ERC i ICV-EUiA admeten que hi ha hagut avenços insuficients en el finançament
Quan falta una setmana perquè expiri l'últim termini fixat per José Luis Rodríguez Zapatero, ERC i ICV-EUiA han admès que hi ha hagut avenços en les negociacions, encara que els consideren insuficients. Totes dues formacions han confirmat que els seus màxims dirigents es van reunir dimarts per separat amb el conseller d'Economia, Antoni Castells, que els va presentar l'última oferta del govern espanyol. Segons algunes fonts, la xifra rondaria els 3.000 milions d'euros. Des d'ERC han reiterat que el mínim acceptable són 3.800 milions d'euros, mentre que els ecosocialistes lamenten que es parli públicament de xifres. A l'oposició, CiU i PP critiquen que estan completament desinformats del tema.
Antoni Castells va posar al dia de les converses tant el president i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós i Joan Ridao, com el president d'Iniciativa, Joan Saura, i cap de les dues formacions va sortir satisfeta amb la informació i la proposta que van rebre. Segons l'agència de notícies EFE, que cita fonts del tripartit, el govern espanyol ha ofert 3.000 milions d'euros més i una inversió extra en Mossos d'Esquadra i Rodalies, xifres que ERC no ha confirmat però que considera insuficients.
"De moment, nosaltres no hem vist cap model clar i transparent de finançament autonòmic. Potser existeix en algun calaix de La Moncloa o al Ministeri d'Economia, però nosaltres no l'hem vist", ha afirmat des de Bilbao Joan Puigcercós, que dilluns va situar en 3.800 milions d'euros el mínim acceptable. La portaveu parlamentària del partit, Anna Simó, ha afegit des del Parlament que "vam entendre en la reunió que la xifra era insuficient, tot i que s'havia avançat en uns quants dies, i tampoc quedava clar el model que ens permetia quedar cinc punts per sobre de la mitjana estatal".
També Joan Saura ha admès que el govern espanyol "ha mogut fitxa", encara que ha afegit que no hi ha acord. "Ni nosaltres, ni el PSC ni ERC no han dit que sí a cap acord, estem negociant per treure'n més", ha explicat. La portaveu parlamentària, Dolors Camats, ha lamentat a més que s'estiguin donant xifres perquè tem que es confongui la ciutadania.
Mentrestant, l'oposició catalana critica la manca d'informació. El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, assegura que des del desembre passat no han tingut novetats: "Un dia n'hem de parlar, ens diu Castells des de Nadal". La portaveu del PP a la cambra catalana, Dolors Montserrat, creu que la desinformació pretén "camuflar" un mal acord de finançament.
I des de Madrid, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ja ha advertit que el nou model podria ser que no agradés "a ningú, perquè ja se sap que quan hi ha interessos contraposats passa això". Després, però, ha manifestat: "Em conformo si tothom hi surt guanyant, i crec que passarà això".
Sense anar més lluny, Salgado ha escoltat aquest dimecres les peticions del president balear, Francesc Antich, que ha exigit "el mateix tracte" que la mitjana de les comunitats autònomes, "que es faci justícia i es garanteixi la igualtat entre tots els ciutadans i que la nostra gent tingui assegurades les prestacions i el benestar social, igual que tothom". Amb el model actual, les Illes queden 21 punts per sota de la mitjana de finançament per càpita i són, juntament amb Catalunya i Madrid, les autonomies amb més dèficit a les balances fiscals. És a dir, són les que més aporten al sistema i menys reben.
"De moment, nosaltres no hem vist cap model clar i transparent de finançament autonòmic. Potser existeix en algun calaix de La Moncloa o al Ministeri d'Economia, però nosaltres no l'hem vist", ha afirmat des de Bilbao Joan Puigcercós, que dilluns va situar en 3.800 milions d'euros el mínim acceptable. La portaveu parlamentària del partit, Anna Simó, ha afegit des del Parlament que "vam entendre en la reunió que la xifra era insuficient, tot i que s'havia avançat en uns quants dies, i tampoc quedava clar el model que ens permetia quedar cinc punts per sobre de la mitjana estatal".
També Joan Saura ha admès que el govern espanyol "ha mogut fitxa", encara que ha afegit que no hi ha acord. "Ni nosaltres, ni el PSC ni ERC no han dit que sí a cap acord, estem negociant per treure'n més", ha explicat. La portaveu parlamentària, Dolors Camats, ha lamentat a més que s'estiguin donant xifres perquè tem que es confongui la ciutadania.
Mentrestant, l'oposició catalana critica la manca d'informació. El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, assegura que des del desembre passat no han tingut novetats: "Un dia n'hem de parlar, ens diu Castells des de Nadal". La portaveu del PP a la cambra catalana, Dolors Montserrat, creu que la desinformació pretén "camuflar" un mal acord de finançament.
I des de Madrid, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ja ha advertit que el nou model podria ser que no agradés "a ningú, perquè ja se sap que quan hi ha interessos contraposats passa això". Després, però, ha manifestat: "Em conformo si tothom hi surt guanyant, i crec que passarà això".
Sense anar més lluny, Salgado ha escoltat aquest dimecres les peticions del president balear, Francesc Antich, que ha exigit "el mateix tracte" que la mitjana de les comunitats autònomes, "que es faci justícia i es garanteixi la igualtat entre tots els ciutadans i que la nostra gent tingui assegurades les prestacions i el benestar social, igual que tothom". Amb el model actual, les Illes queden 21 punts per sota de la mitjana de finançament per càpita i són, juntament amb Catalunya i Madrid, les autonomies amb més dèficit a les balances fiscals. És a dir, són les que més aporten al sistema i menys reben.
