Et sents permanentment connectat a la feina? Demanen regular la desconnexió digital

Les xarxes socials, com a eina estratègica en la gestió de recursos humans, plantegen un nou model de gestió i, alhora, es fa cada vegada més necessària la regulació de la desconnexió laboral
Et sents permanentment connectat a la feina? Demanen regular la desconnexió digital

Et sents permanentment connectat a la feina? Demanen regular la desconnexió digital

Les xarxes socials, com a eina estratègica en la gestió de recursos humans, plantegen un nou model de gestió i, alhora, es fa cada vegada més necessària la regulació de la desconnexió laboral
Redacció
Molts treballadors, connectats quan no estan en el lloc de treball

Molts treballadors, connectats quan no estan en el lloc de treball

Les noves tecnologies de la comunicació s'immergeixen cada dia més tant en l'àmbit personal com en el professional de les persones. Avui en dia, molts treballadors utilitzen el seu perfil personal per gestionar les xarxes socials de l'empresa en què treballen i estan pendents dels missatges que puguin rebre de la feina durant el seu temps lliure.

Però, quines conseqüències pot tenir la possibilitat d'estar en connexió permanent amb l'entorn laboral durant les hores de descans dels treballadors? Quin control han d'exercir les empreses en l'ús de les xarxes socials dels seus treballadors durant l'horari laboral? Un treballador pot utilitzar el correu electrònic corporatiu per qüestions personals? O enviar un missatge a través de Facebook durant el seu horari laboral?

La necessitat de regular-ho, una realitat evident

Segons un estudi publicat a principis d'aquest any per l'empresa Regus, un 65% dels treballadors a Espanya asseguren que tenen més estrès laboral que fa cinc anys. Els enquestats demanen més conciliació de la vida laboral i personal com a factor clau per disminuir l'estrès.

L'Institut Cuatrecasas d'Estratègia Legal en Recursos Humans i Adecco han elaborat el V Anuari dedicat a identificar l'impacte de les tecnologies disruptives en el mercat laboral. Per fer-ho, han comptat amb la col·laboració d'empreses com Altadis, Acciona, BBVA, Bankia, Campofrio, OHL, Inditex o Telefònica.

 

 

El soci i president de l'Institut Cuatrecasas i catedràtic de Dret del Treball de la Facultat de Dret d'Esade, Salvador del Rey, i el director de l'Institut, Guillermo Tena, han defensat la necessitat que les empreses regulin la "connexió i desconnexió" de l'ús que fan els treballadors dels mitjans telemàtics de les seves empreses durant el seu temps d'oci.

Per Del Rey, és important que es tingui en compte quin és l'àmbit de llibertat d'expressió del treballador a les xarxes socials corporatives i privades. També es pregunta fins on pot arribar l'obligació del treballador d'estar connectat quan no està en el lloc de treball o quan està fora de la seva jornada laboral:

"Les empreses no poden eludir més preveure la política de connexió de l'empleat. Han d'adoptar mesures per contemplar el possible dret o obligació a connexió i desconnexió. El gran desafiament que estableix una contínua hiperconnectivitat del treballador respecte a l'empresa fa evident que cal el dret a la desconnexió. És un enorme repte al qual ens hem d'enfrontar, perquè l'ordenament jurídic no ho recull."

Després de les declaracions del govern posicionant-se a favor de la desconnexió com la de França, algunes empreses ja ho estan plantejant tot i que moltes estan esperant a veure què planteja l'executiu.

L'informe ha defensat que la negociació col·lectiva entre empreses i treballadors contempli la regulació de la companyia en relació amb l'ús de les xarxes socials corporatives i privades.

En el moment actual en què el treballador està hiperconnectat i hiperinformat, "l'elaboració de codis té una enorme transcendència", segons Del Rey, que també ha afirmat que "és un autèntic desafiament" deixar clar quin és el lloc de les xarxes socials corporatives i privades com a instrument de treball i el temps que s'hi pot destinar.

Les xarxes socials plantegen un nou model de gestió

L'informe posa de manifest quins són els grans reptes que, en el marc de la gestió de persones, estan realitzant per afrontar la contínua transformació digital empreses com BBVA, Bankia, Camprofrio, OHL, Iberia, Inditex, Nestlé, Seat, Telefónica o Vodafone.

També explica que la utilització de les xarxes socials com a eina estratègica en la gestió de recursos humans planteja un "nou model de gestió", ja que la generalització de l'ús de les xarxes socials està "suposant l'aparició de noves àrees de coneixement, així com l'exigència del desenvolupament d'habilitats digitals essencials als actuals treballadors".

 

 

La necessitat d'una política interna que ho reguli

D'altra banda, Cuatrecasas ha deixat clar que totes les empreses haurien de disposar d'una política interna sobre l'ús de mitjans telemàtics i xarxes socials a l'empresa que sigui "clara i accessible" a tots els treballadors i unes instruccions i regles establertes per l'empresa que siguin aplicades de manera "regular i coherent".

Aposta també per una regulació constant dels codis telemàtics per fer-los plenament efectius i perquè es recordin de manera habitual. A més, creu que és rellevant que les companyies deixin clara la seva postura sobre si els mitjans telemàtics poden ser utilitzats per a fins personals o que, per contra, se'n permet l'ús raonable per a fins privats.

El model francès com a referència

Un dels països pioners en la introducció d'aquesta temàtica dins del seu ordenament jurídic és França. L'any 2015 el Ministeri de Treball va presentar un informe, anomenat "informe Mettling", en què es tractaven diferents propostes relacionades amb la transformació digital en les empreses amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida dels treballadors.

La proposta més destacada d'aquest informe va ser la del "dret i deure a la desconnexió" dels treballadors per la problemàtica que tenien aquests a l'hora de diferenciar el temps de treball i el temps de descans.

L'any 2016, una reforma del Codi del Treballador apuntava que les diferents condicions d'aquesta desconnexió s'ha de negociar entre els representants d'aquests i les empreses.

Finalment, l'1 de gener d'aquest mateix any, França va prohibir enviar correus als treballadors fora de la jornada laboral i la desconnexió digital va passar a ser un dret a partir de la reforma laboral impulsada per Hollande.

Els treballadors tenen dret a desconnectar el mòbil i l'ordinador de la feina fora d'hores d'oficina amb l'objectiu d'evitar l'estrès i permetre desconnectar als treballadors davant l'augment dels casos de fatiga crònica, insomni, ansietat i mals de cap.

Tot i que aquestes mesures no resolen tots els problemes d'aplicació, són un punt d'inflexió i un avanç cap a la sensibilització de les empreses envers la hiperconnectivitat laboral a França.