Estrasburg obliga a indemnitzar cinc treballadores acomiadades després que una càmera oculta les gravés cometent furts

ACN Barcelona.-El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) obliga a l'Estat indemnitzar amb més de 4.000 euros a cadascuna de les cinc treballadores d'un supermercat de Sant Celoni que van ser acomiadades després que unes càmeres ocultes instal·lades per la seva empresa les gravessin furtant aliments. La decisió del tribunal amb seu a Estrasburg es basa en la vulneració de la Convenció Europa de Drets Humans referent a la pròpia intimitat i privacitat que estableix, entre d'altres, l'obligatorietat d'informar a qualsevol persona que realitza una tasca en un indret dotat de videovigilància de l'existència de càmeres. En aquest sentit, el TEDH ha amonestat les els tribunals espanyols per no haver apreciat cap vulneració en els drets de les treballadors afectades. "La utilització d'aquests sistemes, que sovint resulten extremadament invasius, ha de ser mesurada i ponderada, no esdevenir com en ocasions passa en alguns espais laborals una presència amenaçadora o coercitiva de la nostra intimitat", ha assenyalat l'advocat del Col·lectiu Ronda José Antonio González Espada, qui va recórrer el cas a Estrasburg.

En un comunicat, el col·lectiu Ronda ha assenyalat que malgrat la claredat de la norma vigent, ni el tribunal de primera instància, ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ni el Tribunal Suprem ni el Tribunal Constitucional van apreciar cap vulneració de la legislació espanyola i comunitària malgrat els acomiadaments de les treballadores afectades "es van fonamentar en exclusiva en el contingut d'unes gravacions obtingudes a través de càmeres ocultes". A banda del dret a la pròpia intimitat i privacitat, la Convenció Europa dels Drets Humans i la legislació espanyola contemplen els principis de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) eina que ha de garantir, entre d'altres, el drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de dades obtingudes. I és que la mateixa LOPD considera, com a principi general, que el tractament de qualsevol dada personal -incloent-hi la imatge personal i formes diverses d'enregistrament- només serà possible i lícit previ consentiment dels titulars. El món laboral, però, suposa una excepció a aquesta regla general, segons recorda el Col·lectiu Ronda. La normativa considera que "no serà necessari el consentiment dels titulars" per obtenir qualsevol data destinada "al manteniment i el compliment del contracte laboral" així com a constatar la satisfacció de les obligacions laborals derivades d'aquest contracte. En el cas de les treballadores del supermercat de Sant Celoni, i sempre i quan es consideri que l'adopció de mesures de vigilància sigui "proporcional i adequada a les necessitats de l'empresa", el consentiment dels treballadors no serà necessari per tal de considerar lícita la vigilància.El que sí és obligatori és informar als treballadors que estan sotmesos a vigilància i especificar quin ús se'n faran de les imatges obtingudes i quant de temps es conservaran les gravacions obtingudes a través de les càmeres. A més, les persones gravades poden exercir els seu dret d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició a l'ús de les imatges, casos que no es van donar a l'establiment de Sant Celoni. Per tant, el TEDH veu una vulneració a la intimitat i privacitat i "danys morals" a les persones acomiadades. El gabinet jurídic que ha portat el cas fins a Estrasburg apunta que els acomiadaments de les afectades es van fonamentar "en exclusiva" en el contingut d'unes gravacions obtingudes a través de càmeres ocultes de l'existència de les quals "no es va informar els treballadors del supermercat i que van enregistrar durant setmanes a la totalitat de la plantilla en el decurs de tota la jornada laboral". Càmeres ocultes que "convivien amb altres càmeres que havien estat instal·lades prèviament", sobre les que l'empresa sí havia informat als treballadors. "La legislació permet a les empreses configurar els mecanismes adients per fer efectiu el seu dret de direcció i organització i protegir el seu patrimoni, però sempre amb el màxim respecte als drets fonamentals dels treballadors en el seu lloc de treball", apunta.A banda de la indemnització pels acomiadaments, el TEDH també estableix una sanció d'entre 500 i 569 euros per als costos judicials. La condemna per vulneració al dret a la vida privada i familiar va prosperar per sis vots a un, mentre que la indemnització per danys morals va rebre el suport de quatre jutges davant tres en contra de la Sala Tercera de la cort europea.

Anar al contingut