Evo Morales suspèn les activitats de l'agència nord-americana antidroga a Bolívia
Guanyi qui guanyi les eleccions a la presidència Estats Units haurà de negociar amb el president de Bolívia. Evo Morales ha decidit suspendre indefinidament les operacions al seu país de l'Agència Antidroga dels Estats Units (DEA). El president de Bolívia acusa aquesta agència de conspirar amb els opositors per donar un cop d'estat. Aquesta decisió augmenta les desavinences, després que al setembre Morales va expulsar l'ambaixador nord-americà, cosa que va provocar que Washington fes el mateix amb l'ambaixador de Bolívia.
La relació entre Bolívia i els Estats Units està arribant a punts crítics. El president Evo Morales ha decidit suspendre les operacions de l'agència antidroga DEA, acusada de conspirar amb els opositors que, segons ell, van intentar donar un cop contra el seu govern el setembre passat.
Morales assegura que els agents de la DEA han fet tasques d'"espionatge polític i han finançat grups de delinqüents perquè atemptin contra la vida de les autoritats". Segons Morales, la DEA hauria finançat els radicals que van ocupar aeroports per impedir el seu aterratge i d'altres autoritats en diverses regions. També l'acusa d'instal·lar "cases de seguretat" per espiar i que un dels seus avions hagi viatjat per zones opositores sense informar les autoritats. L'ambaixada nord-americana a La Paz encara no s'ha pronunciat sobre la nova situació de la DEA.
Plou sobre mullat
Aquesta decisió arriba després que al setembre Morales va declarar persona "non grata" l'ambaixador nord-americà, Philip Goldberg, i el va expulsar. Washington va respondre fent el mateix amb l'ambaixador bolivià, Gustavo Guzmán.
La deterioració de la relació ha repercutit també en els negocis, ja que el president George W. Bush va determinar l'inici d'un procés per suspendre Bolívia dels beneficis de la llei de preferències aranzelàries andines (ATPDEA) amb l'argument que no coopera en la lluita contra les drogues.
Morales assegura que els agents de la DEA han fet tasques d'"espionatge polític i han finançat grups de delinqüents perquè atemptin contra la vida de les autoritats". Segons Morales, la DEA hauria finançat els radicals que van ocupar aeroports per impedir el seu aterratge i d'altres autoritats en diverses regions. També l'acusa d'instal·lar "cases de seguretat" per espiar i que un dels seus avions hagi viatjat per zones opositores sense informar les autoritats. L'ambaixada nord-americana a La Paz encara no s'ha pronunciat sobre la nova situació de la DEA.
Plou sobre mullat
Aquesta decisió arriba després que al setembre Morales va declarar persona "non grata" l'ambaixador nord-americà, Philip Goldberg, i el va expulsar. Washington va respondre fent el mateix amb l'ambaixador bolivià, Gustavo Guzmán.
La deterioració de la relació ha repercutit també en els negocis, ja que el president George W. Bush va determinar l'inici d'un procés per suspendre Bolívia dels beneficis de la llei de preferències aranzelàries andines (ATPDEA) amb l'argument que no coopera en la lluita contra les drogues.
