Es pretén que les autonomies depenguin menys de les subvencions de l'Estat

El nou model de finançament evitarà part de les anades i vingudes que fan els diners que es recapten a les diferents delegacions d'Hisenda. Fins ara, la major part dels impostos que es pagaven a Catalunya s'ingressaven directament a les arques de l'Estat. El govern, després de càlculs basats en criteris com la població o els serveis gestionats per cada comunitat, feia arribar una aportació a cada govern autonòmic per poder sufragar aquestes despeses. Durant aquests anys, la transferència de competències a les comunitats ha anat molt més de pressa que el traspàs a aquestes de possibilitats de finançament. Ara, el nou sistema pretén que les autonomies depenguin menys de les subvencions que reben de l'estat i que, per tant, hi hagi una relació més directa entre els impostos que paguen els ciutadans i el finançament dels serveis que reben. Per això s'ha optat pel traspàs parcial o total de la majoria d'impostos, amb excepció de l'impost de societats. En aquesta cistella de tributs, hi ha el 33% de l'impost sobre la renda, un percentatge similar al que ja tenien, i l'únic sobre el qual tindrà capacitat normativa, és a dir, poder de decisió. A això, ara shi 'afegeix un 35% de l'IVA, un 40% dels impostos especials -els que graven les gasolines, el tabac i les begudes alcohòliques- i la totalitat del que es recapta en concepte de l'impost de matriculació i l'impost sobre l'electricitat. Tot això se suma als impostos que ja estaven cedits, com el de patrimoni o els de successions, de menor quantia. Els càlculs són que l'any que ve això es tradueixi per a Catalunya en uns ingressos d'un bilió 400.000 pessetes, que ingressarà directament el govern català. Segons algunes estimacions, això voldria dir que el 2002 una part important del pressupost de la Generalitat es podria finançar amb recursos propis. La resta seguirà depenent dels diners que arribin de Madrid.