Estat Islàmic: jihadisme de fusell i càmera de vídeo
Estat Islàmic és l'evolució 3.0 del jihadisme internacionalista. La característica que el defineix més bé és la seva ruptura amb tots els moviments integristes del passat -com Al-Qaeda, els talibans afganesos o els Germans Musulmans d'Egipte- i la construcció d'un missatge propagandístic modern.
L'organització d'Ossama bin Laden veia el jihadisme com una lluita elitista, patrimoni d'una avantguarda que guia i dona exemple a les masses.
Tot el contrari que Estat Islàmic. L'organització integrista atorga a la lluita una dimensió popular. No es fonamenta en la doctrina, sinó en la consecució de l'objectiu: el califat mundial.
A Estat Islàmic, els dirigents escolten les masses. S'estableix, així, una retroalimentació del missatge: poderós, clar, fascinant... amb l'objectiu de sumar adeptes i neutralitzar l'enemic a través del terror.
El missatge de l'ISIS, bàrbar, ultraviolent i insolent, pot semblar visceral, però està dissenyat minuciosament amb una tècnica narrativa molt depurada integrada per una sèrie d'elements clau.
Un missatge de guanyador
La revolució d'Estat Islàmic trenca amb el derrotisme tradicional d'Al-Qaeda, que veu la victòria de l'islam a llarg termini, fruit de segles de lluita.
L'ISIS, en canvi, transmet un missatge positiu, no perd el temps a tractar les qüestions de religió, està impacient, vol entrar en acció amb la ferma convicció que el triomf pot ser instantani.
Tots els seus vídeos mostren les conquestes dels seus milicians, l'eficiència de les armes i la impotència dels adversaris. El combat és presentat com una experiència excitant, camaraderia, germanor... una aventura i una oportunitat gloriosa per rentar els pecats del passat, especialment per als musulmans que viuen a Occident i han flirtejat amb les drogues, l'alcohol o l'homosexualitat.
El terror
La seva ultraviolència, explícita, gràfica, repugnant... no és gratuïta. Surt de la cultura popular occidental, dels seus videojocs, de la seves pel·lícules d'horror. Al-Qaeda es presentava com una organització de resistents. Estat Islàmic, al contrari, pretén mostrar la seva supremacia, la seva capacitat per jugar amb els sentiments dels rivals, simples titelles del seu aparell de propaganda.
Idealisme utòpic
El califat és presentat com l'únic lloc on els musulmans poden viure plenament la seva identitat. Ja no és una quimera. És allà, al cor del Pròxim Orient. Un lloc pietós, harmoniós, la culminació d'una recerca individual, un somni complert per a nens i adults. El seu objectiu és també cridar a les consciències dels musulmans que accepten viure a l'Occident pecaminós i incitar-los a trencar amb els seus països.
I ara?
Ara, tot això ha saltat pels aires. El seu estat és ara un califat fantasma. L'ofensiva militar conjunta en contra seu l'ha obligat a recular fins al desert.
Però això no vol dir que hagi aturat la seva maquinària de propaganda. La seva productora audiovisual segueix activa. Però, ara, el seu missatge és lleugerament diferent. En cap moment amaga que està perdent territori, però insisteix que això no és una derrota.
La providència -segons aquest discurs- està posant a prova la determinació dels musulmans. Per això, fa profusió de vídeos mostrant atacs suïcides. Ja no mostra els cadàvers dels rivals, sinó els propis.
El califat -diuen- resideix al cor de cadascú. El combat no ha acabat; ara entra en una fase diferent: colpejar i fugir, atacar les ciutats d'occident, lluitar a tot arreu amb el que cadascú disposi i el martiri -el martiri, per sobre de tot-. És una opció raonable i pura. Perquè -segons ells- hi ha dos califats: un de tangible i efímer... i un altre d'etern que és al Regne del Cel.
