Experts europeus afronten l'ús de grans infraestructures digitals per preservar i difondre el patrimoni cultural

Una setantena d'experts europeus s'han reunit a Barcelona per aprendre a treure més profit de les capacitats d'internet amb la finalitat de preservar i difondre el patrimoni cultural. La trobada, que ha comptat amb una majoria d'assistents catalans i altres d'Itàlia, França, Eslovènia, Grècia i Turquia, se centrava en l'ús de les anomenades e-infraestructures, és a dir, les xarxes específiques que connecten centres de recerca.
Experts europeus afronten l'ús de grans infraestructures digitals per preservar i difondre el patrimoni cultural
janquim

Experts europeus afronten l'ús de grans infraestructures digitals per preservar i difondre el patrimoni cultural

Una setantena d'experts europeus s'han reunit a Barcelona per aprendre a treure més profit de les capacitats d'internet amb la finalitat de preservar i difondre el patrimoni cultural. La trobada, que ha comptat amb una majoria d'assistents catalans i altres d'Itàlia, França, Eslovènia, Grècia i Turquia, se centrava en l'ús de les anomenades e-infraestructures, és a dir, les xarxes específiques que connecten centres de recerca.
Les anelles científiques són les xarxes d'internet que, a diferència de les que són d'ús comercial i que fa servir tothom, tenen una capacitat molt més gran per al transport de dades, i més ara quan s'hi incorpora la "fibra òptica fosca", una tecnologia que permet incrementar aquesta capacitat gairebé sense límit.

Fins ara aquestes anelles, que a Espanya es concreten en la Red Iris, orientaven el seu ús cap a la recerca científica però poden ser de molta utilitat per a l'activitat cultural i això exactament és el que es proposa el projecte Indicate, protagonista en bona mesura de la trobada d'avui al Palau Moja de Barcelona.

El so d'instruments perduts

Un exemple pot ajudar a fer-ho més comprensible. Gràcies a les noves tecnologies, és possible la reconstrucció dels sons que produïen instruments antics que ja han desaparegut, com ara l'epigonion o el barbitos. Ara bé, aquesta recreació virtual exigeix un volum elevat de computació i és a través d'aquests recursos compartits que els investigadors poden treballar. Aquesta recerca té unes quantes derivades interessants com ara una orquestra dedicada a aquesta tasca de recuperació. Es tracta de la The Lost Sounds Orchestra, que té la seu a Màlaga.

Però encara hi ha altres usos secundaris que criden l'atenció. Els científics han comprovat que als humans els costa menys deduir patrons i entendre les repeticions en cadenes de sons que en successions d'imatges, sobretot quan es tracta de grans volums. De manera que el que ara s'intenta és la "sonificació de les dades". Per exemple, un volcà emet uns senyals que si es converteixen en sons poden ser més comprensibles. Aquesta "sonificació dels indicadors sismològics d'un volcà", a banda que pugui servir per escoltar com un piano interpreta aquesta estranya partitura, que podria ser vist com un mer entreteniment, la descoberta de patrons repetitius podria ajudar a detectar els avisos amb què un volcà anuncia la seva pròxima erupció. (Hi ha més informació en aquest document PDF que resumeix la intervenció que ha fet aquest matí l'italià Roberto Barbera).

Geolocalització, exposicions i preservació

Les e-infraestructures són el gran espai digital que fan possible aquestes investigacions i a través dels programes europeus i de l'entorn batejat amb el nom de Geant s'intenta que les institucions culturals les aprofitin com a mínim en tres grans camps: la geolocalització, que demana treballar amb moltes dades; les exposicions virtuals, on es puguin aplegar obres que resideixen en museus diversos del continent, i la preservació del patrimoni digitalitzat, que no solament necessita d'una gran capacitat d'emmagatzematge sinó que obliga, sobretot, a oferir garanties de la seva conservació. És en aquest marc que la Generalitat ha presentat el seu projecte Calaix, un dipòsit digital amb milers de documents sobre les excavacions que es duen a terme al territori.

La difusió del patrimoni cultural mitjançant la digitalització és un repte que els països de la UE ja han assumit. Ara fa un any es va celebrar a Sant Benet de Bages una trobada internacional que posava en comú els projectes que apunten en aquesta direcció. La reunió d'avui estava enfocada a un aspecte d'aquest objectiu, l'ús d'unes infraestructures de caràcter públic que han millorat molt la seva eficàcia, com s'ha encarregat d'anotar el director de la fundació i2cat, Artur Serra, i que es posen al servei dels projectes culturals. Per exemple, té sentit aplegar el patrimoni de la vida domèstica retratada amb la digitalització dels àlbums de fotos familiars? Això es proposa un projecte que podria acabar tenint un gran abast i que potser podria aprofitar aquests recursos per a la seva expansió.

Difusió del patrimoni digitalitzat

En aquest esforç per traslladar els beneficis de la digitalització a la conservació i difusió del patrimoni destaca la creació del portal Europeana, que ja acumula més de dinou milions d'objectes digitals. Fa pocs dies es van reunir a Barcelona un grup de desenvolupadors informàtics als quals Europeana va convocar perquè poguessin crear aplicacions que ajudin els ciutadans a accedir a aquesta font gegantina de la cultura europea. A Catalunya, s'ha emprès la digitalització del patrimoni literari català, un projecte que demostra l'interès d'aquest procediment de conservació i difusió i que potser algun dia podria comptar amb la potència d'aquestes infraestructures per al seu desenvolupament.