Experts demanen no lligar els ancians amb demència i denuncien que encara és una pràctica molt generalitzada

Experts demanen no lligar els ancians amb demència i denuncien que encara és una pràctica molt generalitzada

Experts demanen no lligar els ancians amb demència i denuncien que encara és una pràctica molt generalitzada

Un grup de persones participen en un taller pràctic relacionat amb la jornada 'Allibera el moviment per la dignitat de les persones' de la UVic-UCC. 25 de gener de 2018. (Horitzontal)

Un grup de persones participen en un taller pràctic relacionat amb la jornada 'Allibera el moviment per la dignitat de les persones' de la UVic-UCC. 25 de gener de 2018. (Horitzontal)

ACN Manresa.-L'estat espanyol es un dels països de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) que més utilitza la tècnica de lligar els ancians amb demència, ja sigui al llit, a la cadira de rodes o a una butaca. Així ho ha posat de relleu aquest dijous a Manresa la presidenta de la Fundació Cures Dignes, Ana Urrutia, en el marc d'una jornada organitzada per la UVic-UCC que porta per títol 'Allibera el moviment per la dignitat de les persones' i on hi ha participat unes 250 persones. Tot i no haver-hi estudis fiables, Urrutia ha dit que es calcula que de mitjana es lliga un 25% dels ancians amb demència, mentre que a països com Alemanya o al Regne Unit aquesta xifra es redueix fins a un 5%. Aquesta metgessa assegura que Catalunya és una de les regions més avançades, tot i que lamenta que és una pràctica "generalitzada arreu de l'Estat". Urrutia creu que és un problema "sistèmic" que cal posar-hi remei el més aviat possible, tot i que ha admès que l'abordatge "no serà fàcil".

La Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Manresa (UVic-UCC) ha organitzat aquest dijous una jornada per debatre i donar a conèixer alternatives per evitar lligar persones grans en l'àmbit assistencial. Amb el lema 'Allibera el moviment per la dignitat de les persones', la jornada ha volgut posar sobre la taula alternatives a una de les pràctiques habituals en l'àmbit geriàtric, que passa per haver de lligar la gent gran, les anomenades contencions. Una de les principals ponents ha estat Anna Urrutia, metgessa i presidenta de la Fundació Cures Dignes i que porta més de deu anys denunciant els problemes que suposa la pràctica de la contenció. Segons ha explicat l'experta a l'ACN, "per desgràcia a l'estat espanyol encara s'utilitzen molt i, de fet, és un dels països de la OCDE on més es lliga. Tot i que els últims anys hem millorat, encara hi ha molta feina a fer". Urrita considera que utilitzar aquesta tècnica "indignifica les cures" i considera que "no és necessari fer-ho, malgrat que fins ara encara hi havia arguments a favor". Urrutia ha assegurat que és "absolutament possible" treballar en qualsevol entorn, ja sigui social o sanitari, sense haver de lligar i considera que avui en dia "ja no hi ha cap justificació per fer-ho". Segons ella, aquesta pràctica és un problema "sistèmic" a l'Estat i creu que "hi ha molts factors que influeixen en l'ús excessiu" de les contencions. "És un tema cultural i d'equips, falta formació i més processos centrats en la persona", considera Urrutia, qui creu que encara cal "vèncer totes aquestes barreres". Malgrat considerar que encara hi ha molta feina a fer, aquesta experta creu que "en aquests moments Espanya està més preparada per escoltar discursos com el meu", ja que "al principi em trobava molta oposició però avui en dia ja no i cada cop hi ha més predisposició perquè les coses canviïn". Urrutia també ha demanat més implicació de les administracions públiques i els polítics, així com també de la societat en general. La jornada organitzada per la Universitat de Manresa també ha comptat amb tallers pràctics on els participants han pogut conèixer de prop pràctiques alternatives a la contenció. Urritia, però, ha alertat que el problema de la contenció "no se soluciona només amb tècniques alternatives sinó que s'ha de canviar la cultura de la cura i centrar-nos en la persona". Amb tot, ha explicat que hi ha eines que poden ajudar com ara llits més baixos, butaques inclinades, sensors de moviment, detectors de presència o polseres antifuga.