Espinàs reedita peces infantils de la Nova Cançó per "encarrilar" els nens d'avui
Josep Maria Espinàs i Francesc Burrull reediten les cançons infantils que van escriure als anys de la Nova Cançó perquè els nens i les nenes de Catalunya "s'encarrilin" i descobreixin la seva vida quotidiana, com aixecar-se, anar-se'n a dormir i jugar, entre d'altres activitats. Als anys 60 Espinàs i Burrull van tenir la idea d'escriure cançons modernes per als nens. Des del primer disc, "Cançons per encarrilar criatures", la iniciativa va tenir un gran èxit ja que els artistes van fer unes melodies senzilles i un llenguatge adequat per als petits.
Han passat els anys i les famílies recordaven aquestes cançons, però ja no sabien on buscar-les. "Molta gent em preguntava on podien trobar-les", explica Espinàs, "però estaven desclassificades o els discos havien desaparegut".
Per permetre que aquestes famílies puguin transmetre aquestes cançons amb valors als seus fills, els dos artistes han decidit publicar el llibre "Les 26 cançons infantils", d'edicions La Campana, que inclou un CD, partitures i textos dels dos autors i anècdotes curioses.
"Crec que aquestes cançons continuen tenint molta actualitat", ha assegurat Espinàs. "Les cançons eren fantàstiques i no hem volgut espatllar la frescor que tenien i arriscar-nos que perdés l'esperit de l'època". L'escriptor ha assegurat que al principi les seves cançons no tenien una pretensió pedagògica però que, en el fons, ajuden a educar. "És important aconseguir que els nens pensin, observin, comparin i reflexionin".
Espinàs fa més de 35 anys que es dedica a l'escriptura i al periodisme. Amb només vuit anys ja escrivia versos i als 16 va acabar la seva primera novel·la que, ha confessat, era "molt dolenta". Al llarg d'aquests anys ha escrit més de 10.000 articles, com ha reconegut "un possible rècord Guiness".
Es fàcil preguntar-se d'on treu la inspiració per escriure un article diari, però la resposta d'Espinàs és senzilla: l'observació. "La meva literatura s'ha estès cada vegada més a l'observació del món, de la realitat, de la gent que m'envolta", i ha afegit que, als 83 anys, ja no li interessen els grans discursos.
Una altra de les insígnies de l'obra d'Espinàs són els viatges a peu, perquè li han aportat moltes coses "sobretot el descobriment de la diversitat i de la gran quantitat de personatges que vas trobant pel món". Ha confessat que el secret és acostar-se a la gent però no parlar-los i esperar que siguin ells els que iniciïn la conversa.
Per permetre que aquestes famílies puguin transmetre aquestes cançons amb valors als seus fills, els dos artistes han decidit publicar el llibre "Les 26 cançons infantils", d'edicions La Campana, que inclou un CD, partitures i textos dels dos autors i anècdotes curioses.
"Crec que aquestes cançons continuen tenint molta actualitat", ha assegurat Espinàs. "Les cançons eren fantàstiques i no hem volgut espatllar la frescor que tenien i arriscar-nos que perdés l'esperit de l'època". L'escriptor ha assegurat que al principi les seves cançons no tenien una pretensió pedagògica però que, en el fons, ajuden a educar. "És important aconseguir que els nens pensin, observin, comparin i reflexionin".
Espinàs fa més de 35 anys que es dedica a l'escriptura i al periodisme. Amb només vuit anys ja escrivia versos i als 16 va acabar la seva primera novel·la que, ha confessat, era "molt dolenta". Al llarg d'aquests anys ha escrit més de 10.000 articles, com ha reconegut "un possible rècord Guiness".
Es fàcil preguntar-se d'on treu la inspiració per escriure un article diari, però la resposta d'Espinàs és senzilla: l'observació. "La meva literatura s'ha estès cada vegada més a l'observació del món, de la realitat, de la gent que m'envolta", i ha afegit que, als 83 anys, ja no li interessen els grans discursos.
Una altra de les insígnies de l'obra d'Espinàs són els viatges a peu, perquè li han aportat moltes coses "sobretot el descobriment de la diversitat i de la gran quantitat de personatges que vas trobant pel món". Ha confessat que el secret és acostar-se a la gent però no parlar-los i esperar que siguin ells els que iniciïn la conversa.
