Especialistes en salut mental s'uneixen per lluitar contra l'augment de les autolesions entre joves

Les autolesions i les conductes suïcides entre adolescents, com les que amaga el fenomen "Balena Blava", s'han incrementat a tot Catalunya
Especialistes en salut mental s'uneixen per lluitar contra l'augment de les autolesions entre joves
Barcelona

Especialistes en salut mental s'uneixen per lluitar contra l'augment de les autolesions entre joves

Les autolesions i les conductes suïcides entre adolescents, com les que amaga el fenomen "Balena Blava", s'han incrementat a tot Catalunya
Redacció

Les xarxes socials han ajudat a difondre conductes d'incitació a l'autolesió o el suïcidi, com la coneguda com "Balena Blava"

Psicòlegs i psiquiatres de la Xarxa de Salut Mental pública de Catalunya han creat un grup de treball per estudiar i afrontar fenòmens d'autolesió entre adolescents com el cas de "la Balena Blava". Professionals de sis hospitals catalans formen part d'aquest grup que, pròximament, es vol presentar al Departament de Salut.

Un dels integrants és el doctor Joaquim Puntí Vidal, coordinador de l'Hospital de Dia d'Adolescents del Parc Taulí de Sabadell, que afirma que els darrers dos anys s'han incrementat els casos d'adolescents i adults joves amb conductes autolesives a tot Catalunya.

El doctor insisteix que "li pot passar a qualsevol noi, de qualsevol família" i que en cap cas els pares han de sentir-se culpables o pensar que si això ha passat és perquè han fet les coses malament:

"Els riscos hi són. Hi ha adolescents que són més vulnerables, d'altres que tenen una malaltia mental. Per exemple la depressió és el principal factor de risc de suïcidi. Els pares han de poder-ho identificar i posar en marxa el que calgui perquè el seu fill rebi ajuda."

Recomana mantenir una bona comunicació amb els fills per detectar si tenen algun problema que els angoixa i que, en cas que tinguin constància que un jove s'està autolesionant, s'adrecin a professionals per buscar suport extra. Els tractaments amb aquests joves van dirigits a facilitar l'autoregulació emocional i a ensenyar-los a treballar les habilitats socials:

"El cervell d'un adolescent és més plàstic, flexible i modelable, per la qual cosa quan es fan intervencions eficaces els resultats són molt bons i normalment no tornen a recaure."


Els experts reclamen que es facin campanyes de conscienciació entre els adolescents sobre els riscos de les pàgines que promouen pràctiques autolesives a les xarxes socials, igual que se'n fan, per exemple, amb el consum de drogues. L'objectiu és que ells mateixos rebutgin entrar en pàgines que promouen actituds autolesives o suïcides. Als pares que identifiquin que els menors han entrat en aquests jocs els demanen que presentin denúncia davant els Mossos d'Esquadra.