Experts alerten de l'augment d'autolesions entre joves i de la transversalitat del fenomen Balena Blava

Experts alerten de l'augment d'autolesions entre joves i de la transversalitat del fenomen Balena Blava

Experts alerten de l'augment d'autolesions entre joves i de la transversalitat del fenomen Balena Blava

Pla curt de Joaquim Puntí Vidal, coordinador de l'Hospital de Dia d'Adolescents del Parc Taulí de Sabadell, al centre el 18 de maig de 2017. (Horitzontal)

Pla curt de Joaquim Puntí Vidal, coordinador de l'Hospital de Dia d'Adolescents del Parc Taulí de Sabadell, al centre el 18 de maig de 2017. (Horitzontal)

ACN Sabadell.-Els experts alerten que fenomens com la Balena Blava també poden afectar a adolescents de famílies estructurades i amb dinàmiques relacionals bones. Així ho ha explicat Joaquim Puntí Vidal, coordinador de l'Hospital de Dia d'Adolescents de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, que revela que tot i que hi ha un perfil "més vulnerable" no es pot "excloure" la resta de joves de caure en aquesta mena de conductes. Puntí Vidal afirma que la clau és fer "una bona prevenció", conscienciant els adolescents perquè tinguin sentit crític, però també fent un control parental des de casa i una supervisió des de l'escola. "Això pot passar en qualsevol família i els pares no han de sentir-se culpables", comenta el metge, que afirma que en els darrers dos anys s'han incrementat el casos d'adolescents i adults joves amb conductes autolesives a tot Catalunya. "A l'àrea d'influència del Taulí han crescut un 9%", apunta l'especialista, que remarca que sis centres de la Xarxa de Salut Mental Pública de Catalunya han creat un nou grup de treball per analitzar la proliferació d'aquests comportaments i fer-hi front.

Tot i que els joves amb autoestima baixa, dificultats en les relacions interpersonals o problemes d'integració escolar són més vulnerables a confiar en algú que no coneixen i entrar amb facilitat a cometre conductes autolesives, també hi ha altres perfils d'adolescents sense aquesta mena de problemes que acaben vinculats a fenomens com la Balena Blava. "A vegades simplement és perquè busquen noves sensacions", comenta Joaquim Puntí Vidal, coordinador de l'Hospital de Dia d'Adolescents del Parc Taulí de Sabadell, que recorda que les xarxes social i Internet estan a l'abast de tothom: "No podem excloure que en una família estructurada amb dinàmiques familiars bones hi hagi un adolescent que pugui haver acabat entrant", comenta.El doctor insisteix que "pot passar a qualsevol noi de qualsevol família" i que en cap cas els pares han de sentir-se culpables o pensar que si això ha passat és perquè han fet les coses malament. "Els riscos hi són. Hi ha adolescents que són més vulnerables, d'altres que tenen una malaltia mental. Per exemple la depressió és el principal factor de risc de suïcidi. Els pares han de poder-ho identificar i posar en marxa el que calgui perquè el seu fill rebi ajuda", indica.Les senyals d'alarma Tot i que no existeix un símptoma que sigui determinant per reconèixer que un adolescent ha entrat en aquest tipus de comportaments que poden desembocar en una conducta autolesiva, si que hi ha tot un conjunt de senyals que poden encendre les alarmes. "Si detectem canvis en la conducta, veiem que els joves estan més retrets, passen més hores a l'habitació i queden menys amb els amics, o si joves afables de sobte es mostren irritables per motius que els pares no acaben d'entendre, cal posar-hi atenció". Així mateix, recomana a les famílies que parlin amb els seus fills i que en cas que detectin que un jove s'està autolesionant s'adrecin a professionals per buscar suport extra. "El cervell d'un adolescent és més plàstic, flexible i modelable, per la qual cosa quan es fan intervencions eficaces els resultats són molt bons i normalment no tornen a recaure", comenta el metge que afirma que també hi ha tractaments psicològics que van dirigits a facilitar l'autoregulació emocional o fins hi tot programes per ensenyar els joves a treballar habilitats socials. Una bona prevencióPuntí Vidal destaca la importància de fer una bona prevenció tant sobre els menors, com des de casa o en l'àmbit escolar. "En primer lloc cal fer campanyes de conscienciació entre els adolescents igual que se'n fan per exemple amb el consum de drogues i que ells mateixos rebutgin entrar pàgines que promoguin conductes d'aquesta tipologia", assegura. Afegeix que des de casa també s'ha de fer control parental i remarca que cal "començar a alfabetitzar els pares en l'ús de les noves tecnologies" i sobretot que si identifiquen que els nens han entrat en aquests jocs denunciïn els cassos davant els Mossos d'Esquadra.El metge també posa l'accent en l'escola, que des del seu punt de vista "és un agent important en la detecció d'aquests cassos". Així, considera imprescindible que els docents tinguin una formació adequada en aquest sentit i indica que "ja s'estan duent a terme accions entre el departament de Salut i Ensenyament perquè adquireixin competències que els permetin ser capaços d'identificar conductes de risc". Un increment del 9% en les conductes autolesivesEl responsable de l'Hospital de Dia d'Adolescents del Parc Taulí assegura que en els darrers dos anys s'han incrementat substancialment els cassos d'adolescents i adults joves que presenten conductes autolesives, ja sigui més superficials o amb voluntats suïcides. Puntí Vidal assenyala que en el cas de l'àrea 'd'influència de l'Hospital Parc Taulí, aquest creixement s'ha situat a l'entorn del 9% i que s'ha registrat que un 25% dels adolescents o joves adults en algun moment han pogut dur terme una conducta autolesiva. "Això evidencia que en la societat actual és una conducta prevalent". Amb l'objectiu de determinar les causes d'aquest increment, implementar accions de control i definir estratègies de prevenció eficaces, sis hospitals de la Xarxa Pública de Salut Mental de Catalunya van crear a principis de 2017 el grup de treball Greta. Es tracta de l'Hospital Parc Taulí, l'Hospital Sant Joan de Déu, l'Hospital Clínic, Sant Pau i Athaia Xarxa Assistencial Manresa. "L'objectiu és que en breu aquesta iniciativa es presenti davant les autoritats del departament de Salut", afirma el metge. Xarxes socials i mòbilsEn aquest context, el doctor assegura que també és important analitzar el paper que juguen les xarxes socials i la telefonia mòbil a l'hora de facilitar la difusió d'aquesta mena de conductes. "No és que existeixi una relació directa, però si que veiem que la informació es mou a una velocitat mai abans imaginada i que ajuden a fer difusió". Puntí Vidal remarca que en la societat actual "qualsevol persona pot penjar continguts i descarregar-los, i això fa que els adolescents puguin trobar informacions que conviden a realitzar aquestes conductes fàcilment". Per aquest motiu reitera que és imprescindible que els pares "sàpiguen quina mena de continguts miren els seus fills quan estan a Internet i també quan fan ús del telèfon mòbil". El metge reconeix que hi ha molts menors que tenen telèfon tot i no estar capacitats per utilitzar-lo amb responsabilitat. "Quan un adolescent no fa un ús adequat de l'aparell els pares han de tenir un paper proactiu i restringir-ne l'accés fins que el jove estigui madur", considera l'especialista que adverteix que per norma general fins els 13 o 14 anys els adolescents no haurien de començar a disposar d'aquesta mena de tecnologies.