Entra en vigor la llei que obliga a controlar els horaris de tots els treballadors

Des d'aquest diumenge, totes les empreses estan obligades per llei a controlar l'horari d'inici i final de la jornada laboral de tots els seus treballadors i a guardar els registres durant quatre anys. Amb l'entrada en vigor de la llei de control horari, el govern espanyol vol combatre la precarietat laboral i evitar que es facin hores extres no remunerades.

En el total de l'estat, 800.000 treballadors van fer hores extres a la feina durant l'últim trimestre del 2018 i la meitat no les van cobrar. Això també comporta diners que les arques públiques deixen d'ingressar en concepte de cotitzacions.

El govern espanyol va aprovar el reial decret al març i donava un termini de dos mesos, fins avui, perquè les companyies es poguessin adaptar a la normativa. La patronal Foment demana una moratòria per al registre i admet neguit entre els empresaris, especialment petites i mitjanes empreses.

L'expert en Dret Laboral de la UOC Pere Vidal adverteix que la majoria de les empreses no estan a punt per aplicar-ho.

"A dia d'avui, la veritat és que moltes empreses tenen molts dubtes sobre com s'ha d'aplicar aquest sistema de registre de jornada. Per exemple, hi ha empreses amb diferents tipologies de treballadors. És a dir, empreses en què hi ha treballadors que fan el seu horari fix, que són més fàcils de controlar, i alhora hi ha personal directiu, comercials, gent que viatja..., que resulta més difícil."

Vidal també reconeix que cada empresa tindrà la manera més efectiva de fer el registre i que un cop entri en vigor la llei, s'anirà veient com es desenvolupa al llarg dels mesos.

En què consisteix aquest control horari?

Consisteix a tenir a l'empresa un sistema que indiqui l'hora d'inici i acabament de la jornada de cadascun dels treballadors, i contemplar les pauses o els descansos. L'objectiu de la mesura és controlar la durada de les jornades laborals i, especialment, quantificar les hores extraordinàries.

El registre s'haurà de guardar durant quatre anys i haurà d'estar a disposició dels treballadors, dels seus representants i de la Inspecció de Treball.

Els mecanismes per fitxar poden ser simples, com un full excel, o més sofisticats, com la targeta, l'empremta digital o les noves aplicacions per a mòbils.

Obligatori per a totes les empreses

Totes les empreses, sense excepció, han de tenir el registre d'entrada i sortida dels seus treballadors. La manera de fer-ho es pot establir mitjançant un acord de l'empresa i els representants dels treballadors o fins i tot per una decisió unilateral de l'empresa, amb prèvia consulta amb els treballadors.

Pere Vidal explica que en els casos de treballadors amb horaris flexibles o que fan teletreball també "s'han de buscar sistemes que permetin registrar la seva jornada laboral".

"Que es faci teletreball o que tu tinguis una jornada flexible, no eximeix d'haver de fer aquest registre de jornada."

Afectarà els sous dels treballadors?

"No ha de suposar automàticament una pujada de sous", respon Vidal. L'expert en Dret Laboral matisa que el registre suposa una manera de fer constar qui fa més o menys hores com a "eina, sobretot, en matèria probatòria".

"Els treballadors que estan fent més hores de les que posa el seu contracte, doncs, si ho denuncien o ho porten davant de la justícia social, aquelles hores se'ls hauran de pagar."

"I, també, el tema de tenir un sistema de control permet detectar no únicament els treballadors que fan excessos de jornada, sinó també els que fan menys hores de les que els tocarien. I això també són conductes que es poden sancionar i es poden controlar a través d'aquest registre."

Pere Vidal també aprofita per recordar que les hores extres no es compensen amb descans i que "hi ha una limitació màxima de 80 hores anuals".

Com beneficia les empreses?

"Controlar les empreses incomplidores beneficia les que sí que estan complint", diu Pere Vidal, perquè "les incomplidores fan una espècie de competència deslleial". A més, la sanció a les empreses que incompleixin la llei pot anar de 600 a 6.250 euros.

Tanmateix, Vidal explica que la intenció del Ministeri de Treball, d'entrada, "no és sancionar a partir del dia 12 de maig, sinó fer requeriments, deixar una mica de període d'adaptació." A més, es donarà un període de gràcia a les organitzacions que demostrin que estan treballant per aplicar-ho.

Un milió d'hores extres

Dels prop de tres milions d'assalariats que hi ha a Catalunya, només 129.000 fan hores extres, segons dades de l'enquesta de població activa. Aquests treballadors fan prop d'un milió d'hores extres a la setmana. La meitat i escaig es cobren o compensen, i es cotitzen a la Seguretat Social.

Però n'hi ha un altre bon gruix, prop de 450.000, que no es paguen. Moltes en sectors com l'hostaleria, el comerç, l'ensenyament o també entre professionals liberals.