".

Ha recordat que van compartir la defensa dels drets històrics "com a eina d'un constitucionalisme útil" per aconseguir la "integració voluntària" del poble basc a l'Espanya constitucional, "cosa pendent, almenys, des de 1812 i que el jacobinisme, fins ara, ha contribuït decisivament a impedir".

La portaveu del govern basc, de la seva banda, ha assegurat que "si hi va haver una persona que va defensar" la via del diàleg "com a forma d'arribar per fi a una entesa, aquest va ser Ernest Lluch". Azkarate ha subratllat que cinc anys després de l'assassinat del polític català, "es torna a fer patent amb una força terrible la falta de sentit que suposa tota la trajectòria que ha portat ETA".