Espanya rebutja la congelació dels fons de cohesió i no descarta l'aplicació d'una taxa bancària
El govern espanyol s'oposa a una retallada dels fons estructurals i de cohesió per aquells països que tenen un dèficit excessiu, tal com ha proposat la Comissió Europea. Alemanya, França i el Banc Central Europeu volen, a més, que els països amb massa deute perdin com a càstig el dret a vot. Per aplicar aquesta petició caldria una reforma dels tractats. Són mesures que busquen evitar l'aparició de més crisis de deute com la que ha afectat Grècia. L'oposició d'Espanya és lògica si es té en compte que és el segon país, per darrere de Polònia, que es beneficia dels fons de cohesió.
Espanya és partidària que s'imposin sancions, com ja està previst, si s'incompleixen els preceptes econòmics. Brussel·les també hi està d'acord, però vol que s'apliquin i s'imposin automàticament.
D'altra banda, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, no ha descartat aplicar una taxa interbancària com ho està estudiant Brussel·les. Per a això, però, els 27 haurien de posar-se d'acord. "Hi ha un principi d'acord en què ha d'haver-hi un instrument que serveixi perquè, si hi ha futures crisis, siguin finançades per part del mateix sector financer", ha explicat Salgado.
El principal punt de discrepància és on haurien d'anar a parar els ingressos procedents d'aquest gravamen. La Comissió Europea creu que haurien de servir per sufragar la liquidació de bancs amb problemes. Alguns països, amb el Regne Unit al capdavant, defensen que aquests diners vagin als pressupostos generals de cada país.
Espanya podria recaptar entre 490 i 1.900 milions d'euros si apliqués aquest impost. Salgado no ho descarta i ha assegurat que si s'aplica serà com a complement del Fons de Garantia de Dipòsits.
D'altra banda, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, no ha descartat aplicar una taxa interbancària com ho està estudiant Brussel·les. Per a això, però, els 27 haurien de posar-se d'acord. "Hi ha un principi d'acord en què ha d'haver-hi un instrument que serveixi perquè, si hi ha futures crisis, siguin finançades per part del mateix sector financer", ha explicat Salgado.
El principal punt de discrepància és on haurien d'anar a parar els ingressos procedents d'aquest gravamen. La Comissió Europea creu que haurien de servir per sufragar la liquidació de bancs amb problemes. Alguns països, amb el Regne Unit al capdavant, defensen que aquests diners vagin als pressupostos generals de cada país.
Espanya podria recaptar entre 490 i 1.900 milions d'euros si apliqués aquest impost. Salgado no ho descarta i ha assegurat que si s'aplica serà com a complement del Fons de Garantia de Dipòsits.
