Enderroquen a Matadepera un dels últims símbols franquistes a Catalunya

Aquest 2 de desembre al matí s'ha enderrocat a la carretera de Talamanca un dels últims símbols en memòria dels caiguts, erigit en plena dictadura franquista. El monument es va fer en memòria de set industrials i un notari de Terrassa assassinats durant la Guerra Civil per un escamot anarquista de la FAI. El més sorprenent és que l'enderrocament s'ha fet per iniciativa dels mateixos hereus de les víctimes.
Enderroquen a Matadepera un dels últims símbols franquistes a Catalunya
Matadepera

Enderroquen a Matadepera un dels últims símbols franquistes a Catalunya

Aquest 2 de desembre al matí s'ha enderrocat a la carretera de Talamanca un dels últims símbols en memòria dels caiguts, erigit en plena dictadura franquista. El monument es va fer en memòria de set industrials i un notari de Terrassa assassinats durant la Guerra Civil per un escamot anarquista de la FAI. El més sorprenent és que l'enderrocament s'ha fet per iniciativa dels mateixos hereus de les víctimes.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
"Nosaltres en vam ser víctimes realment, però també a l'altre bàndol hi va haver víctimes", i "no volem que això sigui un instrument encara de venjança o d'insults d'una ideologia a una altra", argumenten els germans Joaquim i Oriol Badia, fills del notari executat el 24 juliol del 1936, només sis dies després de l'alçament militar del general Franco.

Joaquim Badia tenia només 8 anys quan uns milicians de la FAI es van endur de casa el seu pare, el notari de Terrassa. "Jo sóc ja dels pocs o únics supervivents d'aquella tragèdia. Però jo el recordo, el tinc terriblement gravat, com si el veiés amb detall, com si estigués en una pel·lícula permanent", explica.

Quan se'l van endur, el pare de Joaquim i Oriol Badia va explicar als milicians que ell no era industrial, que era la causa per la qual se'ls enduien, ni tenia cap fàbrica. Però sí que tenia una capella familiar que havia inaugurat només dos mesos abans. "El nostre pare va dir: ‘Si és per això, sí, jo sóc catòlic creient'", ha apuntat un dels germans.

La capella, que havia estat inaugurada el maig del 1936, quan res presagiava que el 18 de juliol hi hauria un aixecament militar, va ser la raó per la qual se'l va assassinar i allà és on ha acabat enterrat.

Tot i això, el cos del notari Badia va ser trobat a la carretera de Talamanca, juntament amb el dels set industrials de més pes polític i econòmic de Terrassa.

Uns ciclistes que venien de la Barata van dur la notícia que als voltants de la font de l'Olla havien vist un gran nombre d'homes morts, els quals estaven enmig de la carretera.

Aquest va ser un dels primers assassinats col·lectius de la zona republicana. I, al final de la Guerra Civil, el bàndol franquista els va dedicar un monument a peu de carretera, amb una frase polèmica que els identificava com a  "víctimas del marxismo".

Els hereus assenyalen que "allò, realment, era desafortunat" i per això la van fer treure.

Això no obstant, el monument ha estat objecte de múltiples atemptats des de finals del franquisme. Per això, finalment, van demanar que fos enderrocat per evitar que continués sent font de polèmica i enfrontaments.




VÍDEOS RELACIONATS