Europeus de l'edat de pedra van descobrir Amèrica 10.000 anys abans del que es creia
Jordi LuceaActualitzat
Com és ben sabut, gairebé res és definitiu en la ciència arqueològica, i aquesta setmana s'ha tornat a demostrar. Segons dos prestigiosos arqueòlegs que acaben de publicar el llibre Across Atlantic Ice, els descobridors d'Amèrica no van ser, com es creia fins ara, siberians de fa només 10.000 anys, sinó europeus occidentals, caçadors de l'edat de pedra de fa entre 19.000 i 26.000 anys.
Els professors Dennis Stanford i Bruce Bradley, que han dirigit un equip d'investigació que ha analitzat restes de sis jaciments arqueològics de la costa est dels Estats Units, han arribat a la conclusió que algunes restes –sobretot utensilis de caça- dataven de fa com a mínim 20.000 anys, i que eren idèntics a eines localitzades a l'Europa occidental.
Encara més: una anàlisi química va provar que un ganivet trobat a Virgínia estava fet amb pedra de l'altra banda de l'Atlàntic. Per tant, segons aquests dos científics, tot apunta que els autèntics descobridors d'Amèrica van ser caçadors del període solutrià del paleolític superior, originaris de la França actual o de la península Ibèrica.
Van arribar-hi caminant, aprofitant que els gairebé cinc milions de quilòmetres quadrats de l'Atlàntic nord estaven coberts per una fina capa de glaç; si no tot, com a mínim una bona part de l'any. Haurien anat acostant-s'hi o migrant-hi de mica en mica, buscant sempre allà on acabava el glaç i començava el mar, que era una zona de caça riquíssima.
No està tan clar com es van extingir. El més probable és que fossin assimilats o, fins i tot, eliminats pels nouvinguts siberians uns milers d'anys després. Tot i això, algunes de les seves marques genètiques perduren entre els grups d'indis nord-americans.
Per a més informació vegeu l'article de David Keys a The Independent.
Els professors Dennis Stanford i Bruce Bradley, que han dirigit un equip d'investigació que ha analitzat restes de sis jaciments arqueològics de la costa est dels Estats Units, han arribat a la conclusió que algunes restes –sobretot utensilis de caça- dataven de fa com a mínim 20.000 anys, i que eren idèntics a eines localitzades a l'Europa occidental.
Encara més: una anàlisi química va provar que un ganivet trobat a Virgínia estava fet amb pedra de l'altra banda de l'Atlàntic. Per tant, segons aquests dos científics, tot apunta que els autèntics descobridors d'Amèrica van ser caçadors del període solutrià del paleolític superior, originaris de la França actual o de la península Ibèrica.
Van arribar-hi caminant, aprofitant que els gairebé cinc milions de quilòmetres quadrats de l'Atlàntic nord estaven coberts per una fina capa de glaç; si no tot, com a mínim una bona part de l'any. Haurien anat acostant-s'hi o migrant-hi de mica en mica, buscant sempre allà on acabava el glaç i començava el mar, que era una zona de caça riquíssima.
No està tan clar com es van extingir. El més probable és que fossin assimilats o, fins i tot, eliminats pels nouvinguts siberians uns milers d'anys després. Tot i això, algunes de les seves marques genètiques perduren entre els grups d'indis nord-americans.
Per a més informació vegeu l'article de David Keys a The Independent.
