Fa 45 anys de la destrucció de les pintures modernes de l'absis de Palau-sator per un grup ultradretà
Fa 45 anys, l'església romànica de Sant Pere de Palau-sator va tenir, per pocs dies, unes pintures murals que volien mostrar aires de renovació i llibertat en els temps que es vivien. Però un atac per part d'un grup de Guerrillers de Crist Rei va acabar amb el projecte del seu ideòleg, el rector Nicolau Moncunill, i amb l'obra de l'artista, Lluís Bosch Martí.
Aquests dies se celebra el 45 aniversari dels fets de Palau-sator. Uns fets que envolten la història de l'absis de l'església romànica de Sant Pere d'aquesta localitat de l'Empordanet. La història narra les agressions que van rebre l'obra i el seu artista, Lluís Bosch Martí, per part de membres de la ultradreta, i també el rector de l'església, Nicolau Moncunill, l'impulsor de les pintures.
El mural només es va poder contemplar molt pocs dies. Les pintures van ser inaugurades la vigília de Nadal de l'any 1968. Els atacs van passar exactament el 4 de febrer del 1969.
Un grup de Guerrillers de Cristo Rei van llançar pintura i van posar fi a un mural que mostrava els aires de llibertat i obertura que reclamaven tant el rector com l'artista. El mural, molt peculiar, arriscat i incòmode per al règim, havia de reflectir la nova Església que va sortir del Concili Vaticà II, la bondat divina, la justícia terrenal i l'Església dels pobres. Al costat de Jesús crucificat hi havia personatges com Fidel Castro, el Che Guevara, Salvador Espriu o una sardana ballada pel poble. També hi apareixien personatges d'aquella època com Kennedy o Martin Luther King.
Els membres del grup atacant no només van destruir l'obra pictòrica sinó que, a més, van lligar de mans i peus el pintor de l'obra i el rector i els van colpejar. Després van desaparèixer amb els seus cotxes. Mai no es va saber qui van ser els autors i qui els va manar la feina. Però, anys més tard, un guàrdia civil, penedit i plorant, va explicar que l'havien obligat a fer-ho.
Actualment l'absis es pot veure blanc, enguixat, com estava abans que Lluís Bosch Martí hi hagués deixat la seva empremta.
