ETA estudia crear una associació de víctimes per equiparar-les amb les de la banda en una hipotètica negociació
ETA vol crear la seva pròpia organització de víctimes per contrarestar la pressió de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, segons es desprèn de diversos documents recentment incautats per la policia. La banda hauria ordenat a l'esquerra abertzale crear l'associació, muntar-ne l'estructura i llançar un manifest fundacional. L'estratègia estaria encaminada a equiparar les seves víctimes amb les que la banda ha provocat de cara a una hipotètica negociació amb el govern espanyol. ETA té molt avançada la planificació de qui hi hauria de formar part de l'associació i preveu que sigui una organització ideològicament plural integrada per diversos tipus de víctimes. Fins i tot preveuen demanar subvencions públiques.
La banda terrorista ETA té molt avançats els plans per crear la nova associació de víctimes. S'hi integrarien, segons els documents confiscats per les forces de seguretat, familiars de militants d'ETA i d'altres organitzacions morts en acció o a la presó per suposats maltractaments.
Un segon grup de víctimes serien els familiars de morts d'ETA i víctimes d'organitzacions com el GAL. Finalment, també hi tindrien cabuda familiars de persones que van morir o van resultar ferides per l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat en manifestacions, controls o un altre tipus de mobilitzacions.
En quedarien exclosos, en canvi, els familiars dels presos d'ETA en entendre que aquests ja tenen les seves pròpies organitzacions i dinàmiques.
En el marc de l'esquerra abertzale
Dirigents d'Askatasuna són els que han rebut l'encàrrec de crear la nova associació de víctimes, que passaria a formar part de l'estructura del Moviment Proamnistia i orgànicament s'enquadraria en l'esquerra abertzale. ETA demana que es constitueixi mitjançant un manifest fundacional, partint d'una base de dades on s'incloguin totes les víctimes seleccionades.
Volen una organització "senzilla", amb un coordinador general que s'encarregui de gestionar les activitats de l'organització i de dur les relacions institucionals. També hauria de tenir un portaveu, responsables provincials i una assessoria legal. Quant a les persones destinades a ser la cara visible de la nova organització, proposen que es tracti de gent coneguda públicament i posen com a exemple familiars de víctimes del GAL com Lasa i Zabala.
Demanar ajudes públiques
Els plans d'ETA estan tan avançats que fins i tot han comptabilitzat quants diners necessitarien a l'any per garantir el funcionament de l'organització. La suma puja a 43.000 euros anuals, destinats a pagar els sous de dos alliberats, la seu social i altres despeses.
Volen comptar amb subvencions públiques per sufragar-se, tot i que també consideren l'obtenció de recursos mitjançant altres tipus d'iniciatives.
Objectiu: contrarestar les associacions de víctimes del terrorisme
L'objectiu de la banda terrorista és obtenir un reconeixement institucional de les seves pròpies "víctimes del conflicte" i assolir respecte social. Tot plegat, per acumular forces de cara a un hipotètic procés de negociació entre ETA i l'Estat. La "seva" organització de víctimes hauria de servir per contrarestar o desactivar la capacitat de pressió social que tenen les associacions de víctimes del terrorisme.
Segons sembla, ETA s'hauria adonat de la influència que ha tingut i té l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i altres organitzacions semblants en el debat polític. Els terroristes els atribueixen bona part de la responsabilitat de la "repressió" que s'ha exercit contra l'esquerra abertzale i en contra de qualsevol procés de diàleg.
Recuperar una vella aspiració
Aquests plans coincideixen amb una vella estratègia que Batasuna ja va esbossar en la proposta d'Anoeta de l'any 2004, que va servir d'avantsala a l'alto el foc decretat el 2006 i a la posterior negociació amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Ara aquesta estratègia s'enquadraria en els plans de la banda de crear un front popular, anomenat "pol sobiranista", a favor de la independència al País Basc on s'inclouen sindicats, partits polítics, associacions juvenils o plataformes ecologistes.
Un segon grup de víctimes serien els familiars de morts d'ETA i víctimes d'organitzacions com el GAL. Finalment, també hi tindrien cabuda familiars de persones que van morir o van resultar ferides per l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat en manifestacions, controls o un altre tipus de mobilitzacions.
En quedarien exclosos, en canvi, els familiars dels presos d'ETA en entendre que aquests ja tenen les seves pròpies organitzacions i dinàmiques.
En el marc de l'esquerra abertzale
Dirigents d'Askatasuna són els que han rebut l'encàrrec de crear la nova associació de víctimes, que passaria a formar part de l'estructura del Moviment Proamnistia i orgànicament s'enquadraria en l'esquerra abertzale. ETA demana que es constitueixi mitjançant un manifest fundacional, partint d'una base de dades on s'incloguin totes les víctimes seleccionades.
Volen una organització "senzilla", amb un coordinador general que s'encarregui de gestionar les activitats de l'organització i de dur les relacions institucionals. També hauria de tenir un portaveu, responsables provincials i una assessoria legal. Quant a les persones destinades a ser la cara visible de la nova organització, proposen que es tracti de gent coneguda públicament i posen com a exemple familiars de víctimes del GAL com Lasa i Zabala.
Demanar ajudes públiques
Els plans d'ETA estan tan avançats que fins i tot han comptabilitzat quants diners necessitarien a l'any per garantir el funcionament de l'organització. La suma puja a 43.000 euros anuals, destinats a pagar els sous de dos alliberats, la seu social i altres despeses.
Volen comptar amb subvencions públiques per sufragar-se, tot i que també consideren l'obtenció de recursos mitjançant altres tipus d'iniciatives.
Objectiu: contrarestar les associacions de víctimes del terrorisme
L'objectiu de la banda terrorista és obtenir un reconeixement institucional de les seves pròpies "víctimes del conflicte" i assolir respecte social. Tot plegat, per acumular forces de cara a un hipotètic procés de negociació entre ETA i l'Estat. La "seva" organització de víctimes hauria de servir per contrarestar o desactivar la capacitat de pressió social que tenen les associacions de víctimes del terrorisme.
Segons sembla, ETA s'hauria adonat de la influència que ha tingut i té l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i altres organitzacions semblants en el debat polític. Els terroristes els atribueixen bona part de la responsabilitat de la "repressió" que s'ha exercit contra l'esquerra abertzale i en contra de qualsevol procés de diàleg.
Recuperar una vella aspiració
Aquests plans coincideixen amb una vella estratègia que Batasuna ja va esbossar en la proposta d'Anoeta de l'any 2004, que va servir d'avantsala a l'alto el foc decretat el 2006 i a la posterior negociació amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Ara aquesta estratègia s'enquadraria en els plans de la banda de crear un front popular, anomenat "pol sobiranista", a favor de la independència al País Basc on s'inclouen sindicats, partits polítics, associacions juvenils o plataformes ecologistes.
