Enrique Morente, de l'Albaicín a l'avantguarda de la música

Enrique Morente, considerat un dels màxims responsables de la renovació del cant flamenc, va néixer el dia de Nadal de 1942 al barri de l'Albaicín de Granada. El "cantaor" es va criar a poca distància de l'Alhambra i allà va ser on va començar a fer-se un nom. De ben jove, Morente va aprendre les bases de l'art del "cante jondo" i la seva ambició per aprendre va fer que als 15 anys es traslladés a Madrid.
Enrique Morente, de l'Albaicín a l'avantguarda de la música
Madrid

Enrique Morente, de l'Albaicín a l'avantguarda de la música

Enrique Morente, considerat un dels màxims responsables de la renovació del cant flamenc, va néixer el dia de Nadal de 1942 al barri de l'Albaicín de Granada. El "cantaor" es va criar a poca distància de l'Alhambra i allà va ser on va començar a fer-se un nom. De ben jove, Morente va aprendre les bases de l'art del "cante jondo" i la seva ambició per aprendre va fer que als 15 anys es traslladés a Madrid.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
L'any 1964 fa el salt al terreny professional quan, després d'un temps obrint-se camí en penyes flamenques i sales de festa de la capital de l'Estat, és contractat pel Ballet de Mariemma, amb el qual va actuar al Pavelló Espanyol de la Fira Mundial de Nova York i a l'ambaixada espanyols a Washington. A partir d'aquest moment, es va convertir en un dels "cantaores" tradicionals més complets de la seva generació, com va demostrar als seus dos primers treballs discogràfics: "Cante flamenco" (1967) i "Cantes antiguos del flamenco" (1968).

Davant la sorpresa dels puristes, les seves inquietuds el van portar a experimentar cercant la renovació a través de la barreja de diferents formes d'expressió flamenca i adaptacions de poetes com sant Joan de la Creu, Fray Luis de León, García Lorca, Rafael Alberti o Antonio Machado, que es van convertir en una constant de les seves lletres.

A Morente el va ajudar el seu vast coneixement de la tradició, però també una ambició investigadora que semblava no tenir aturador. De tot plegat en van sorgir fusions transgressores que van comptar amb la complicitat del guitarrista Pat Metheny.

Aquesta progressió va desembocar en la seva consolidació en el panorama avantguardista musical. La música tecno, els sons africans, les melodies de Beethoven o la poesia de Federico García Lorca o Leonard Cohen també van adaptar-se a les pulsions renovadores d'un Morente que bevia de totes les fonts, fins i tot de grups de rock com Sonic Youth o els granadins com ell Lagartija Nick.

El llegat de Morente també queda en família, perquè els tres fills del "cantaor" han seguit els seus passos artístics. La més destacada és la seva filla gran, Estrella Morente, una veu prodigiosa que sempre ha admirat el caràcter senzill del seu pare.

Enrique Morente va ser el primer "cantaor" guardonat amb el Premi espanyol de la Música l'any 1994, un dels molts reconeixements que li han atorgat. Actualment es trobava immers en la preparació d'un nou treball, "El barbero de Picasso", un nou homenatge al pintor malagueny, que hauria estat el seu vint-i-tresè disc.

VÍDEOS RELACIONATS