Transvasament de l'Ebre

Encreuament d'acusacions entre Narbona i Matas sobre els informes desfavorables al PHN

El mateix cap de setmana que ha entrat en vigor la derogació del Pla Hidrològic Nacional, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, ha carregat contra Jaume Matas, un dels grans defensors d'aquest pla quan estava al capdavant del Ministeri de Medi Ambient durant el mandat d'Aznar. Narbona l'acusa d'haver amagat informes finançats pel mateix Ministeri i que eren contraris al transvasament. La reacció de l'acusat no s'ha fet esperar i Matas ha estat clar: "No hi ha pitjor forma de mentir que dir veritats a mitges".

Actualitzat
Carmen Narbona no ha estalviat crítiques contra l'anterior executiu d'Aznar i en concret contra el seu antecessor al capdavant del Ministeri de Medi Ambient. De Jaume Matas n'ha dit que "va guardar al calaix" els informes tècnics que va finançar el mateix Ministeri i que concloïen desfavorablement en relació al Pla Hidrològic Nacional. Narbona també acusa l'actual president balear de no tenir en compte l'opinió de la Unió Europea assegurant que el projecte era "irracional i amb un enorme impacte mediambiental". La reacció de Jaume Matas ha estat immediata i contundent. Ha dit que l'actual titular de Medi Ambient "enganya" sobre el Pla Hidrològic Nacional, i ha assegurat que la gran majoria dels informes encarregats per l'anterior govern eren favorables al transvasament de l'Ebre. En crítiques a Narbona, Matas ha anat més enllà i ha destacat que "la pitjor forma de mentir és dir veritats a mitges", una manera de política "del passat" que ell "creia desterrada de la vida política espanyola". Matas es referia al centenar llarg d'informes que va encarregar l'anterior executiu i critica que Narbona no hagi parlat "de les dues terceres parts d'aquests informes favorables al tranvasament", motiu pel qual, per Matas, "falta a la veritat". A més quan es van encarregar els informes a experts sobre el PHN se'n va "garantir la confidencialitat, ja que eren documents d'assessorament intern". Narbona ha reconegut que "res està exempt d'inconvenients", però ha incidit que portar l'aigua "des de l'Ebre a Almeria comporta un 30% més de consum energètic que les dessalinitzadores previstes". En aquest sentit, ha insistit que el transvasament de l'Ebre "era inviable des del punt de vista econòmic", ja que havien començat les obres "sense fixar les tarifes d'aigua, els usuaris beneficiats, el cabal mínim per mantenir el delta de l'Ebre i sense tenir en compte si hi hauria embassaments suficients per permetre que l'aigua del transvasament s'aprofités". Per Matas, el problema de l'actual ministra és que "li ha faltat diàleg i voluntat de consens en l'adopció del 'decretazo' que intenta paralitzar el PHN, i que vol ocultar aquesta falta de diàleg desviant l'atenció amb cortines de fum i acusacions que no responen a la realitat". En un altre ordre de coses, Narbona ha destacat que s'acabaran dues de les quatre obres iniciades perquè són "millores de les instal·lacions". A més ha dubtat que l'aigua pogués arribar abans del 2010 a la conca mediterrània i que "s'hagués pogut fer l'obra en el punt on s'uneix amb el transvasament".
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut