Entra a dos dels últims pisos habitats de la Pedrera

Són els últims veïns que disfruten del luxe d'uns pisos que fan 300 metres quadrats i que Gaudí va construir per a l'alta burgesia de principis del segle XX
Entra a dos dels últims pisos habitats de la Pedrera
Barcelona

Entra a dos dels últims pisos habitats de la Pedrera

Són els últims veïns que disfruten del luxe d'uns pisos que fan 300 metres quadrats i que Gaudí va construir per a l'alta burgesia de principis del segle XX
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player

La Pedrera no és només un monument modernista ple de turistes. És també una casa de veïns, tot i que actualment només queden habitats quatre pisos. Són els últims veïns que disfruten del luxe d'uns pisos que fan 300 metres quadrats i que Gaudí va construir per a l'alta burgesia de principis del segle XX. Dos d'aquests veïns han obert les portes a TV3 per ensenyar-nos què significa viure a la casa Milà i descobrir-nos alguns secrets que amaga l'ediifici.

Ho descobrirem al llarg d'aquest dijous als "Telenotícies migdia" i "Telenotícies vespre" de TV3. Però la visita a aquests dos pisos la podeu començar ja, en primera persona, amb l'especial amb imatges en 360º que ha preparat el 324.cat. Endinseu-vos a les diferents estances de dos d'aquests últims pisos habitats de la Pedrera i descobriu els secrets que amaga l'edifici en aquest especial.

 

 

Tot i els milers de turistes que la visiten i la fotografien cada dia, l'edifici de la Pedrera és, en realitat i encara, una casa de veïns. Un monument modernista que amaga vida domèstica en quatre dels seus pisos. Quan aquests quatre lloguers s'extingeixin, la Pedrera sencera serà un museu. TV3 ha pogut entrar a casa de dos d'aquests últims veïns, que expliquen què significa viure a la casa Milà.

 


Fa més de mig segle que Carmen Burgos viu a la Pedrera. Ara se li fan excessius els 300 metres quadrats de la vivenda. Però recorda quan hi vivia amb el seu marit, el notari Lluís Roca Sastre.  

"Es passejava pel passsdís i em deia: "No necessito sortir a estiuejar, perquè això és un balneari". I s'inspirava. Em deia "Estic pensant la frase per posar-la en un llibre."

Carmen, tot i que per entrar a casa s'ha d'obrir pas entre multitut de turistes, quan entra a casa s'oblida de tot.

"Quan entro al meu pis, ja no sento res. Ni veus, ni música, res, res. silenci absolut. Aquí no t'enteres de res."

 

Hi ha quatre pisos a la Pedrera que encara tenen vida domèstica. I l'Ana Viladomiu és una altra d'aquestes veïnes. Viu sota terrat però té sort del disseny de les persianes de Gaudí.


"Mira la quantiat de turistes que hi ha aquí. Sort que Gaudí va posar aquests sistema per tenir una mica d'intimitat."


L'Anna és una altra de les senyores de la Pedrera. Perquè totes les veïnes que queden són dones, a excepció del seu marit, Fernando Amat, l'antic propietari de Vinçon. Un origen que, per força, deixa empremta.

"Crec que el que hi fiquem dins és irrellevant. el més important és Gaudí. Els sostres, el terra, les parets, la marqueria meravellora, tot. Però no és fàcil, perquè té molta força. Gaudí té molta força. De després aquest pis ha estatmolts anys pintat de fosc, perquè en Fernando és molt Vinçon en això. L'habitació era lila, per exemple. El cuarto de les nenes era verd fosc. Et lleves i això tan fosc! I, de mica en mica, li hem rentat la casa i els blanc és molt addictiu, perquè vaig començar amb unam ica i ara tot és zen."

 

L'art de Gaudí conviu igual de bé amb el disseny d'artistes contemporanis que amb els mobles de pedigrí modernista del pis de la Carmen.

"M'agrada comprar mobles modernistes, però ja era bonic sense moblar. Cada porta tenia una senefa diferent i cada cop que miro els sostres em quedo admirada."


Va tardar anys a descobrir el significat d'una de les motllures. Va ser l'expert Bassegoda Nonell qui l'hi va revelar.

"Gaudí va fer art en cada habitació. En el dormitori dels meus sogres, Gaudí va escriure: "Oh, Maria, no et sàpiga greu ser petiteta, perquè també ho són les flors i les estrelles."

Com que és un edifici Patrimoni de la Humanitat, no es pot tocar gairebé res. Aixó sí, va ser el primer edifici de veïns de Barcelona a tenir pàrquing. Tant luxe, passat i present ha de tenir un preu... inconfessable. És el preu de viure al rovell del passeig de Gràcia, amb l'exclusivitat, a més, de saber que són els últims llogaters que podran fer vida a la Pedrera.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VÍDEOS RELACIONATS