Facebook pot alterar el resultats de les eleccions nord-americanes?

La xarxa, amb un bilió d'usuaris actius a tot el món, entre ells el 72% dels adults nord-americans, podria canviar la història dels Estats Units
Facebook pot alterar el resultats de les eleccions nord-americanes?
Eleccions Estats Units 2016

Facebook pot alterar el resultats de les eleccions nord-americanes?

La xarxa, amb un bilió d'usuaris actius a tot el món, entre ells el 72% dels adults nord-americans, podria canviar la història dels Estats Units
Marta Carnicé
Logotip de Facebook

Logotip de Facebook

Amb més de mil milions d'usuaris actius a tot el món, entre ells el 72% dels adults nord-americans, i la informació que en disposa, Facebook té un gran impacte arreu i podria, fins i tot, canviar la història dels Estats Units, només amb el fet d'animar a votar els usuaris nord-americans. I és que la xarxa social és actualment una de les fonts amb més influència dels Estats Units i la gent hi confia fins i tot més que els diaris tradicionals. Un poder que s'hi suma el fet que la companyia és propietària d'altres serveis com Instagram o Whatsapp.

Només cal analitzar algunes dades per evidenciar el poder de Facebook. El mes de setembre, per exemple, va mostrar recordatoris de votació a la part superior del mur durant només quatre dies preguntant als usuaris si havien registrat el vot de cara a les presidencials. Els missatges incloïen l'enllaç per registrar-se. Només aquests recordatoris van disparar el registre de votants, segons el Center for Election Innovation and Research. Per exemple, a Califòrnia es va passar dels 6.349 registres el dia 18 de setembre als 24.168 el dia 22, als 123.279 registres el dia 23, el primer dia que van començar els recordatoris; 43.888 el dia 24; 29.256 el dia 25, i 71.805 el dia 26. A Illinois, es va passar dels 2.802 del dia 22 als 30.218 el dia 23, o Minnesota que es va passar dels 1.839 el dia 22 als 26.743 el dia 23.

 

 

Ja el 2014 el professor de dret Jonathan Zittrain publicava un article a "New Republic" que deia que Facebook podria decidir unes eleccions sense que ningú se n'adonés. En el seu article, Zittrain assegurava que es podria capgirar el resultat de les eleccions si envies els recordatoris de votar als partidaris d'un candidat o partit, a uns estats o altres o amb gent amb estudis o sense.

Des del 2008, Facebook desplega el botó "I voted!" en les grans eleccions. A Espanya es va activar per primera vegada en els comicis europeus del 2014. Després de prémer el botó, el nom i la fotografia de l'usuari apareixen al costat del botó i els amics poden veure si ho has fet o no. El 2010, investigadors de la Universitat de Califòrnia van concloure que gràcies al botó "I voted!" hi hauria hagut més de 340.000 vots addicionals als EUA a mitjà termini. Facebook va enviar el recordatori d'anar a votar a 60 milions d'usuaris; cal recordar, però, que als Estats Units cal estar registrat prèviament per poder votar. Els autors de la mateixa recerca també van concloure que la xarxa social podria haver canviat els resultats de les presidencials del 2000: George Bush va guanyar Al Gore per només 537 vots a Florida, menys que el 0,01%. Si Al Gore hagués guanyat a Florida, hauria guanyat les eleccions.

 

Diverses recerques, com la de Robert Epstein, psicòleg de l'American Institute for Behavioral Research and Technology, mostren com els indecisos són receptius a rebre informació i consells i, per tant, rebre informació d'una font que considerin fiable et pot decantar cap un cantó o un altre.

Així doncs, Facebook pot influenciar en els vots i les opinions dels usuaris en les eleccions nord-americanes. En aquest sentit, Quartz va publicar un article en què recollia cinc maneres en què podia fer-ho. Una de les maneres és a través del mòdul de "trendings topics" (a dalt i a la dreta als perfils de Facebook americans o al cercador de l'aplicació mòbil). Gizmodo es va fer ressò del testimoni d'un anònim que havia treballat a l'equip que decidia quines històries podrien ser "trending". Deixava entreveure que la selecció de notícies podia tenir un biaix polític, en detriment dels conservadors. Arran de la notícia, Facebook ha canviat la manera com determina els temes que són tendència per esvair dubtes sobre la seva imparcialitat. La companyia assegura que els "trending" mostren els temes o hashtags més populars a la plataforma.

 

Els missatges que es poden veure al mur de Facebook, on apareixen la majoria de publicacions, poden tenir, segons Quartz, encara més influència que la caixa de "trending". Aquesta selecció de missatges es fa a través d'un algoritme. Un altre element d'influència és la barra de recerca, que sovint s'utilitza per buscar persones. Facebook ha difós un vídeo que anima a buscar-hi "Election 2016" i que enllaça amb material de les eleccions nord-americanes. Amb l'ordre que apareixen les informacions en el resultat de la cerca també es pot exercir certa influència com també ho poden fer el botó "I'm voted" o el recordatori per registrar el vot.

Ara fa un mes Facebook va posar en marxa la funció "Endorsements" per permetre als usuaris donar suport públicament a Donald Trump, Hillary Clinton, Jill Stein o Gary Johnson. Aquesta opció ja no està operativa.

 

 

Facebook s'esforça per mostrar la seva neutralitat

Davant l'allau de demandes per aturar la retòrica de Donald Trump a les xarxes, Facebook s'hauria arribat a preguntar si podrien aturar l'ascens a la presidència de Trump o de qualsevol altre candidat, segons publicava Gizmodo. Ara bé, la xarxa social se'n desmarca i s'esforça per mostrar la seva neutralitat. Assegura que no es poden utilitzar les seves pàgines per intentar influir en el vot de la gent ni controlar les eleccions i que només animen la gent a anar a votar. Tot i això, pel simple fet de ser una xarxa social, ja exerceix un gran poder i pot influir directament sobre els votants amb mètodes legals i invisibles que no estan regulats.