Europeus i magrebins tanquen la cimera de Tunísia amb el compromís d'enfortir la cooperació
La primera cimera de caps d'Estat i de Govern de la Mediterrània Occidental s'ha tancat a Tunísia. La coneguda com a "Diàleg 5+5", on participen el Marroc, Algèria, Tunísia, Mauritània i Líbia; i França, Itàlia, Portugal, Espanya i Malta ja ha acabat. La lluita contra el terrorisme, els problemes de la immigració, la integració regional, el desenvolupament econòmic i els intercanvis culturals són alguns dels temes que s'han tractat en aquesta trobada.
El president del govern espanyol, José María Aznar, va abandonar la reunió després de la jornada inaugural per poder ser a Madrid en l'acte solemne dels 25 anys de la Constitució. A la sessió de treball a porta tancada, hi participa la cap de la diplomàcia espanyola Ana Palacio.
La cimera del grup "Diàleg 5 + 5" és una reunió informal de nacions de la conca mediterrània. Del nord del continent africà hi ha els líders de Tunísia, Algèria, el Marroc, Líbia i Mauritània. De l'altra banda de la Mediterrània hi ha els mandataris d'Itàlia, França, Espanya, Portugal i Malta. Aquests volen evitar la immigració en condicions, diuen, "d'anarquia i indignitat". Per això, demanen als seus homòlegs nord-africans que aturin la immigració clandestina. Pels líders dels països del Magreb, aquesta qüestió s'ha de tractar a nivell global, i demanen més ajudes econòmiques a Europa. Aquest cap de setmana també debatran la lluita contra el terrorisme o com fer més estrets els vincles econòmics.
De les reflexions dels participants, en surt, així mateix, que una de les grans preocupacions és promoure i sostenir un Magreb unit per permetre que "parli amb una sola veu" davant de la Unió Europea. Així ho ha proclamat en el seu discurs el secretari general de la Unió del Magreb Àrab (UMA), Habib Boulares, que ha afegit que per a finals d'any es preveu la realització d'una cimera a la capital argelina.
L'UMA es troba pràcticament paral·litzada des del 1994 per les diferències que separen Argèlia i el Marroc sobre la forma de resoldre pacíficament el conflicte del Sàhara Occiddental. En aquest context, el rei Mohamed VI del Marroc no va donar peu al fet que es produís una mediació amb el president argelià, Abdelaziz Buteflika, com reclamava el seu amfitrió, el president de Tunísia, Ben Alí.
El monarca va declarar que el Marroc està disposat a negociar i discutir sobre el problema del Sàhara Occidental, sempre que no es qüestioni la integritat territorial de les seves províncies del sud. Mohamed VI assegura que és precisament aquest assumpte el que frena la marxa de l'UMA, rebutjant la idea subscrita per Buteflika de deixar-lo al marge d'aquesta organització regional.
Els deu estadistes han coincidit, d'altra banda, en la necessitat de construir una cooperació global entre europeus i magrebins, al servei de la pau i el desenvolupament. La declaració final advoca per reforçar les mesures de confiança en tots els àmbits, tant com la concentració i el diàleg "per tenir una percepció comuna dels problemes actuals".
