Expressen amb Twitter l'experiència dels "sense sostre" de Barcelona

"És de nit. Sóc al carrer. Fa molt de fred. Tinc tanta por..." Aquest missatge breu i de sintaxi senzilla alertava els seus lectors accidentals. Qui escrivia així?
Expressen amb Twitter l'experiència dels "sense sostre" de Barcelona
janquim

Expressen amb Twitter l'experiència dels "sense sostre" de Barcelona

"És de nit. Sóc al carrer. Fa molt de fred. Tinc tanta por..." Aquest missatge breu i de sintaxi senzilla alertava els seus lectors accidentals. Qui escrivia així?
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Al cap de poc, hi havia més frases breus, un estil de redacció que es repetia en altres missatges igualment corprenedors: "La meva segona nit al carrer. He anat al mateix caixer d'ahir. Em feia vergonya cada vegada que algú entrava a treure diners." O: "Aquest matí m'he assegut al carrer amb un pot al davant. No havia demanat mai almoina. No he aixecat la mirada de terra."

N'hi ha més, molts més. Desenes de missatges en castellà que narren la història d'una persona que no ha pogut pagar la hipoteca, que ha estat desnonada i que s'ha vist forçada a viure al carrer. Així de directe.

Una oportunitat

Tots els missatges són breus perquè s'envien a Twitter, on hi ha un màxim de 140 caràcters per expressar les idees. Amb aquesta pauta, s'explica Plácido Moreno, un "sense sostre" de Barcelona que es va estrenar amb aquestes paraules: "Obro aquest Twitter per buscar una oportunitat. Necessito explicar com em sento."

Per entendre més bé la situació cal llegir la suma de les seves notes breus. A més, de tant en tant ha compartit una fotografia, perquè tothom tingui clar amb una imatge el rastre d'una nit al refugi que ofereix la instal·lació d'un caixer automàtic.

Encara no arriba al centenar el nombre de persones que segueixen les desventures d'aquest indigent però molts dels que l'han llegit ja li han enviat missatges de suport, que agraeix amb modèstia. El seu relat inclou els bons moments, com ara quan algú se n'apiada i li ofereix una mica de menjar, i els moments més durs, com per exemple una nit en què un grup de joves confosos per l'alcohol l'escridassen i l'amenacen. No és fàcil per a ningú viure al carrer i això és exactament el que transmeten els seus missatges.

Fins que el mòbil duri

Per si de cas algú troba sospitós que un home en aquesta situació faci servir Twitter, ell mateix es preocupa de deixar clar que quan se li acabi el crèdit que té no podrà dir res més i anuncia que aleshores es vendrà l'aparell, per treure'n alguna cosa.

És una història emotiva i severa però amb un secret. No hi ha cap Plácido Moreno. En realitat, l'experiència que s'explica prové de cinc casos reals i no d'un de sol. Es tracta de cinc persones abocades a aquesta situació i ateses a la Fundació Arrels.

Aquestes persones tot just acaben de descobrir Twitter, gràcies a aquesta acció, però amb la narració de la seva quotidianitat s'ha construït una història que, a part de la seva extrema condensació temporal, no revela el seu caràcter de semificció. Ficcionada, però basada en la realitat, sense correspondre a un individu que sigui l'autor autèntic dels textos però d'acord amb el que expliquen els que es troben en aquest mal pas.

D'Holanda a Barcelona

Tot plegat és una enginyosa acció de la mateixa fundació que ha volgut transmetre, a persones que potser no solen pensar-hi, el més cru d'aquesta dissort, a la vegada que fan veure als usuaris de Twitter que el risc que algú es descavalqui de la vida normal es troba a la cantonada, a tan sols cent quaranta caràcters.

La Fundació Arrels es va crear l'any 1987 i compta amb un equip humà que ja ha atès més de sis mil persones des d'aleshores. Segons dades de la mateixa entitat, l'any 2009 van ajudar més de mil sis-centes persones.

Com explica un portaveu d'aquesta organització, l'estratègia de fer servir aquesta via de comunicació l'han recollida d'una altra entitat no lucrativa, l'holandesa Stichting Wilkskracht, que va dur a terme una campanya similar per conscienciar la ciutadania sobre la violència domèstica, també amb un compte de Twitter.

En aquella ocasió, amb el compte creat a nom de Jessica Stevens es narrava un enamorament, una relació de parella i la seva derivació cap a un cas de maltractes. S'explica el procés en aquest vídeo (en anglès). L'agència New Message d'Amsterdam es va encarregar de la creativitat i l'acció no es va revelar fins al cap d'uns mesos. La campanya d'Arrels ha estat ideada des de l'agènca catalana Altraforma. Es tracta d'una campanya de cost quasi zero, que exigeix només la implicació profunda de les persones de l'organització.

Experiència social


A Arrels ja estan habituats a tractar amb "l'entorn internet" i la prova és que són presents al mateix Twitter, on han creat aquest personatge basat en la realitat, i també a Flickr, YouTube i Facebook.

A més, la iniciativa conté un petit homenatge. Perquè sí que hi va haver un Plácido Moreno, però ja és mort des del 21 d'octubre, amb només cinquanta-dos anys. I sí, era un "sense sostre", era algú que podia haver escrit tot això perquè hi havia passat. Era una de les persones que reben suport d'Arrels, on va ser atès a partir del juliol de l'any 2009. Els ha agradat usar el seu nom, no pas en va.

La campanya, que s'allargarà encara uns quants dies, s'exposa en un web creat amb aquesta intenció. Fins i tot la seva adreça URL s'ha dotat de contingut, amb un missatge rotund: www.totsmereixemunaoportunitat.org.

VÍDEOS RELACIONATS