Entitats cristianes no acataran la reforma del Codi Penal que considera delicte l'ajuda als immigrants irregulars
La Plataforma d'Entitats Cristianes de Catalunya, que integra una dotzena d'entitats, entre les quals hi ha Càritas, Justícia i Pau o la Fundació Pere Tarrés, rebutja la proposta de reforma perquè "criminalitza la solidaritat i l'ajuda humanitària a aquestes persones immigrants molt vulnerables".
RedaccióActualitzat
La Plataforma d'Entitats Cristianes de Catalunya, integrada per Càritas, Justícia i Pau, la Fundació Pere Tarrés i una desena més d'associacions, rebutja la proposta de reforma del Codi Penal que considera delicte ajudar persones immigrants que es trobin en situació irregular. La plataforma ha difós un manifest en què critica el projecte de canviar l'article 318 bis del Codi perquè "criminalitza la solidaritat i l'ajuda humanitària a aquestes persones immigrants molt vulnerables". A més, apunten que els canvis que vol implantar el govern espanyol "entren en contradicció amb l'article 195 del mateix Codi Penal, en què s'explicita l'obligació que tenim totes les persones d'ajudar qui es trobi desemparat i en perill".
L'article 318 bis de l'avantprojecte de reforma del Codi Penal proposa penalitzar "el que intencionadament ajudi, amb ànim de lucre, a una persona que no sigui nacional d'un Estat membre de la Unió Europea, vulnerant la legislació de l'esmentat Estat sobre l'estada d'estrangers serà castigat amb una pena de multa de tres a dotze mesos o presó de sis mesos a dotze anys".
La proposta de reforma, però, preveu que el fiscal "podrà abstenir-se d'acusar quan l'objectiu perseguit fos únicament prestar ajuda humanitària a la persona de què es tracti." Tanmateix, les entitats creuen que el fet que no s'estableixi cap criteri "obre un ampli marge" que permet "que conductes de solidaritat i hospitalitat puguin ser sancionades penalment", de manera que "encara que el fiscal s'abstingués de perseguir aquestes conductes, la simple previsió legal d'aquesta possibilitat deixarà les persones i organitzacions humanitàries que atenguin aquests col·lectius en una situació de greu inseguretat jurídica".
Per això, les entitats adverteixen que la norma pot dissuadir "els que tenen capacitat d'atendre aquelles persones", la qual cosa "generarà o intensificarà la seva exclusió social". Les associacions cristianes creuen que "no es poden aixecar murs entre les persones".
"Hi ha un mandat moralment superior"
Les entitats creuen que "l'assistència humanitària i la solidaritat no poden ser penalitzades en cap cas quan són mogudes per sentiments d'hospitalitat i altruisme" i que "condicionar l'hospitalitat, l'acollida i la solidaritat a criteris administratius suposa una nova forma d'apartheid".
De fet, les entitats ja avisen que, en cas que tiri endavant, no acataran la reforma: "com a entitats cristianes ens comprometem a seguir realitzant la nostra tasca independentment de la reforma del Codi Penal. Per a nosaltres, hi ha un mandat moralment superior" i acaben el manifest citant una frase de l'Evangeli segons Sant Mateu: "Era foraster i em vau acollir".
L'article 318 bis de l'avantprojecte de reforma del Codi Penal proposa penalitzar "el que intencionadament ajudi, amb ànim de lucre, a una persona que no sigui nacional d'un Estat membre de la Unió Europea, vulnerant la legislació de l'esmentat Estat sobre l'estada d'estrangers serà castigat amb una pena de multa de tres a dotze mesos o presó de sis mesos a dotze anys".
La proposta de reforma, però, preveu que el fiscal "podrà abstenir-se d'acusar quan l'objectiu perseguit fos únicament prestar ajuda humanitària a la persona de què es tracti." Tanmateix, les entitats creuen que el fet que no s'estableixi cap criteri "obre un ampli marge" que permet "que conductes de solidaritat i hospitalitat puguin ser sancionades penalment", de manera que "encara que el fiscal s'abstingués de perseguir aquestes conductes, la simple previsió legal d'aquesta possibilitat deixarà les persones i organitzacions humanitàries que atenguin aquests col·lectius en una situació de greu inseguretat jurídica".
Per això, les entitats adverteixen que la norma pot dissuadir "els que tenen capacitat d'atendre aquelles persones", la qual cosa "generarà o intensificarà la seva exclusió social". Les associacions cristianes creuen que "no es poden aixecar murs entre les persones".
"Hi ha un mandat moralment superior"
Les entitats creuen que "l'assistència humanitària i la solidaritat no poden ser penalitzades en cap cas quan són mogudes per sentiments d'hospitalitat i altruisme" i que "condicionar l'hospitalitat, l'acollida i la solidaritat a criteris administratius suposa una nova forma d'apartheid".
De fet, les entitats ja avisen que, en cas que tiri endavant, no acataran la reforma: "com a entitats cristianes ens comprometem a seguir realitzant la nostra tasca independentment de la reforma del Codi Penal. Per a nosaltres, hi ha un mandat moralment superior" i acaben el manifest citant una frase de l'Evangeli segons Sant Mateu: "Era foraster i em vau acollir".
