Entra en vigor la nova normativa europea sobre l'alliberament dels transgènics
La Unió Europea ha posat en marxa una nova normativa per regular el conreu de productes transgènics. La postura comunitària aposta per uns controls molt més estrictes dels que, per exemple, s'apliquen als Estats Units. De fet, les grans multinacionals nord-americanes pressionen des de fa temps per intentar que s'aixequi l'actual moratòria que impedeix la implantació de nous conreus. Només Espanya, i perquè ja n'hi havia abans de la moratòria, en té algunes plantacions.
El cuc barrinador és una de les causes per les quals avui dia hi ha camps de blat de moro transgènic, és a dir, un blat de moro manipulat genèticament per ser més resistent a les plagues. Espanya és l'únic país de la Unió Europea on està autoritzat el cultiu de dues varietats concretes de blat de moro transgènic. A Catalunya hi ha 4.500 hectàrees d'aquests conreus.
Fa quatre anys, la Unió Europea va aplicar una moratòria a les llavors transgèniques i des d'aleshores no s'ha autoritzat cap altre conreu d'aquest tipus. L'entrada en vigor, avui, de la nova directiva europea sobre l'alliberament de nous transgènics obre les portes a replantejar la moratòria. Però encara hi ha molt desacord entre països i, a més, falta enllestir dues lleis molt importants per donar garanties al consumidor: la llei que regularà el seguiment que es fa de la llavor, des del laboratori, passant pel camp fins que el producte arriba a la taula, i la llei d'etiquetatge. Fins ara, només s'obliga a etiquetar els productes que han estat directament manipulats genèticament; en canvi, els seus derivats, no.
El problema és que, si un producte és un derivat d'algun cultiu transgènic, també és considerat transgènic, però el consumidor no ho pot saber.
Organitzacions com Greenpeace diuen que aquests productes els trobem en un 60% dels aliments i que encara no es poden avaluar els futurs riscos per al medi ambient i per a la salut de l'home.
