Es compleix el primer aniversari de la dimissió de l'expresident tunisià Ben Alí

Tot i les reformes que encara queden pendents i el llarg camí per arribar a una completa democratització, Tunísia ha canviat força des que el seu expresident, Zine El Abidine Ben Alí, feia el seu últim discurs, fa just un any, abans de fugir del país. Milers de tunisians ho han recordat dissabte, en la concentració que ha tingut lloc a Tunis, la capital del país.
Es compleix el primer aniversari de la dimissió de l'expresident tunisià Ben Alí
Tunísia

Es compleix el primer aniversari de la dimissió de l'expresident tunisià Ben Alí

Tot i les reformes que encara queden pendents i el llarg camí per arribar a una completa democratització, Tunísia ha canviat força des que el seu expresident, Zine El Abidine Ben Alí, feia el seu últim discurs, fa just un any, abans de fugir del país. Milers de tunisians ho han recordat dissabte, en la concentració que ha tingut lloc a Tunis, la capital del país.
Redacció Actualitzat
Concentració per commemorar el primer aniversari del triomf de les revoltes populars a Tunísia (Foto: EFE)

Concentració per commemorar el primer aniversari del triomf de les revoltes populars a Tunísia (Foto: EFE)

D'entre els reptes pendents que encara hauran d'afrontar els tunisians, potser el punt més fosc és la situació econòmica. "La feina és un dret" era per aquest motiu un dels eslògans més sentits a la concentració de dissabte al matí.

Una mostra del llarg camí encara per recórrer és la mort, dilluns passat, d'Ammar Gharsala, que es va calar foc desesperat per la falta de feina i de menjar, i que recorda molt una altra tragèdia, la de Mohammad Buazizi. Bouazizi es va ruixar amb benzina i després es va calar foc per protestar contra les condicions de vida miserables i per denunciar que la policia li havia confiscat la parada de fruites al carrer, cosa que el condemnava a perdre l'única font d'ingressos, perquè no en tenia la llicència. El seu gest va generar una onada de simpatia que va comportar que els seus veïns de la ciutat de Sidi Bouzid, al centre de Tunísia, es manifestessin per denunciar les autoritats del país. La protesta va ser reprimida amb duresa i a partir d'aleshores es va encendre una espurna que ja no va tenir aturador. A la mort de Bouazi, s'hi va afegir un malestar social latent causat per l'increment excessiu dels preus en els aliments bàsics, la corrupció vinculada amb l'executiu de Ben Ali, les males condicions de vida dels tunisians i la falta d'oportunitats per superar la crisi econòmica que castiga el país des del 2008.

Amb la caiguda de Ben Alí, exiliat a l'Aràbia Saudita, Tunísia es va convertir en exemple per a la població dels països regionals dirigits per dictadors. Egipte i Líbia han aconseguit enderrocar els seus mandataris, els sirians segueixen manifestant-se, mentre que al Iemen encara no s'ha fet el traspàs de poder promès. No obstant això, la mort de Gharsalà destaca els problemes de pobresa, desocupació i corrupció que es mantenen al país.

El punt culminant d'aquesta transició, però, han estat les eleccions del mes d'octubre, les primeres fruit de la revolta àrab que han portat al poder un partit islamista, Ennahda. L'analista Salà Attya explica com "Tunísia ha aconseguit celebrar eleccions lliures" i establir "una pluralitat real i un paper significatiu de la societat civil". "Es un somni fet realitat", comenta, "però d'altra banda, les condicions socials no han canviat, l'economia ha seguit estancada i els preus han seguit pujant", recorda.