Experts internacionals del Congrés de Respiració critiquen que encara es permeti fumar en llocs públics
Barcelona acull el Congrés de la Societat Europea de Respiració. S'hi reuneixen 20.000 experts vinguts d'arreu del món per analitzar el present i el futur dels problemes respiratoris. La gran majoria es mostren sorpresos per la situació de tabaquisme de la societat catalana. No entenen com és que encara es permet fumar en llocs públics i asseguren que, malgrat la llei antitabac, res ha canviat en els últims anys. Argumenten que la gent segueix fumant pel carrer, i fins i tot en bars i restaurants, i lamenten que aquesta situació desembocarà en més problemes de càncer i de malalties respiratòries en el futur.
Les malalties respiratòries són la tercera causa de mort a Catalunya, amb més de 8.700 víctimes cada any. Aquesta situació no canviarà si no es prenen mesures en aquest sentit. Ho diuen els experts reunits en el Congrés de la Societat Europea de Respiració, que se celebra a Barcelona.
Són 20.000 entesos en diverses branques de la investigació i la pràctica de la medicina respiratòria. Han vingut d'arreu del món i molts coincideixen a expressar un missatge de sorpresa davant la situació de tabaquisme de la societat catalana. És el cas de Michael Campos, un pneumòleg de la Universitat de Miami que assegura que a Barcelona "fa tres anys tothom fumava, i ara no ha canviat res". Aquest científic comenta horroritzat com ha vist gent de menys de vint anys fumant pel carrer i com fa un temps en un casament a Catalunya va veure com els nuvis regalaven cigarrets als convidats.
L'opinió de Campos és generalitzada entre els científics dels països on ja s'ha prohibit fumar als espais públics. El doctor suís François Heinzer reconeix que ha quedat "astorat de veure que es permet fumar aquí, a Barcelona". Assegura que ha estat "realment desagradable menjar amb gent fumant al voltant". La sensació de perplexitat s'argumenta pel vincle que hi ha entre el tabac i diverses malalties com el càncer de pulmó. Els experts no entenen com no s'ha estès la prohibició del tabac com s'ha fet a Irlanda o Itàlia. Només la doctora Joanna Jassem, de Polònia, comprèn la situació espanyola perquè al seu país és la mateixa.
Des del punt de vista català, el doctor Alvar Agustí, pneumòleg i director de l'Institut Clínic del Tòrax, reconeix que la situació no és la ideal per evitar les malalties relacionades amb el tabac. Assegura que en països com Irlanda hi ha estudis que demostren que prohibir el tabac en els espais públics ha fet disminuir els casos de malalties respiratòries, especialment entre aquelles persones que treballaven rodejades de fum en llocs com els pubs.
A l'Estat, la llei antitabac va entrar en vigor l'any 2006, tot i que el seu aspecte més polèmic no ho va fer fins al 2007: la prohibició de fumar a la feina i l'obligació d'escollir en els bars de menys de 100 metres quadrats. El País Basc ha ampliat fa poc aquesta llei i el govern espanyol ha de decidir si amplien els espais lliures de fum.
Són 20.000 entesos en diverses branques de la investigació i la pràctica de la medicina respiratòria. Han vingut d'arreu del món i molts coincideixen a expressar un missatge de sorpresa davant la situació de tabaquisme de la societat catalana. És el cas de Michael Campos, un pneumòleg de la Universitat de Miami que assegura que a Barcelona "fa tres anys tothom fumava, i ara no ha canviat res". Aquest científic comenta horroritzat com ha vist gent de menys de vint anys fumant pel carrer i com fa un temps en un casament a Catalunya va veure com els nuvis regalaven cigarrets als convidats.
L'opinió de Campos és generalitzada entre els científics dels països on ja s'ha prohibit fumar als espais públics. El doctor suís François Heinzer reconeix que ha quedat "astorat de veure que es permet fumar aquí, a Barcelona". Assegura que ha estat "realment desagradable menjar amb gent fumant al voltant". La sensació de perplexitat s'argumenta pel vincle que hi ha entre el tabac i diverses malalties com el càncer de pulmó. Els experts no entenen com no s'ha estès la prohibició del tabac com s'ha fet a Irlanda o Itàlia. Només la doctora Joanna Jassem, de Polònia, comprèn la situació espanyola perquè al seu país és la mateixa.
Des del punt de vista català, el doctor Alvar Agustí, pneumòleg i director de l'Institut Clínic del Tòrax, reconeix que la situació no és la ideal per evitar les malalties relacionades amb el tabac. Assegura que en països com Irlanda hi ha estudis que demostren que prohibir el tabac en els espais públics ha fet disminuir els casos de malalties respiratòries, especialment entre aquelles persones que treballaven rodejades de fum en llocs com els pubs.
A l'Estat, la llei antitabac va entrar en vigor l'any 2006, tot i que el seu aspecte més polèmic no ho va fer fins al 2007: la prohibició de fumar a la feina i l'obligació d'escollir en els bars de menys de 100 metres quadrats. El País Basc ha ampliat fa poc aquesta llei i el govern espanyol ha de decidir si amplien els espais lliures de fum.
