Es dupliquen els refugiats del pla estatal a Catalunya: 495 el 2016, 1.116 el 2017

A Catalunya, hi ha 1.116 refugiats inclosos al Pla Estatal d'Acollida, és a dir, que han demanat asil i també ajuda per menjar i per viure i assistència mèdica els primers mesos que són aquí.

La xifra ha augmentat ràpidament els últims anys: el 2015 eren 28 persones i el 2016, 495, menys de la meitat de les que hi ha ara.

Tot i que l'Estat només va portar l'11,4% dels refugiats compromesos amb la Unió Europea, al final han arribat refugiats per altres vies, sobretot en avió amb visat de turista, que, un cop aquí, sol·liciten l'asil polític.

A Barcelona també s'han duplicat les consultes

Un altre indicador que coincideix amb les dades del govern espanyol és el nombre de refugiats que passen per les oficines de l'Ajuntament de Barcelona per demanar informació: l'any passat van atendre 4.400 persones, el doble que l'any anterior.

Asil polític

És el cas de Francisco Rodríguez, un veneçolà especialista en reparació d'instruments de vent. Va arribar fa 4 mesos, contractat per una botiga de música de Barcelona.

El contacte el van fer per internet, i la feina que ha aconseguit li ha permès entrar a Espanya amb els papers en regla. Però la seva dona i els seus dos fills no en tenen, i ara hauran de demanar asil polític, en un procés llarg i complicat.

Una llei "racista i classista"

Segons Judit Moreno, advocada especialista en estrangeria, aquesta complicació deriva del fet que la legislació espanyola és classista, i dificulta molt la tramitació depenent de l'origen geogràfic i social:

"Les lleis que tenim d'estrangeria són molt restrictives per a gent que no és europea i, sobretot, per a gent que no té recursos econòmics alts. Partim de la base que la llei d'estrangeria ja és racista i és classista."

"Irresponsable, immoral i vergonyosa"

Per primera vegada, els veneçolans encapçalen la llista dels refugiats que arriben a Barcelona, seguits dels ucraïnesos i dels hondurenys .

Quan arriben i si ho necessiten, l'ajuntament els busca un pis d'emergència, tot i que les competències de l'acollida són de l'Estat. El regidor de Drets i Ciutadania, Jaume Asens, és molt crític amb la política de refugiats a Espanya:

"En matèria de refugiats, l'Estat està tenint una actuació totalment irresponsable, immoral i vergonyosa, és pròpia d'un estat fallit."  

La dada més preocupant és que un de cada cinc refugiats atesos a l'ajuntament és menor, més del doble que l'any passat.