ETA, cada cop més joves i més inexperts
L'afebliment d'ETA arran dels últims cops policials tant a Espanya com a França ha evitat una reorganització ràpida de les cúpules de l'organització terrorista, que ha hagut de substituir els seus caps per membres cada cop més joves i més inexperts. També els moviments dins de la il·legalitzada Batasuna encaminats a crear una marca política per poder-se presentar a les pròximes eleccions municipals i forals, i la ferma persecució de la violència al carrer per part del nou govern socialista encapçalat pel lehendakari, Patxi López, amb el suport extern del PP, han aïllat socialment els violents i l'entorn d'ETA.
ETA ha anunciat un alto el foc permanent, general i internacionalment verificable. Un alto el foc que arriba després d'un afebliment de la banda terrorista provocat pels últims cops policials, els moviments dins la il·legalitzada Batasuna i la ferma persecució de la violència al carrer per part del nou govern socialista. Però també per tot un seguit d'acords.
Al juny, Batasuna i Eusko Alkartasuna firmen un acord per la independència i la creació d'un estat basc.
El comunicat a la televisió pública britànica del 5 de setembre en què ETA anunciava una suspensió de les accions armades va animar Batasuna a moure's, però va decebre els governs basc i espanyol.
A finals de setembre, hi ha un nou pas, cinc organitzacions polítiques i 25 de sindicals i socials firmen l'acord de Gernika per un escenari de pau i diàleg polític.
A l'octubre, Arnaldo Otegi, des de la presó, deixa clar en una entrevista que la violència és incompatible amb l'estratègia independentista. Declaracions que ratifica davant del tribunal que el jutja un mes després per presumpte enaltiment del terrorisme.
Abans d'acabar el novembre, un altre dirigent de Batasuna, Rufino Etxeberria, insisteix en la via pacífica i política per possibilitar el retorn a les institucions i anuncia que presentarà els estatuts d'un nou partit. El govern espanyol observa amb cautela.
L'esperat alto el foc definitiu i verificable
Amb aquest escenari s'esperava que, cap a finals del 2010, quatre anys després del trencament de l'última treva formal amb l'atemptat a l'aparcament de la T-4 de l'aeroport de Barajas, ETA anunciés un alto el foc definitiu i verificable, un possible pas que l'ara vicepresident del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, demanava que s'observés amb prudència. El govern sempre ha dit que ETA ha d'entregar les armes.
Des de la seva creació, el 1958, ETA ha matat més de 800 persones i ha declarat una desena de treves, algunes de parcials, com la que va anunciar per a Catalunya el febrer del 2004. A l'entorn de cada alto el foc, sempre hi ha hagut a través d'intermediaris converses entre ETA i els governs espanyols amb l'objectiu de posar fi a la violència. Aquest diàleg sempre ha generat molta esperança sobre la fi del terrorisme; però, fins ara, la pau s'ha frustrat i, després d'aquests intents, hi ha hagut més víctimes i més dolor.
Al juny, Batasuna i Eusko Alkartasuna firmen un acord per la independència i la creació d'un estat basc.
El comunicat a la televisió pública britànica del 5 de setembre en què ETA anunciava una suspensió de les accions armades va animar Batasuna a moure's, però va decebre els governs basc i espanyol.
A finals de setembre, hi ha un nou pas, cinc organitzacions polítiques i 25 de sindicals i socials firmen l'acord de Gernika per un escenari de pau i diàleg polític.
A l'octubre, Arnaldo Otegi, des de la presó, deixa clar en una entrevista que la violència és incompatible amb l'estratègia independentista. Declaracions que ratifica davant del tribunal que el jutja un mes després per presumpte enaltiment del terrorisme.
Abans d'acabar el novembre, un altre dirigent de Batasuna, Rufino Etxeberria, insisteix en la via pacífica i política per possibilitar el retorn a les institucions i anuncia que presentarà els estatuts d'un nou partit. El govern espanyol observa amb cautela.
L'esperat alto el foc definitiu i verificable
Amb aquest escenari s'esperava que, cap a finals del 2010, quatre anys després del trencament de l'última treva formal amb l'atemptat a l'aparcament de la T-4 de l'aeroport de Barajas, ETA anunciés un alto el foc definitiu i verificable, un possible pas que l'ara vicepresident del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, demanava que s'observés amb prudència. El govern sempre ha dit que ETA ha d'entregar les armes.
Des de la seva creació, el 1958, ETA ha matat més de 800 persones i ha declarat una desena de treves, algunes de parcials, com la que va anunciar per a Catalunya el febrer del 2004. A l'entorn de cada alto el foc, sempre hi ha hagut a través d'intermediaris converses entre ETA i els governs espanyols amb l'objectiu de posar fi a la violència. Aquest diàleg sempre ha generat molta esperança sobre la fi del terrorisme; però, fins ara, la pau s'ha frustrat i, després d'aquests intents, hi ha hagut més víctimes i més dolor.
