Eulàlia Lluch: "Víctimes ho són totes: les d'ETA, les del GAL i els torturats"

Eulàlia Lluch, filla d'Ernest Lluch, assassinat per ETA l'any 2000, i Robert Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor, coincideixen que el moment important com a víctimes va ser quan l'organització terrorista va anunciar que deixava la violència.

En declaracions a "El suplement", de Catalunya Ràdio, tots dos han coincidit en el significat simbòlic de tancar una època de l'acte solemne de la banda:

Lluch: "El fet de dir: 'jo no tornaré a tenir un malson cada vegada que hi hagi un assassinat'. Això alleugereix molt. Ahir era una excel·lent notícia"

Manrique: "Hi ha una paraula que es diu empatia. Volem que ningú pateixi el que hem patit nosaltres. Intentem posar-nos en el lloc dels que maluradament han vingut després, sobretot per evitar l'abandonament en què molta gent ha anat entrant."

Pel que fa al penediment dels terroristes, Robert Manrique es va reunir amb un dels autors de l'atemptat d'Hipercor. En canvi, Eulàlia Lluch ha explicat que cap dels terroristes que van matar el seu pare s'ha posat en contacte amb ella:

"Si un dia passés que aquestes tres persones se'n penedissin i volguessin parlar amb mi, crec que, amb molt mal de panxa per part meva i amb molts nervis, els aniria a escoltar. Segurament el que em dirien no em convenceria. M'obririen una altra vegada tot el dolor."

Notícia relacionada: Més de 800 morts en tota la història d'ETA

El paper de les víctimes

La filla de l'exministre socialista assassinat per ETA a Barcelona el 21 de novembre de l'any 2000 ha recalcat que mai va voler formar part de cap associació de víctimes del terrorisme. Preguntada pel GAL, Lluch ha estat contundent:

"Les víctimes del GAL també són víctimes del terrorisme. Víctimes ho som tots, algunes per tortures, altres assassinades per ETA i altres pel GAL."

Manrique, que va ser president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), ha denunciat que el govern espanyol no ha fet tot el que hauria d'haver fet per les víctimes del terrorisme.

L'expresident de l'ACVOT ha dit sentir-se molt dolgut amb "la utilització potinera de les víctimes" feta durant molts anys per "algun partit que, desgraciadament, va obtenir rèdit electoral d'aquesta situació".

Manrique posa com a exemple que l'any 99, quan es va posar en marxa la llei de solidaritat, el Ministeri de l'Interior no tenia ni una llista amb el total de víctimes del terrorisme a l'estat espanyol:

"Havies de fer un llistat atemptat per atemptat. No tenien ni un Excel, ni un llibre de comptes. Tenien doble caixa l'any 99 i sobres per tots costats, i això ho tenien controlat. Però no tenien controlat quantes víctimes hi havia a l'estat. I després s'omplem la boca dient que treballen per les víctimes. Però com poden dir això si no saben ni quantes són?"

Manrique també creu que, des de l'atemptat de l'11M a Madrid, s'ha fet una utilització política de les víctimes del terrorisme.