Eslovènia, tota una història en tretze anys
La importància de l'ampliació de la Unió Europea rau sobretot en el fet que la majoria dels estats que hi han ingressat són repúbliques excomunistes de la Unió Soviètica. De fet, les fronteres de la nova Europa Unida, formada ara per 450 milions d'habitants, s'estenen fins a les portes de Rússia. Els 10 països que s'incorporen són 8 estats de l'antic bloc de l'Est (Estònia, Letònia, Lituània, Txèquia, Eslovàquia, Polònia, Hongria i Eslovènia) i dues illes mediterrànies: Xipre i Malta. A continuació es detallen les característiques d'Eslovènia.
ESLOVÈNIA
CAPITAL: Liubliana
SITUACIÓ: Amb espectaculars muntanyes, boscos i una petita costa adriàtica, Eslovènia té frontera amb Itàlia, Àustria, Hongria i Croàcia. Ocupa 20.273 quilòmetres quadrats.
POBLACIÓ: Hi viuen prop de 2 milions d'habitants, dels quals el 88% són eslovens, amb una minoria de croats, serbis i bosnians, entre d'altres
LLENGUA: La llengua oficial és l'eslovè però també un 6% de la població parla el serbocroat.
INSTITUCIONS: Democràcia parlamentària amb una sola cambra. El president, elegit per un mandat de cinc anys en sufragi universal, és Janez Drnovsek. I el primer ministre surt del Parlament. Ocupa el càrrec Anton Rop, de centreesquerra.
ECONOMIA: La moneda és el tolar i el canvi amb un euro correspon a 245 tolars. La renda per càpita és de 16.990 euros per ciutadà, la més alta dels 10 països que accedeixen a la Unió
HISTÒRIA: Després del col·lapse de l'imperi austrohongarès el 1918, Eslovènia entra al regne de serbis, croats i eslovens que al 1929 es coneix com Iugoslàvia. A la segona guerra mundial és ocupat per Alemanya i Itàlia i, acabada la guerra, entra a formar part de la república socialista iugoslava. No és fins a l'any 89 que el Parlament eslovè confirma el dret del país de secessionar-se de la federació iugoslava i un any més tard els eslovens voten en un referèndum a favor de la independència.
Els fets se succeeixen amb rapidesa. Al 91 es declara la independència i comença una guerra amb l'exèrcit federal iugoslau que es resol amb rapidesa i amb un centenar de baixes. És el procés d'independència dels Balcans més ràpid i menys sagnant. Així, al 92 ja hi ha un reconeixement internacional al seu nou estatus i un any més tard ja entra a formar part del Fons Monetari Internacional. Tot plegat afavoreix la consolidació del país com una de les regions més pròsperes de l'antiga Iugoslàvia.
Però Eslovènia també té una taca negra al seu historial. En un controvertit referèndum a principis d'abril es decideix negar els drets de residència a les prop de 18.000 persones d'altres parts de la vella Iugoslàvia que viuen al país i que ara es coneixen com els "esborrats".
