Experts europeus descarten que la vacuna contra el virus del papil·loma provoqui inconsciència
La pèrdua de consciència i convulsions que van tenir dues menors valencianes després de rebre la vacuna contra el càncer de coll d'úter és objectiu d'estudi internacional. Una delegació d'europeus experts en vacunació, reunida a França, ha estudiat el cas i ha descartat que l'administració de la vacuna sigui la causa de la malaltia de les nenes. En tot cas, asseguren, seria el desencadenant d'un altre problema que tindria l'origen en l'ansietat. Aquesta és l'opinió que ha defensat el Centre Superior d'Investigació de Salut Pública valencià. Els experts coincideixen a dir que no és possible que la vacuna provoqués efectes tan greus en tan poc temps. El cas genera tantes preguntes que arribarà als màxims experts en la vacuna contra el virus del papil·loma humà, els investigadors del centre Johns Hopkins de Baltimore, als Estats Units.
Els experts reunits al seminari "Seguretat en la vacunació: avaluació, informació i percepció" consideren que els dos casos de València van coincidir en el temps, però que d'aquí no se'n pot concloure que tinguessin cap més relació. "Va ser una coincidència a la mateixa ciutat, dues nenes veïnes, després de rebre la mateixa vacuna, però no causada per la vacuna", ha afirmat la presidenta del Centre Neonatal de Vacunació en col·laboració amb l'Organització Mundial de la Salut, Claire-Anne Siegrist.
Els especialistes pensen que "no és possible" que en menys de mitja hora l'administració de la vacuna alterés d'una manera tan evident el sistema nerviós de les nenes. També destaquen que, en un dels casos, no va tenir un episodi simplement de convulsions sinó una "síndrome de conversió" o "pseudoepil·lèpsia".
En aquest sentit, el cap de l'àrea d'investigació de vacunes del Centre Superior d'Investigació de Salut Pública valencià, Javier Díez-Domingo, ha afirmat que aquest cas és "difícil de diagnosticar" i que, en tot cas, la vacuna hi va actuar com a desencadenant, però no pas com a causa. El quadre clínic d'origen d'aquesta síndrome és l'ansietat, segons ha explicat l'investigador.
Díez-Domingo ha afegit que les vacunes "són els medicaments més segurs" i que "en el pitjor dels casos, el que pot passar és que en sigui necessària una segona dosi". També ha afirmat que és "difícil" que la vacuna tingui efectes adversos anys després de ser administrada. "Al cos no hi queda la vacuna, sinó la memòria immunològica", ha dit.
Respecte a la protecció de sis anys que ofereix la vacuna contra el virus del papil·loma humà, l'expert ha destacat que és "com a mínim" per a aquest període i que això no significa que després d'aquests sis anys "no funcioni, sinó que no se sap encara".
Les famílies de les dues menors valencianes han rebut aquest dimarts un ampli dossier informatiu de l'Hospital Clínic de València que remetran al centre Johns Hopkins de Baltimore, on els màxims experts en reaccions adverses a la vacuna contra el càncer de coll d'úter estudiaran el cas. Les dues menor s'estan recuperant bé. Una, de 15 anys, va rebre l'alta a finals de març i ara rep atenció mèdica ambulatòria. L'altra, de 14 anys, continua ingressada.
Els especialistes pensen que "no és possible" que en menys de mitja hora l'administració de la vacuna alterés d'una manera tan evident el sistema nerviós de les nenes. També destaquen que, en un dels casos, no va tenir un episodi simplement de convulsions sinó una "síndrome de conversió" o "pseudoepil·lèpsia".
En aquest sentit, el cap de l'àrea d'investigació de vacunes del Centre Superior d'Investigació de Salut Pública valencià, Javier Díez-Domingo, ha afirmat que aquest cas és "difícil de diagnosticar" i que, en tot cas, la vacuna hi va actuar com a desencadenant, però no pas com a causa. El quadre clínic d'origen d'aquesta síndrome és l'ansietat, segons ha explicat l'investigador.
Díez-Domingo ha afegit que les vacunes "són els medicaments més segurs" i que "en el pitjor dels casos, el que pot passar és que en sigui necessària una segona dosi". També ha afirmat que és "difícil" que la vacuna tingui efectes adversos anys després de ser administrada. "Al cos no hi queda la vacuna, sinó la memòria immunològica", ha dit.
Respecte a la protecció de sis anys que ofereix la vacuna contra el virus del papil·loma humà, l'expert ha destacat que és "com a mínim" per a aquest període i que això no significa que després d'aquests sis anys "no funcioni, sinó que no se sap encara".
Les famílies de les dues menors valencianes han rebut aquest dimarts un ampli dossier informatiu de l'Hospital Clínic de València que remetran al centre Johns Hopkins de Baltimore, on els màxims experts en reaccions adverses a la vacuna contra el càncer de coll d'úter estudiaran el cas. Les dues menor s'estan recuperant bé. Una, de 15 anys, va rebre l'alta a finals de març i ara rep atenció mèdica ambulatòria. L'altra, de 14 anys, continua ingressada.
