Es redueix la mortalitat a les carreteres, però per sota de les xifres de volum de trànsit

Diversos estudis relacionen el descens de la mortalitat a les carreteres amb la caiguda del volum de trànsit. Segons aquestes dades, a la xarxa viària espanyola encara hi ha massa morts en relació amb el nombre de cotxes a les carreteres.
Es redueix la mortalitat a les carreteres, però per sota de les xifres de volum de trànsit
Madrid

Es redueix la mortalitat a les carreteres, però per sota de les xifres de volum de trànsit

Diversos estudis relacionen el descens de la mortalitat a les carreteres amb la caiguda del volum de trànsit. Segons aquestes dades, a la xarxa viària espanyola encara hi ha massa morts en relació amb el nombre de cotxes a les carreteres.
Carles Pérez
Diversos camions i vehicles a l'N-II al seu pas per les comarques de Girona

El territori fa temps que reivindica aquesta mesura davant de l'alta sinistralitat de la via.

Fa uns anys, el Transportation Research Institute de la Universitat de Michigan va publicar un estudi en què relaciona el volum del trànsit amb les víctimes, i estima una proporció de 5 a 1. Cada vegada que es redueix el trànsit un 1% disminueixen les víctimes en un 5%. Un estudi posterior de la Universitat d'Oxford corrobora aquesta idea. Cada vegada que la taxa d'atur augmenta un 1%, les morts per accidents de trànsit es redueixen al voltant d'un 1,4%. L'augment de la sinistralitat dels motoristes explica, a més, aquest fenomen.

Per la seva banda, la DGT, en l'Informe de Seguretat Viària de 2012, explica que "La mortalitat per accidents en vies interurbanes es redueix un 12%". Al mateix temps, altres dades de la Comissió Nacional de l'Energia confirmen que la demanda de combustible va caure durant l'any a taxes "inaudites" del 6%. A França també ha baixat el consum de combustible, però molt menys, i la mortalitat per accident s'ha reduït un 6%.

Segons els experts, hi ha cinc factors que fan variar les taxes de sinistralitat del sistema viari: La qualitat i la rapidesa de l'assistència; el risc actiu i passiu que hi ha en el sistema viari; el volum de trànsit; la meteorologia, i... l'atzar.

Alguna cosa no quadra en tot aquest munt de dades

Si fem cas als estudis de Michigan, amb un 6% menys de trànsit, els accidents s'haurien d'haver reduït gairebé un 30%, però la reducció només ha estat d'un 12%. Tot i que alguns experts com Luis M. Xumini, vicepresident de l'Associació Espanyola d'Accidentologia Viària, fan arribar aquesta reducció només al 20%, encara ens en falta un 8%.

Les preguntes serien... Tant ha empitjorat l'assistència als accidentats? O és que l'any 2012 va ser un any meteorològicament desastrós? O potser l'atzar no ens ha estat propici.

Només queda una variable, el risc actiu i passiu que hi ha en el sistema viari. El risc actiu és el dels vehicles que usen el sistema viari i el passiu són les mateixes carreteres, el disseny i la conservació.

Potser és aquí on es perd aquest 8%, en el risc del sistema viari. La crisi dels financers que està pagant la ciutadania fa que no es renovi adequadament el parc automobilístic i potser tampoc es mantinguin els vehicles com caldria.

D'altra banda, i responsabilitat de l'administració, hi ha el nul manteniment de les estructures, no es modifiquen les vies mal dissenyades, o no es fan actuacions necessàriament urgents, com el cas de la N-II, on moren anualment 19 persones, o la N-141e o la C-63 entre Amer i Salt per anomenar-ne algunes. Per clientelisme polític, el Ministeri de Foment prefereix fer 100 quilòmetres d'autopista a llocs que tenen una densitat de trànsit 100 vegades inferiors a la mateixa N-II.

L'administració, en els últims anys, ha optat per mètodes coercitius i recaptatoris com radars, punts i multes per millorar el sistema viari. Però, pel que sembla, no ho aconsegueix. Últimament, les úniques inversions que s'han multiplicat són les fetes en sistemes de control, però no en la de millora de les estructures.

El cost humà i econòmic

Un estudi fet per la Fundació Institut Tecnològic per a la Seguretat de l'Automòbil (FITSA) i la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) revela que els accidents de trànsit destrueixen cada any a l'estat espanyol un valor aproximat als 16.000 milions d'euros, xifra equivalent al 2% del producte interior brut (PIB) nacional. Més o menys similar al de les principals economies europees, suposa un terç del que genera el sector de l'automoció, i des de principis dels 90 fins a l'actualitat, pràcticament s'ha duplicat.

En concret, el cost social d'un mort a la carretera es pot quantificar en uns 860.000 euros i el d'un lesionat, en 10.400 euros. Aquestes xifres es calculen a través dels costos hospitalaris, administratius, materials, pèrdua bruta de riquesa, la quantitat que la víctima deixa de produir en la seva vida laboral, i els costos humans, la valoració del sofriment associat a les lesions o la pèrdua d'un familiar.