Es posa en marxa la primera superilla experimental al Poblenou de Barcelona

Es posa en marxa la primera superilla experimental al Poblenou de Barcelona
Barcelona

Es posa en marxa la primera superilla experimental al Poblenou de Barcelona

Alonso Carnicer / Sara Grimal Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Al barri del Poblenou l'Ajuntament de Barcelona posa en marxa una iniciativa innovadora que a la llarga pretén canviar totalment la mobilitat a la ciutat, amb la primera superilla que es crea dins l'àmbit de la trama Cerdà. Dins un àmbit de nou illes delimitada pels carrers de Tànger, Badajoz, Pallars i Llacuna, es reduirà la circulació de vehicles de pas per pacificar el trànsit i guanyar molt espai públic per als vianants i residents. La superilla és un canvi de la manera de fer ús de la trama de carrers de Barcelona, i és un experiment que es vol seguir aplicant aviat en molts altres punts de la ciutat

A la trama Cerdà, que caracteritza una gran part de la ciutat de Barcelona, els carrers formen una xarxa rectilínia d'eixos pels quals circula el trànsit d'extrem a extrem. A partir de dilluns, en un àmbit de nou illes del Poblenou, s'assaja la superilla, una manera diferent de distribuir la circulació. 

Durant tot el cap de setmana s'ha desplegat un dispositiu logístic complex per canviar el sentit del trànsit rodat als trams dels carrers de Sancho de Ávila, Almogàvers, Ciutat de Granada i Roc Boronat que queden dins la superilla. S'ha canviat tota la senyalització horitzontal i vertical i s'han senyalitzat clarament els límits de la superilla per als vehicles que s'hi acosten.

Dins la superilla, el trànsit que fins ara podia circular en línia recta, haurà de desviar-se i fer girs a les cruïlles en els carrers interiors. Això evitarà que els vehicles de pas circulin dins la zona, i els obligarà a tornar als carrers del perímetre. Als carrers del voltant, el trànsit seguirà igual.

A l'interior de la superilla, els cotxes aniran per un carril únic i la velocitat serà de 10 quilòmetres per hora. L'objectiu és que hi passin només els que tenen origen o destí dins la zona. Així es guanya espai per als vianants a les quatre cruïlles interiors.

Als xamfrans s'eliminen les places d'aparcament i altres usos, i és aquí per on circularan els cotxes. A la resta de la cruïlla, prop de 2.000 m2 quedaran alliberats per als vianants i altres usos ciutadans. Les places d'aparcament i de càrrega i descàrrega eliminades es desplacen als trams rectes de carrers.

Les superilles són un model de mobilitat que ha estat desenvolupat des de l'Agència d'Ecologia Urbana i l'Ajuntament de Barcelona. Vol contribuir a augmentar els espais verds, disminuir els nivells de contaminació i reduir el soroll ambiental. La primera implementació del model es va fer al barri de Gràcia.

Per a Ton Salvadó, director de Model Urbà de l'Ajuntament de Barcelona, "es tracta de replantejar els usos de la ciutat, i les superilles són una tècnica per poder-ho fer. Hem de pensar i treballar de forma participativa amb veïns i veïnes per definir com s'utilitzaran aquestes noves places que faciliten les superilles."

Josep M. Montaner, regidor del Districte de Sant Martí aclareix: "Hem pensat que el millor era posar-lo a prova, no dir només 'farem superilles, ho debatrem...' No. Ho posem a prova, i sobre el terreny, ho experimentem d'una manera oberta. Hem de veure quines opinions es generen... què passa quan això comença a funcionar. És un procés obert. S'ha de veure què és el que es pot retocar, millorar i aplicar a les altres Superilles de la ciutat."

Aquesta primera superilla es posa a prova en una zona amb poca densitat de veïns, amb moltes empreses, la majoria tecnològiques, i carrers que no tenen un gran volum de trànsit. Les parades d'autobús que hi havia dins la superilla es traslladen als carrers perimetrals com el de Pujades. Entre els veïns hi ha diversitat de reaccions davant una novetat. 

Per al veí Joaquim Alcaraz, "és molt difícil entrar aquí, perquè a les cruïlles t'obliga a anar al contrari del que tu vols. Potser més endavant veiem els avantatges, però de moment no."

Per a Sílvia Casorran, "Ara la idea és que tindrem més espai nosaltres per ocupar el carrer, els nostres nens podran jugar tranquil·lament aquí a futbol o el que sigui perquè hi haurà prou espai. Podré arribar en cotxe a la meva porta sense problemes. Jo ho veig tot positiu."

Armengol Torres, veí: "Ens podrem moure més caminant o anant amb bici. Estem una mica despistats amb els autobusos, però en principi bé, els experiments com aquest, amb bona sort aniran bé, esperem."

Salvador Clarós, president de l'Associació de Veïns del Poblenou, creu que: "la superilla és un projecte molt potent de transformació urbana de la ciutat per als propers 20 anys. Jo penso que aquí al Poblenou ens hem anat fent una cultura de transformació, del segle XXI. Qui no ho entengui no sap en quin segle viu. Crec que tindrà bona acollida."

Durant les pròximes dues setmanes, més de dos-cents estudiants de les diverses escoles d'arquitectura faran propostes de nous usos per als espais que queden alliberats de trànsit. Construiran instal·lacions a les noves places on es faran activitats programades amb les entitats socials i els col·lectius de la zona.

El model de superilles aviat s'estendrà a altres zones del Poblenou i de la resta de Barcelona.

 

 

 

 

VÍDEOS RELACIONATS