Fa 40 anys de l'inici del festival de Woodstock, icona del moviment "hippy"
El festival que va marcar un abans i un després en la història de la música arriba als 40 anys. El 15 d'agost del 1969 va començar en una granja de Bethel el festival de Woodstock, que va durar tres dies i va representar l'inici dels macroconcerts i una data simbòlica del moviment "hippy". Artistes com Jimmy Hendrix, Joan Baez, Arlo Guthrie, Santana, Janis Joplin, The Who o Joe Cocker van ser els principals protagonistes dels tres dies de concerts, que van congregar més de mig milió de persones. Cap d'aquests artistes, però, actuarà al concert Woodstock's Heroes, que reunirà a Bethel alguns dels músics que van actuar el 1969.
Woodstock és encara, al cap de quaranta anys, un sinònim de pau, amor i bona música. Entre el 15 i el 17 d'agost del 1969 es va celebrar el festival que va posar banda sonora a tota una generació i que va suposar, en plena guerra del Vietnam, el zenit del moviment "hippy".
John Roberts, Joel Rosenman, Artie Kornfeld i Michael Lang van ser els quatre joves que van organitzar el Woodstock Music & Art Fair. El 1969, cap d'ells tenia més de 26 anys i les necessitats econòmiques del festival es van poder sufragar gràcies al fet que Roberts era hereu d'una gran fortuna.
Tot i que mentre l'organitzaven creien que hi perdrien diners (l'abonament de tres dies costava només 24 dòlars i es preveia que com a màxim hi assistirien 60.000 persones), finalment va resultar rendible gràcies al nombrós públic i a l'èxit del film que va rodar Michael Wadleigh, que el 1971 va guanyar l'Oscar al millor documental.
A més dels concerts històrics, les tres nits del festival van ser prolífiques en sexe i drogues, amb un gran consum de marihuana i LSD. Durant els tres dies que va durar el festival van morir tres persones: una per sobredosi d'heroïna, una altra per una ruptura d'apèndix i l'última atropellada per un tractor.
El festival no es va fer a Woodstock
Malgrat que Woodstock és una població de l'estat de Nova York, el festival no es va celebrar allà. De fet, el nom es va posar en homenatge al poble on vivia Bob Dylan. Una de les grans dificultats amb què van topar-se els organitzadors va ser trobar un espai per als concerts. Rosenman va aconseguir arribar a un acord per fer els concerts a Wallkill, però les autoritats locals van cancel·lar el contracte espantades per les previsions de l'organització d'arribar als 50.000 assistents, unes expectatives que es van superar de molt.
A última hora, el jove Sam Yasgur va convèncer el seu pare, Max Yasgur, per dur a terme el concert als terrenys de la família. Els Yasgur eren els principals productors de llet del comtat de Sullivan i tenien una granja d'una gran extensió a Bethel, també a l'estat de Nova York però a més de cent quilòmetres del veritable Woodstock. A Bethel, la rebuda ciutadana tampoc va ser gaire hospitalària. Alguns veïns van empaperar el poble amb cartells que deien: "No compris llet. Aturem el festival de música 'hippy' d'en Max".
S'han celebrat altres festivals de Woodstock, tot i que sense la mateixa repercussió que l'original, els anys 1979, 1989, 1994 i 1999.
Aquí teniu dos dels moments estel·lars del festival: Jimmy Hendrix distorsionant l'himne dels Estats Units i Joe Cocker cantant "With a little help from my friends", dels Beatles.
John Roberts, Joel Rosenman, Artie Kornfeld i Michael Lang van ser els quatre joves que van organitzar el Woodstock Music & Art Fair. El 1969, cap d'ells tenia més de 26 anys i les necessitats econòmiques del festival es van poder sufragar gràcies al fet que Roberts era hereu d'una gran fortuna.
Tot i que mentre l'organitzaven creien que hi perdrien diners (l'abonament de tres dies costava només 24 dòlars i es preveia que com a màxim hi assistirien 60.000 persones), finalment va resultar rendible gràcies al nombrós públic i a l'èxit del film que va rodar Michael Wadleigh, que el 1971 va guanyar l'Oscar al millor documental.
A més dels concerts històrics, les tres nits del festival van ser prolífiques en sexe i drogues, amb un gran consum de marihuana i LSD. Durant els tres dies que va durar el festival van morir tres persones: una per sobredosi d'heroïna, una altra per una ruptura d'apèndix i l'última atropellada per un tractor.
El festival no es va fer a Woodstock
Malgrat que Woodstock és una població de l'estat de Nova York, el festival no es va celebrar allà. De fet, el nom es va posar en homenatge al poble on vivia Bob Dylan. Una de les grans dificultats amb què van topar-se els organitzadors va ser trobar un espai per als concerts. Rosenman va aconseguir arribar a un acord per fer els concerts a Wallkill, però les autoritats locals van cancel·lar el contracte espantades per les previsions de l'organització d'arribar als 50.000 assistents, unes expectatives que es van superar de molt.
A última hora, el jove Sam Yasgur va convèncer el seu pare, Max Yasgur, per dur a terme el concert als terrenys de la família. Els Yasgur eren els principals productors de llet del comtat de Sullivan i tenien una granja d'una gran extensió a Bethel, també a l'estat de Nova York però a més de cent quilòmetres del veritable Woodstock. A Bethel, la rebuda ciutadana tampoc va ser gaire hospitalària. Alguns veïns van empaperar el poble amb cartells que deien: "No compris llet. Aturem el festival de música 'hippy' d'en Max".
S'han celebrat altres festivals de Woodstock, tot i que sense la mateixa repercussió que l'original, els anys 1979, 1989, 1994 i 1999.
Aquí teniu dos dels moments estel·lars del festival: Jimmy Hendrix distorsionant l'himne dels Estats Units i Joe Cocker cantant "With a little help from my friends", dels Beatles.
