ETA exclou la seva dissolució i es planteja la continuïtat com a grup clandestí
Coincidint amb el primer aniversari del cessament definitiu del terrorisme d'ETA i també amb la cloenda de la campanya electoral al País Basc, l'organització debat sobre el seu futur i condiciona el final definitiu de "la confrontació armada" a la negociació amb Espanya i França, segons informa Vasco Press.
RedaccióActualitzat
L'aniversari de l'anunci de cessament definitiu del terrorisme d'ETA el 20 d'octubre del 2011 ha coincidit amb la fase final del debat que s'està desenvolupant en el si de la banda sobre el seu futur. La ponència base sotmesa a discussió entre els membres d'ETA dóna per suposada la confirmació de la decisió del 20 d'octubre, tot i que condiciona "el final definitiu de la confrontació armada" a una negociació amb França i Espanya, segons informa Vasco Press. A més, exclou la dissolució del grup i planteja la seva continuïtat com a organització clandestina.
La direcció d'ETA va obrir el debat perquè els militants ratifiquessin la decisió del 20 d'octubre, que havia estat adoptada sense fer una consulta a les seves bases. La passada primavera els caps de la banda van distribuir un document anomenat "informe bàsic". Els membres d'ETA tenien de termini fins a finals de juliol per presentar "aportacions" individuals que, a més, havien d'anar signades. Amb aquestes aportacions, la direcció havia d'elaborar un nou document que es distribuiria entre els mesos de setembre i octubre perquè pogués ser sotmès a votació al novembre i desembre.
L'"informe bàsic", al qual ha tingut accés l'agència Vasco Press, dóna per suposada la confirmació de la decisió del 20 d'octubre, però preveu la continuïtat d'ETA, tot i que es materialitzi l'esquema de la banda i tots els presos quedin en llibertat. S'assegura que no es desenvoluparà "cap estructura adreçada a dur a terme cap activitat armada", però al mateix temps el text indica que "es posaran els mitjans per proveir a l'Organització dels recursos que necessitarà a diferents nivells per poder complir amb les funcions que li corresponen al llarg de tot el procés i garantir el seu funcionament".
En el document, ETA reconeix a l'esquerra abertzale "la direcció política del procés", tot i que alhora assenyala que la tasca de la "direcció política general del procés d'alliberament" no ha de quedar en mans d'una sola organització, sinó que s'ha de desenvolupar "de manera compartimentada i unida".
ETA invoca "la trajectòria històrica" i afirma que "l'organització" oferirà "les seves valoracions i aportacions al moviment d'alliberament i si es veiés necessari també a la base social". L'organització terrorista considera que "per la funció que ha desenvolupat durant dècades i per la referència i l'experiència que ha acumulat, des del punt de vista històric del procés d'alliberament a l'Organització li correspon una funció important".
L'"informe bàsic" planteja crear una "Delegació per a les Negociacions", cosa que ja va ser anunciada de manera pública en un comunicat difós el passat 17 de maig. La banda terrorista es marca com a objectiu forçar als governs d'Espanya i França a una negociació "per superar la confrontació armada i les seves conseqüències", segons assenyala. La demanda d'aquesta negociació constitueix la peça angular de tota la seva estratègia actual, tot i que tant París com Madrid l'han rebutjat amb claredat.
La banda terrorista planteja com a primer pas "intensificar la pressió d'Euskal Herria i de la comunitat internacional fins que als Estats els pugui produir un cost polític insuportable el fet de no entrar en el procés". Com a complement d'això, ETA es planteja realitzar una activitat propagandística per fer palesa la seva bona voluntat i atraure d'aquesta manera suports a la seva posició. Un altre dels objectius declarats és el de "desgastar la posició dels Estats, debilitant els arguments que presenten per eludir la negociació".
Desmilitarització
El document del debat precisa que ETA portarà a la taula de negociació tres assumptes: la tornada a casa dels presos i dels fugits, "el desarmament de l'Organització i el desmantellament de l'estructura armada" i, en tercer lloc, "la desmilitarització d'Euskal Herria ", concepte amb el qual es refereix a la retirada de les forces policials.
La direcció d'ETA, en una comunicació enviada als seus militants, s'enquadra la posada en marxa del debat "dins del canvi d'estratègia realitzat pel moviment d'alliberament com a conseqüència de la lluita d'anys" i explica que la raó principal del procés és "decidir" el camí d'actuació de l'organització davant la nova fase política que vivim a Euskal Herria".
ETA esmenta que en els últims mesos s'han produït importants esdeveniments, entre els quals cita l'anunci del "cessament definitiu" del terrorisme i defensa la necessitat d'"aprofundir en l'anàlisi" de la situació actual que, segons la seva opinió, s'està construint "sobre els èxits de la nostra trajectòria". "És cert que els canvis i les crisis que hi ha hagut en el moviment d'alliberament en els últims dos o tres anys, sovint no han ajudat a veure aquesta lògica", diu la direcció d'ETA que adverteix que "reflexionar sobre la continuïtat de la lluita d'aquestes dècades tindrà importància, ja que està en joc la capitalització de cara al futur dels èxits aconseguits fins ara. Correspon a l'organització posar al servei del procés el capital polític històric que s'ha acumulat en el passat ".
En la presentació del debat ETA parla de la necessitat de plantejar-se "sense por" les "incapacitats dels últims anys", destacant que no es pot deixar de banda "les limitacions que ens han anat apareixent". "Igual que subratllem els èxits de la trajectòria fins avui dia, també hem d'admetre els indicis d'esgotament", afirma. "Estan passant grans canvis, tant en la situació política com a l'esquerra abertzale i aprofundir en la línia, provocarà més canvis", assegura ETA.
La direcció d'ETA va obrir el debat perquè els militants ratifiquessin la decisió del 20 d'octubre, que havia estat adoptada sense fer una consulta a les seves bases. La passada primavera els caps de la banda van distribuir un document anomenat "informe bàsic". Els membres d'ETA tenien de termini fins a finals de juliol per presentar "aportacions" individuals que, a més, havien d'anar signades. Amb aquestes aportacions, la direcció havia d'elaborar un nou document que es distribuiria entre els mesos de setembre i octubre perquè pogués ser sotmès a votació al novembre i desembre.
L'"informe bàsic", al qual ha tingut accés l'agència Vasco Press, dóna per suposada la confirmació de la decisió del 20 d'octubre, però preveu la continuïtat d'ETA, tot i que es materialitzi l'esquema de la banda i tots els presos quedin en llibertat. S'assegura que no es desenvoluparà "cap estructura adreçada a dur a terme cap activitat armada", però al mateix temps el text indica que "es posaran els mitjans per proveir a l'Organització dels recursos que necessitarà a diferents nivells per poder complir amb les funcions que li corresponen al llarg de tot el procés i garantir el seu funcionament".
En el document, ETA reconeix a l'esquerra abertzale "la direcció política del procés", tot i que alhora assenyala que la tasca de la "direcció política general del procés d'alliberament" no ha de quedar en mans d'una sola organització, sinó que s'ha de desenvolupar "de manera compartimentada i unida".
ETA invoca "la trajectòria històrica" i afirma que "l'organització" oferirà "les seves valoracions i aportacions al moviment d'alliberament i si es veiés necessari també a la base social". L'organització terrorista considera que "per la funció que ha desenvolupat durant dècades i per la referència i l'experiència que ha acumulat, des del punt de vista històric del procés d'alliberament a l'Organització li correspon una funció important".
L'"informe bàsic" planteja crear una "Delegació per a les Negociacions", cosa que ja va ser anunciada de manera pública en un comunicat difós el passat 17 de maig. La banda terrorista es marca com a objectiu forçar als governs d'Espanya i França a una negociació "per superar la confrontació armada i les seves conseqüències", segons assenyala. La demanda d'aquesta negociació constitueix la peça angular de tota la seva estratègia actual, tot i que tant París com Madrid l'han rebutjat amb claredat.
La banda terrorista planteja com a primer pas "intensificar la pressió d'Euskal Herria i de la comunitat internacional fins que als Estats els pugui produir un cost polític insuportable el fet de no entrar en el procés". Com a complement d'això, ETA es planteja realitzar una activitat propagandística per fer palesa la seva bona voluntat i atraure d'aquesta manera suports a la seva posició. Un altre dels objectius declarats és el de "desgastar la posició dels Estats, debilitant els arguments que presenten per eludir la negociació".
Desmilitarització
El document del debat precisa que ETA portarà a la taula de negociació tres assumptes: la tornada a casa dels presos i dels fugits, "el desarmament de l'Organització i el desmantellament de l'estructura armada" i, en tercer lloc, "la desmilitarització d'Euskal Herria ", concepte amb el qual es refereix a la retirada de les forces policials.
La direcció d'ETA, en una comunicació enviada als seus militants, s'enquadra la posada en marxa del debat "dins del canvi d'estratègia realitzat pel moviment d'alliberament com a conseqüència de la lluita d'anys" i explica que la raó principal del procés és "decidir" el camí d'actuació de l'organització davant la nova fase política que vivim a Euskal Herria".
ETA esmenta que en els últims mesos s'han produït importants esdeveniments, entre els quals cita l'anunci del "cessament definitiu" del terrorisme i defensa la necessitat d'"aprofundir en l'anàlisi" de la situació actual que, segons la seva opinió, s'està construint "sobre els èxits de la nostra trajectòria". "És cert que els canvis i les crisis que hi ha hagut en el moviment d'alliberament en els últims dos o tres anys, sovint no han ajudat a veure aquesta lògica", diu la direcció d'ETA que adverteix que "reflexionar sobre la continuïtat de la lluita d'aquestes dècades tindrà importància, ja que està en joc la capitalització de cara al futur dels èxits aconseguits fins ara. Correspon a l'organització posar al servei del procés el capital polític històric que s'ha acumulat en el passat ".
En la presentació del debat ETA parla de la necessitat de plantejar-se "sense por" les "incapacitats dels últims anys", destacant que no es pot deixar de banda "les limitacions que ens han anat apareixent". "Igual que subratllem els èxits de la trajectòria fins avui dia, també hem d'admetre els indicis d'esgotament", afirma. "Estan passant grans canvis, tant en la situació política com a l'esquerra abertzale i aprofundir en la línia, provocarà més canvis", assegura ETA.
