En primera persona

Som uns afortunats i ens ho hem de repetir cada minut del dia. Futbolistes, aficionats, directius i periodistes que vivim d'alguna manera al voltant del Barça hem vist la transformació d'un club que ha passat d'admirar bocabadat les referències del futbol europeu a ser un dels protagonistes de la gran festa d'aquest esport. Puyol és on sempre havia vist Maldini; Xavi afronta una altra final de Champions, com Scholes; Iniesta torna a un marc on la seva carrera va viure un punt d'inflexió, com Del Piero; Messi vol guanyar una altra Pilota d'Or mentre guanya Copes d'Europa com ho va fer el Cruyff futbolista; Valdés prendrà el relleu de Van der Sar en el mateix escenari, i Guardiola té l'oportunitat de gaudir el que va fer Rafa Benítez.
En primera persona

En primera persona

Som uns afortunats i ens ho hem de repetir cada minut del dia. Futbolistes, aficionats, directius i periodistes que vivim d'alguna manera al voltant del Barça hem vist la transformació d'un club que ha passat d'admirar bocabadat les referències del futbol europeu a ser un dels protagonistes de la gran festa d'aquest esport. Puyol és on sempre havia vist Maldini; Xavi afronta una altra final de Champions, com Scholes; Iniesta torna a un marc on la seva carrera va viure un punt d'inflexió, com Del Piero; Messi vol guanyar una altra Pilota d'Or mentre guanya Copes d'Europa com ho va fer el Cruyff futbolista; Valdés prendrà el relleu de Van der Sar en el mateix escenari, i Guardiola té l'oportunitat de gaudir el que va fer Rafa Benítez.
Ricard Torquemada

Ricard Torquemada

Tots ells han passat de viure les finals de la Champions en tercera persona a fer-ho en primera. I els aficionats estan canviant el patiment per les ganes de viure una experiència en positiu. Aquesta reflexió no ha d'afectar el nivell competitiu d'un equip escollit per a la història, capaç de competir en qualsevol moment en qualsevol escenari. Avui és un gran dia, avui s'enfronten els dos millors equips de l'últim lustre en plena maduresa. Dos equips que interpreten el futbol amb diferents manuals, però amb la mateixa fiabilitat.

El Barça té l'avantatge que s'expressa a travès de la possessió i, per tant, el Manchester United s'haurà d'adaptar com a pas previ a la reacció. Ferguson tindrà com a referència la final de Roma, on es va sentir desbordat al migcamp en inferioritat numèrica contra el trangle Xavi-Iniesta-Messi. Tot i que suposi el sacrifici inicial del Chicharito, el Manchester United prendria massa riscos si no prescindeix d'un davanter per acumular un migcentre més. El United voldrà intensitat, anada i tornada, velocitat, el futbol més valorat per la tradició anglesa; el Barça voldrà circulacions llargues, joc de posició, pausa, l'orgull de defensar un discurs futbolístic propi.

Sigui com sigui, passi el que passi, l'experiència d'aquesta nit s'ha de viure com si fos l'últim cop que es pogués assaborir. Guardiola i Ferguson, dos savis, ho han repetit constantment i nosaltres només ho hem d'escoltar. Mai se sap quan s'hi tornarà i el costum dels últims anys no pot tapar el valor immens i inigualable de ser protagonistes de la gran festa del futbol, la que corona el millor equip d'Europa. Tot i que la prohibició no és sana, avui em prenc una excepciö: està prohibit desaprofitar-ho. Wembley s'ho mereix.