Els membres d'ETA que van anunciar el cessament de l'activitat armada, el 2011.
Els membres d'ETA que van anunciar el cessament de l'activitat armada, el 2011.

ETA anunciarà la seva dissolució el primer cap de setmana de maig, segons ETB

Actualitzat

ETA anunciarà la seva dissolució el primer cap de setmana de maig en un acte que se celebrarà al País Basc francès, segons informa la televisió pública basca ETB. Abans de l'anunci, es farà un acte amb la participació d'agents polítics i socials, a més de personalitats internacionals.

Els detalls de l'anunci es faran dilluns que ve en una roda de premsa en què participaran membres del Grup Internacional de Contacte (GIC) de l'advocat sud-africà Brian Currin, a més de l'entitat Bake Bidea i el Fòrum Social. Currin i el Fòrum Social van tenir un paper destacat en l'anunci de cessament de l'activitat armada que va fer ETA fa set anys.

La dissolució d'ETA és una notícia que fa setmanes que s'espera. El 8 d'abril, el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, va anunciar a Baiona que l'organització faria "nous passos" en les properes setmanes i mesos. Aquell dia se celebrava el primer aniversari del desarmament d'ETA, amb l'entrega a la justícia francesa d'un document amb la localització de 8 punts on hi havia amagat arsenal de l'organització terrorista.

En el procés de desarmament hi han tingut un paper clau els anomenats Artesans de la Pau, un col·lectiu format per representants de la societat civil i càrrecs públics del País Basc francès.

 

Notícia relacionada: Qui són els Artesans de la Pau, que han vetllat pel desarmament d'ETA

 

829 morts en 59 anys d'existència

ETA va néixer el 1959 arran d'una escissió de les joventuts del Partit Nacionalista Basc amb l'objectiu d'aconseguir la independència d'Euskadi mitjançant la lluita armada. Les seves primeres víctimes mortals van ser membres de les forces de seguretat del règim franquista, com el policia Melitón Manzanas el 1968.

El seu acte més famós va ser el que va matar el president del govern espanyol franquista Luis Carrero Blanco, el 1973. Els atemptats més massius, però, van ser a la dècada dels 80, ja en plena democràcia, amb atacs amb cotxe bomba com el d'Hipercor, que va causar 21 morts i 45 ferits a Barcelona.

Finalment, després de les treves fallides del 1998 i el 2006, ETA va anunciar el cessament definitiu de la seva activitat armada el 20 d'octubre de 2011.

ARXIVAT A:
ETA
Anar al contingut