Enfrontament entre municipis pels límits territorials entre Aragó i Catalunya

Polèmica pels límits territorials entre Aragó i Catalunya. El desdibuixament d'una limitació geogràfica decidida fa gairebé 700 anys està enfrontant alguns municipis de la Franja de Ponent. L'Ajuntament d'Almacelles reivindica la propietat d'uns terrenys que, segons l'escriptura, tenen propietaris aragonesos. En canvi, els ajuntaments del Torricó i de Tamarit de Llitera no estan d'acord que es modifiquin els límits. La línia divisòria la marcava el curs del riu Clamor, segons va establir Jaume II. L'any 1300, el riu feia uns 500 metres d'amplada. El 1945 es va canalitzar i va passar a tenir entre 12 i 15 metres. Va ser en aquest moment que els agricultors aragonesos van començar a cultivar les finques després que d'haver-se dessecat i, per tant, ara ja fa més de 65 anys que les treballen.
Enfrontament entre municipis pels límits territorials entre Aragó i Catalunya
Almacelles

Enfrontament entre municipis pels límits territorials entre Aragó i Catalunya

Polèmica pels límits territorials entre Aragó i Catalunya. El desdibuixament d'una limitació geogràfica decidida fa gairebé 700 anys està enfrontant alguns municipis de la Franja de Ponent. L'Ajuntament d'Almacelles reivindica la propietat d'uns terrenys que, segons l'escriptura, tenen propietaris aragonesos. En canvi, els ajuntaments del Torricó i de Tamarit de Llitera no estan d'acord que es modifiquin els límits. La línia divisòria la marcava el curs del riu Clamor, segons va establir Jaume II. L'any 1300, el riu feia uns 500 metres d'amplada. El 1945 es va canalitzar i va passar a tenir entre 12 i 15 metres. Va ser en aquest moment que els agricultors aragonesos van començar a cultivar les finques després que d'haver-se dessecat i, per tant, ara ja fa més de 65 anys que les treballen.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Des de l'any 1300, i per decisió del rei Jaume II, la Clamor marca la frontera entre Catalunya i l'Aragó. Aleshores, la Clamor tenia fins a 500 metres d'ample i la seva riba de ponent indicava on acabava Catalunya. Amb el pas dels segles, aquest rierol s'ha fet més petit i agricultors d'una banda i l'altra es van anar fent seves unes 100 hectàrees de terreny, que han inscrit com de la seva propietat en els cadastres de Lleida i Osca. Des de fa anys, l'Ajuntament d'Almacelles reclama que es considerin de la seva propietat els límits de l'antiga Clamor. El seu propòsit és vendre aquests terrenys.

Això implicaria que l'Ajuntament d'Almacelles es podria convertir en propietari de terrenys en sòl aragonès i que els pagesos afectats li haurien de comprar aquests terrenys si els volen continuar conreant. Els ajuntaments de la Llitera entenen que Almacelles s'empari en drets històrics per reclamar la propietat dels terrenys en territori aragonès, però en cap cas estan disposats a acceptar una modeficació dels límits provincials o municipals.

La polèmica s'ha agreujat amb la construcció de l'autovia A-22. El Ministeri de Foment va col·locar el cartell d'entrada a Catalunya 300 metres endins de territori aragonès. Els ajuntaments de la Llitera han pressionat perquè es retirés. L'únic punt en què estan d'acord els municipis aragonesos i catalans és que el límit entre les dues comunitats només el pot decidir l'Estat.

VÍDEOS RELACIONATS