ERC constata "avenços i concrecions" en alguns capítols de l'Estatut

El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha fet una valoració "positiva" de la reunió multilateral mantinguda pels grups catalans que van aprovar l'Estatut amb el govern i el PSOE, però ha destacat que aquesta reunió "no fa prejutjar en cap cas un acord final" sobre la reforma estatutària, ja que encara hi ha temes essencials "pendents" de negociació, com és el cas del finançament, que avui no s'ha tractat, i altres assumptes en què "persisteix el desacord" com és la definició de Catalunya com a nació, "la llengua" i "la definició de la tipologia de competències".
ERC constata "avenços i concrecions" en alguns capítols de l'Estatut
Barcelona

ERC constata "avenços i concrecions" en alguns capítols de l'Estatut

El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha fet una valoració "positiva" de la reunió multilateral mantinguda pels grups catalans que van aprovar l'Estatut amb el govern i el PSOE, però ha destacat que aquesta reunió "no fa prejutjar en cap cas un acord final" sobre la reforma estatutària, ja que encara hi ha temes essencials "pendents" de negociació, com és el cas del finançament, que avui no s'ha tractat, i altres assumptes en què "persisteix el desacord" com és la definició de Catalunya com a nació, "la llengua" i "la definició de la tipologia de competències".
Actualitzat
Ridao ha reconegut que en la reunió d'avui s'han produït "avenços i concrecions" en alguns capítols del projecte d'Estatut, entre els quals ha destacat el d'institucions que s'ha tancat amb "un acord generalitzat" dels quatre grups catalans i el PSOE i en alguns articles del títol de drets i principis rectors, ja que el PSOE "ha acceptat" que aquests drets i deures "vinculin també l'administració estatal", la qual cosa inclou "els drets lingüístics" dels catalans.

Respecte a aquest apartat, el representant republicà ha denunciat la "ruptura de la unitat d'acció catalana" perpetrada per CiU en aquest capítol, en "plantejar fins i tot -la federació nacionalista- la possibilitat de donar suport a alguna de les esmenes del PP" per suprimir certs articles del capítol de drets i deures. Ridao ha qualificat l'actitud de CiU en aquest títol com un "torpede a la línia de flotació de la unitat" catalana i ha assenyalat que els grups catalans "han de defensar tota la proposta aprovada pel Parlament" tal com es va aprovar, "independentment del que cadascú va votar en apartats concrets".

Ridao ha constatat també "avenços" en el capítol de competències respecte a la definició de les competències exclusives, que ha quedat tancada amb un acord general perquè adopti la fórmula utilitzada en la Constitució europea, de manera que establirà que en aquestes matèries "únicament la Generalitat té la potestat" legislativa, reglamentària i executiva. Tot i això, ha assegurat que "persisteix el desacord" en la definició de les competències compartides malgrat la "contraproposta presentada avui pel govern i el PSOE" que plantejava fixar que les lleis de bases estatals sobre aquestes matèries han de ser "preferentment principals".

Ridao ha reconegut "alguna aproximació" a l'article relatiu als drets històrics, en què persisteix el desacord perquè els partits catalans es neguen a suprimir la disposició addicional que estableix que Catalunya "no renuncia en el futur" a fer valer aquests drets en virtut del que estableix la disposició addicional primera de la Constitució. Ridao ha recordat que aquesta disposició en l'Estatut català trasllada "literalment" una disposició igual incorporada ja a l'actual Estatut d'Aragó, pel qual ha assegurat que "el que ja té Aragó no ho traurem de l'Estatut català".

Tot i així, ha constatat acostaments en aquesta matèria "per elaborar una nova categoria de drets històrics que no es deriven del dret foral", com els que permeten al País Basc i Navarra règims financers diferenciats, per exemple, sinó que provenen d'"una història singular" de la comunitat.

Respecte a l'apartat sobre el poder judicial, Ridao ha valorat positivament els "acords" perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sigui l'última instància en la comunitat i per descentralitzar el Consell General del Poder Judicial creant un consell català, encara que ha assenyalat que tot aquest capítol queda pendent de la pròxima reforma de la llei orgànica del poder judicial.

Tot i això, Ridao ha destacat dos punts de desacord en aquesta qüestió, com ara "l'ús del català" per part dels jutges que exerceixin el seu càrrec a Catalunya i respecte al "traspàs" de competències a la Generalitat sobre "els mitjans materials i personals" de l'administració de justícia a Catalunya. El portaveu republicà ha assegurat que el PSOE, durant la reunió, "va reconèixer" que la seva negativa a aquesta transferència no parteix de motius jurídics "sinó polítics" perquè pretén "evitar una confrontació amb els sindicats de funcionaris" judicials.

Ridao ha explicat que la reunió multilateral ha servit per analitzar "una vintena" d'articles dels 50 que eren al "guió" de la reunió i entre els quals no es trobaven aspectes fonamentals com ara el finançament, la definició de Catalunya o les matèries competencials concretes.