Evo Morales expropia les accions de l'espanyola Iberdrola a quatre empreses de Bolívia
El president de Bolívia ha nacionalitzat les accions de l'elèctrica espanyola a quatre firmes d'aquell país per garantir que les tarifes i la qualitat del servei sigui el mateix tant a les ciutats com a les zones rurals. El govern bolivià es compromet a pagar una remuneració "justa".
RedaccióActualitzat
Nou desafiament d'un govern de l'Amèrica Llatina cap als interessos empresarials i estratègics de companyies espanyoles. El president de Bolívia, Evo Morales, ha decretat aquest dissabte l'expropiació de les accions que l'espanyola Iberdrola té a quatre firmes d'aquell país: dues distribuïdores d'energia elèctrica, l'empresa de serveis Edeser i la gestora d'inversions Companyia Administradora d'Empreses.
Morales, en una compareixença no anunciada, ha explicat que l'estatal Empresa Nacional d'Electricitat assumirà el control de les quatre empreses nacionalitzades en representació de l'estat bolivià. De fet, ja s'han mobilitzat centenars de militars i policies per prendre les instal·lacions expropiades.
Les elèctriques expropiades són Electropaz i Elfeo, les principals distribuïdores d'electricitat a les regions de La i Oruro, i de les quals Iberdrola tenia el 89,5% i el 92,8% dels títols respectivament. La primera dóna servei a més de 470.000 clients i la segona, a uns 80.000.
Morales ha justificat aquesta mesura per la necessitat de garantir unes tarifes equitatives i la qualitat del servei uniforme a les àrees rurals i urbanes d'aquests departaments, on les diferències actuals -denuncia el president bolivià- són enormes.
Iberdrola guarda silenci
Els directius de la companyia elèctrica Iberdrola estan estudiant quina serà la seva resposta davant la decisió del govern de Bolívia, una resposta que no s'ha de formalitzar en les pròximes hores, segons han comentat fonts de la companyia. De les negociacions, se n'encarrega la seu d'Iberdrola a Brussel·les.
Pel que fa a la compensació, serà una empresa independent qui la decideixi després de taxar els actius de les empreses nacionalitzades en un termini de 180 dies hàbils. La companyia, amb seu al País Basc, espera obtenir-ne el preu real. Tot i això, no representa una gran pèrdua ja que les filials suposen, únicament, el 0,2% del negoci d'Iberdrola i uns 6 milions d'euros de benefici.
Una jugada coneguda
No és la primera vegada que Bolívia recorre a l'expropiació d'accions per recuperar el control dels recursos naturals del país, una lluita de la qual va vanagloriar-se fa poc en una visita a Barcelona. Des de la seva arribada al poder, l'any 2006, Morales ha nacionalitzat diverses elèctriques però també una quinzena d'empreses d'hidrocarburs, ciments i mines, entre altres.
El mes de maig va nacionalitzar TDE, la filial boliviana de l'espanyola Red Elèctrica, sense que per ara s'hagi arribat a cap acord de compensació econòmica. Dos anys abans ja hi va haver el precedent de quatre companyies elèctriques més, filials d'una societat francesa i d'una altra de britànica. Aquesta última ha recorregut a l'arbitratge de la Cort Internacional de la Haia.
El govern argentí de Cristina Fernández també va prendre una mesura similar quan a l'abril va expropiar el 51% de les accions que la petrolera espanyola Repsol tenia a la filial argentina YPF.
Morales, en una compareixença no anunciada, ha explicat que l'estatal Empresa Nacional d'Electricitat assumirà el control de les quatre empreses nacionalitzades en representació de l'estat bolivià. De fet, ja s'han mobilitzat centenars de militars i policies per prendre les instal·lacions expropiades.
Les elèctriques expropiades són Electropaz i Elfeo, les principals distribuïdores d'electricitat a les regions de La i Oruro, i de les quals Iberdrola tenia el 89,5% i el 92,8% dels títols respectivament. La primera dóna servei a més de 470.000 clients i la segona, a uns 80.000.
Morales ha justificat aquesta mesura per la necessitat de garantir unes tarifes equitatives i la qualitat del servei uniforme a les àrees rurals i urbanes d'aquests departaments, on les diferències actuals -denuncia el president bolivià- són enormes.
Iberdrola guarda silenci
Els directius de la companyia elèctrica Iberdrola estan estudiant quina serà la seva resposta davant la decisió del govern de Bolívia, una resposta que no s'ha de formalitzar en les pròximes hores, segons han comentat fonts de la companyia. De les negociacions, se n'encarrega la seu d'Iberdrola a Brussel·les.
Pel que fa a la compensació, serà una empresa independent qui la decideixi després de taxar els actius de les empreses nacionalitzades en un termini de 180 dies hàbils. La companyia, amb seu al País Basc, espera obtenir-ne el preu real. Tot i això, no representa una gran pèrdua ja que les filials suposen, únicament, el 0,2% del negoci d'Iberdrola i uns 6 milions d'euros de benefici.
Una jugada coneguda
No és la primera vegada que Bolívia recorre a l'expropiació d'accions per recuperar el control dels recursos naturals del país, una lluita de la qual va vanagloriar-se fa poc en una visita a Barcelona. Des de la seva arribada al poder, l'any 2006, Morales ha nacionalitzat diverses elèctriques però també una quinzena d'empreses d'hidrocarburs, ciments i mines, entre altres.
El mes de maig va nacionalitzar TDE, la filial boliviana de l'espanyola Red Elèctrica, sense que per ara s'hagi arribat a cap acord de compensació econòmica. Dos anys abans ja hi va haver el precedent de quatre companyies elèctriques més, filials d'una societat francesa i d'una altra de britànica. Aquesta última ha recorregut a l'arbitratge de la Cort Internacional de la Haia.
El govern argentí de Cristina Fernández també va prendre una mesura similar quan a l'abril va expropiar el 51% de les accions que la petrolera espanyola Repsol tenia a la filial argentina YPF.
