Europa es fa gran i passa de 25 a 27 estats membres gràcies a la incorporació de Romania i Bulgària
La Unió Europea ha passat a tenir 27 membres de ple dret. La incorporació de dos nous estats, Romania i Bulgària, ha afegit 30 milions de ciutadans a la ja gran família europea, quan fa més de 15 anys de la caiguda del bloc comunista. Per als romanesos, l'entrada a la Comunitat suposa el retorn a uns orígens dels quals han estat separats durant 40 anys de comunisme i dues dècades de transició. L'ingrés permetrà a milers de romanesos i búlgars legalitzar la seva situació a Espanya però el govern ha establert una moratòria de dos anys per al seu accés al mercat de treball.
Els nouarribats tenen economies relativament pobres, i han fet un gran esforç en els últims anys per entrar al club comunitari. Els governs de Bucarest i Sofia han fet de la incorporació europea la prioritat de la seva política. Tot i això, se'ls aplicaran mesures de seguiment molt estrictes en qüestions relatives al sistema judicial, encara no prou independent, la corrupció política, present en alguns sectors de l'administració, i la seguretat alimentària.
Des d'ara i fins al 2013, Romania i Bulgària rebran uns 35.000 milions d'euros de subvencions europees. Això serà en detriment d'altres països, com Espanya, que augmentaran les seves contribucions comunitàries i deixaran de percebre ajudes de forma progressiva.
Deu estats membres de la Unió obriran els seus mercats de treball a romanesos i búlgars sense restriccions. Els altres 15 imposaran algunes limitacions. Espanya, per exemple, aplicarà un període de transició de dos anys. Una decisió que no agrada gens a la comunitat romanesa.
Actualment, al nostre país, sense comptar els que estan en situació irregular, hi ha 400.000 romanesos empadronats i 90.000 de búlgars. La moratòria que el govern ha decidit aplicar per evitar l'entrada massiva de treballadors farà que, per aconseguir un contracte de treball de llarga durada, hagin d'esperar, com a mínim, dos anys. Sí que podran, en canvi, treballar com a autònoms i amb contractes inferiors als 6 mesos. Per evitar l'economia submergida i que búlgars i romanesos treballin sense contracte, el govern espanyol s'ha compromès a revisar d'aquí a un any la situació, i llavors decidirà si els retira la moratòria.
Aquesta és la cinquena ampliació des de la fundació de la Unió Europea ara fa 50 anys. Des del 1995 la població espanyola ha augmentat gairebé en 4 milions de persones, el 85% dels quals són immigrants i més de la meitat pertanyen als últims països membres.
Des d'ara i fins al 2013, Romania i Bulgària rebran uns 35.000 milions d'euros de subvencions europees. Això serà en detriment d'altres països, com Espanya, que augmentaran les seves contribucions comunitàries i deixaran de percebre ajudes de forma progressiva.
Deu estats membres de la Unió obriran els seus mercats de treball a romanesos i búlgars sense restriccions. Els altres 15 imposaran algunes limitacions. Espanya, per exemple, aplicarà un període de transició de dos anys. Una decisió que no agrada gens a la comunitat romanesa.
Actualment, al nostre país, sense comptar els que estan en situació irregular, hi ha 400.000 romanesos empadronats i 90.000 de búlgars. La moratòria que el govern ha decidit aplicar per evitar l'entrada massiva de treballadors farà que, per aconseguir un contracte de treball de llarga durada, hagin d'esperar, com a mínim, dos anys. Sí que podran, en canvi, treballar com a autònoms i amb contractes inferiors als 6 mesos. Per evitar l'economia submergida i que búlgars i romanesos treballin sense contracte, el govern espanyol s'ha compromès a revisar d'aquí a un any la situació, i llavors decidirà si els retira la moratòria.
Aquesta és la cinquena ampliació des de la fundació de la Unió Europea ara fa 50 anys. Des del 1995 la població espanyola ha augmentat gairebé en 4 milions de persones, el 85% dels quals són immigrants i més de la meitat pertanyen als últims països membres.
